La futura Llei d'autonomia personal de Catalunya

Fa pocs dies es va fer públic que el Govern ja està treballant per presentar l'avantprojecte de la futura llei catalana d'autonomia personal a principis de 2013. A la nota de premsa de la Generalitat s'afirma que es vol "parlar d'autonomia personal i no de dependència" i "impulsar una llei en clau catalana que significaria un canvi de paradigma". Són bones notícies, ens cal aquest canvi de paradigma que prengui com a bruíxola la "Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat", les observacions de l'órgan que supervisa el compliment de la Convenció (Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat, a la Sisena sessió 19-23 setembre 2011), l'informe del grup Ad Hoc d'experts de la UE sobre la transició de serveis serveis residencials cap a serveis comunitaris i la Recomanació CM/Rec(2010)2 del Comitè de Ministres sobre la desinstitucionalització i la vida en comunitat dels infants amb diversitat funcional. Perquè un veritable canvi de paradigma passa per assumir que (sobre)viure en una institució per raó de diversitat funcional no és part de la solució, sinó part del problema. Quan es col·lectivitzen la intimitat (no poder decidir qui, quan, com i perquè accedeix al propi cos), els espais personals (no poder decidir on ni amb qui viure, qui quan, com i perquè està al propi domicili) i els temps de la quotidianitat (no poder decidir quan dormir, llevar-se, cagar, dutxar-se, follar, dormir, vestir-se, desvestir-se, entrar, sortir, perdre's...) estem dinamitant el mateix nucli de la dignitat humana i generant un ambient de desigualtat de poder que propicia des de vexacions i maltractaments a crims com el de Boecillo.

 

La necessitat de crear alternatives reals per transitar del model de reclusió residencial i familiar cap un de vida independent ha estat recollida al llarg dels darrers mesos al portal Social.cat en una sèrie de quatre articles d'opinió que bé podrien servir per endegar un procés de reflexió i debat per tal que l'avantprojecte de llei que entri al Parlament sigui un bon punt de partida:

 

- Desintitucionalització de les persones amb diversitat funcional, una qüestió de drets humans

- Som en funció de la possibilitat d'escolllir

- Internats o comunitaris

- Viure en residència és viure a Auschwitz

 

Molt es parla de que estem no tant en una crisi com en un canvi d'època, i segurament és encara més cert pel que fa a la manera de valorar la diversitat humana, la fragilitat intrínseca a la nostra espècie i com articulem els suports socials que responguin a aquesta realitat. Cal, doncs, radicalitat (en el sentit més noble de la paraula) tant en l'anàlisi com en les propostes polítiques. No valen mitges tintes, cal defugir d'aquell gradualisme possibilista de ritmes geològics més que humans, perquè no s'adiu al moment de "salt evolotiu" que vivim en l'organització social en general i en les tasques reproductives lligades a la vida quotidiana en particular. Un exemple de aquest "quedar-se a mig camí" són el pisos "amb serveis comuns", eventualment assistits i domotitzats. Sembla que està de moda creure (i/o voler fer creure) que la institucionalització en "petits grups" no és tal si li posem una pàtina tecnològica i canviem l'etiqueta de "gueto" per la de "vida autònoma". Però el cert és que ni es pot estar "una mica embarassada" ni tampoc "una mica institucionalitzat". Hauríem d'haver aprés aquesta evidència de l'experiència del pisos llar residència de Vila Olímpica de Barcelona, o de la situació viscuda fa poc a les jornades "Sobre Creatividad e Innovación Para La vida Independiente" quan l'Adolf Ratzka (pioner del Moviment de Vida Independent a Europa) va haver d'explicar a Fekoor que aquest tipus d'apartaments ja els van experimentar a Suècia als 70 i cap als 80 no volien ni sentir a parlar-ne. En aquest sentit esperem, pel volum i per la significància de la institució impulsora, que la nova llei ajudi a redreçar el projecte de Guttmann "Al cor de la Sagrera" per tal que esdevingui un dels motors cap a un veritable canvi de paradigma.

 

Reprenent la nota de premsa del Departament de Benestar Social i Família, val dir que el tractament que farà la futura llei sobre "d'altres (matèries) relacionades amb àmbits com l'accessibilitat, l'educació i l'habitatge" també s'haurà d'ajustar a l'esperit i a la lletra de la Convenció, i per tant és important generar una reflexió col·lectiva prèvia sobre aquests conceptes, especialment el d'educació inclusiva, per tal que l'avantprojecte no ens situï en un punt de partida massa allunyat del que ha de ser el nou paradigma, com està passant amb l'esborrany d'avantprojecte de llei de la "Ley general de discapacidad" que s'està gestant a Espanya. El repte és complex, però els projectes pilot (pàg.8) ens mostren que es pot dur a terme. Haurem de sumar intel·ligències i voluntats, perquè en aquesta llei ens va el present inmediat de milers de persones i el futur de tothom per a viure amb llibertat i dignitat tots els cicles i circumstàncies vitals.