Que la LISMI compleixi 30 anys no garanteix ni molt menys que hagi hagut algun instant d'aquest llarg període de temps que hagi estat garantida. El fet que campanya electoral rere campanya electoral els diferents partits polítics prometin fer-la complir ja deixa clar el frau social que significa tenir una llei que no es controla que es compleixi.
A l'entrada "30 anys de LISMI i encara molt per fer" ja es denunciava aquesta situació, també al text "Possibilitat o ficció", així com en altres textos al llarg dels darrers anys. Però si la situació era greu fa uns mesos, l'escalada d'ajustos pressupostaris en forma de retallada que està patint l'Estat del Benestar en el nostre país fa agreujar encara més la situació de les persones amb diversitat funcional. De fet, el Govern és qui ara incompleix la llei tal com s'indiquen les organitzacions en no fer front a l'aportació que estan obligats a fer. Què es pot esperar d'un país amb tants milions d'aturats on el Govern redueix el 56% de les polítiques actives d'ocupació?
Tal com es va explicar des del mateix social.cat, el passat diumenge 20 de maig les entitats que treballem amb persones amb discapacitat vam convocar una manifestació per exigir que les polítiques de suport al treball d'aquestes persones no desapareguin provocant una situació de més de 40 anys enrere. De fet, actualment la situació és molt més greu doncs, si els nostres governants no rectifiquen, necessitaríem de molts anys per reconstruir entitats, professionals, projectes, i sobretot, la vida de moltes persones i famílies que només tenen el camí de l'exclusió social.
Dincat ha liderat aquesta exigència social en forma de manifestació i, com sabeu, va aplegar molt més de les 1500 persones que segons alguns mitjans havia aproximat la Guàrdia Urbana. Dit sigui de pas, afirmar que hi havien només aquest número de persones és com dir que a la final de la Copa del Rey se sentia més l'himne que la xiulada. Només cal veure les fotografies. Potser és que el que ens expliquen no es correspon exactament amb la realitat?
Per altra banda, hi una qüestió que no és menor. I és que encara que no volguéssim entrar en una discussió territorial resulta que, tal com denuncia Dincat, el suport econòmic a les persones de Catalunya pot arribar a ser pràcticament d'un 25% del que suposa per altres comunitats. L'ajuda a la feina de les persones amb discapacitat en un lloc o un altre del país val més o val menys.
L'acte del 20 de maig va comptar amb la presència dels partits polítics majoritaris. Tots ells van donar el seu suport verbal a les persones que ens hi aplegàvem allà. Els agraïm el seu gest, tot i que no és el que esperem d'ells. Les persones que van omplir l'Arc de Triomf només volen ser ciutadans i ciutadanes.
como siempre el poder politico judicial y economico nos tienen en un puño y ahora 100.000 millones para los bancos esos que hasta hace unos años tenian unos beneficios estratosfericos donde se llevaron la pasta para estar hoy en la quiebra.
salut a tutom
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari