A voltes amb la crisi, els joves i la bombolla del consum d'alcohol


Durant aquest estiu, recollint les dades aportades per Projecte Home, diversos mitjans publicaven en portada titulars alertant dels consums abusius d'alcohol que s'estan donant durant el període de crisi i el conseqüent augment de les demandes de tractament. Paral·lelament, s'aprofitava per destacar l'augment del consum entre joves i adolescents, definint-los –en essència com a consumidors de risc1
 
És evident que, en la qüestió de les drogues, funcionem a partir de cicles de preocupació social, que alhora generen estereotips institucionals2: si en èpoques passades –seqüencialment– vam centrar-nos en el consum d'heroïna, cocaïna i drogues de síntesi (tipus mdma i derivats), el que ocupa bona part de les nostres cavil·lacions i ocupacions professionals actuals és la qüestió del consum de cànnabis i acohol per part de joves i adolescents. Ara bé, fent una lectura de les dades sobre consum d’alcohol i demandes de tractament a nivell català, que sempre seran més globals que les aportades per una única associació, veurem com la tendència i les estadístiques presenten un consum, tot i que preocupant, certament estable en els últims anys3. En població adulta existeix un lleuger increment. Però en població adolescent i jove, aquesta fins i tot es redueix; essent, el nombre de borratxeres l'únic patró que augmenta significativament. 
 
Per tot: on hem de centrar les nostres preocupacions? Si bé és probable que la conjuntura actual de crisi genera més problemes, la desocupació i la dificultat per accedir a tractaments privats poden haver afavorit l'augment de demandes cap al sistema públic de salut, evidenciant una major visualització del problema. Que ja tocava. Tampoc oblidem que, en èpoques de depressió social (privació econòmica, altes taxes d'atur, etc.) l'alcohol esdevè també un bon depressor. En canvi, en èpoques de bonança es relativitzen els problemes, i el nostre llindar d'alarma vers el que esdevé o no problemàtic. De fet, sovint ens toca atendre demandes tipus "ara que no estic fent res em fan venir per si bec massa". Qüestió que podíem traduir a "quan estava ocupat era un tema que no es tocava". Tot plegat acaba simplificant realitats complexes. 
 
Pel que fa a joves i adolescents, i deixant de banda la nostra malaltissa hiperprotecció vers totes les seves conductes, veiem com les borratxeres són una pràctica de risc que generen certa preocupació. En els últims 20 anys s'ha doblat el nombre d'adolescents i joves (14-18 anys) que s'han emborratxat en l'últim mes. S'assenyala que estem important el patró nòrdic, que implica consumir molta quantitat d’alcohol en poc temps. El fenomen del "botellón" probablement hi tingui a veure. Encara que on nosaltres sovint hi veiem motius per a la dessolació professional (joves desmotivats, que prioritzen el plaer a l'esforç, etc.) contraposa amb els motius dels propis joves, que valoren la seva vessant relacional, i fa més barat el consum. 
 
Ja que és un tema que genera tanta preocupació i es dirigeixen part dels diners destinats a campanyes de prevenció i sensibilització, podríem apuntar algunes idees:
 
Primerament, ha d'imperar la sensatesa i l'ètica per sobre l'excessiva moralitat adulta. I revisar si la normativa actual és coherent. És impensable pensar que cal funcionar a partir d'un plantejament que tingui com a punt de partida el no-és-normal-beure-alcohol-essent menor-d'edat4. No cal oblidar que realitat-social i normativa-imposada són dos conceptes que sovint no participen del mateix concordat. Ni tampoc que la majoria dels que ara estan per aquest missatge vénen d'una època en la que d'adolescents podien consumir importants quantitats d'alcohol sense control adult i amb una normativa força permissiva. 
 
En segon lloc, apel·lem a una prevenció que tingui en compte quines són les necessitats reals de joves i adolescents. Que entengui que no tot passa per abstenir-se o bé emborratxar-se (i "liar-la"). En front d’aquesta doble lectura, sobre la que pivoten les interpretacions principals, proposem un discurs que potencïi el consum responsable i el gaudi de la moderació. Contemplant l'abstinència com "la manera més segura d'evitar-se problemes". Però no l'única. Fugint de grans missatges que només serveixen per netejar les consciències de qui els pregonen. Davant l'última onada de política conservadora que ens està arribant, caldrà detectar aquelles situacions problemàtiques a prioritzar. I treballar-les. Per prevenir els riscos associats al consum d’alcohol -i no el consum en sí- en proposo tres: tot el que té a veure amb les baralles i violència; la sexualitat i afectivitat; i la conducció de vehicles i la seva gestió.
 
Tercer: no utilitzem l'excusa de la crisi perquè empreses i indústria -mercat en general- recuperin certs privilegis que disposaven temps enrere i que van perdre gràcies a la lluita dels sectors socials i de salut. És sorprenent que el Govern, en el seu pack Òmnibus, plantegi modificacions que afecten directament les restriccions aplicades el 2009 al sector privat de la indústria de l’alcohol. Es permetrà altra vegada la realització  intensiva d’accions de promoció del consum d’alcohol, i en paral·lel la seva publicitat. A ningú se li escapa una realitat evident: vivim en una societat culturament molt arrelada al consum d’alcohol que encara no té clar quin missatge trasmetre per a un consum responsable. I que aquesta qüestió és un assumpte d’interès econòmic. Business pur i dur. No cal estimular comportaments que puguin comportar problemes. El sentit comú –control, prudència i moderació– és incompatible amb aquesta promoció d’ètica dubtosa i carregada de contradiccions. Esclar que no tot és una qüestió de prevenció i formació.
 
Per acabar, no estaria de més revisar els nostres comportaments adults. I posar-los sobre la taula. Si analitzéssim amb profunditat les dades reals d'accidents de trànsit, demandes de tractament, urgències toxicològiques, etc. tal vegada destaparíem les nostres incoherències. I probablement ens plantejaríem que tindria sentit dirigir les campanyes cap a un públic de més avançada edat. Encara que aquí sí que trobaríem algunes resistències. Però així com anem, si això passa, probablement ja no disposarem ni de recursos per abordar-les.

-

1 Deixo com a exemple la portada del Diari Ara el passat 9 de juliol (2012) [pdf
2 Recomano l'article d'Oriol Romaní que va fer pel Congrés “Hablemos de drogas”  a Barcelona el passat  2009 (FAD i Obra Social de La Caixa) [pdf]
3 Observatorio Español de la Droga y las Toxicomanías: Situación y tendencias de los problemas de drogas en España INFORME 2011 [pdf
4 Ho comento a partir de l'última campanya realitzada pel Ministerio de Salud
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article