Els Plans de Desenvolupament Comunitari per millorar la qualitat de vida dels barris

L’impuls dels Plans de Desenvolupament Comunitari (PDC) s’inicia  el 1997 des del govern de la Generalitat de Catalunya com a estratègia d’intervenció social i territorial. Mitjançant la implicació, capacitació i participació de les persones cerca la  generació de respostes comunitàries a les necessitats socials del barri amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del conjunt de la població.

 

Concretament, els PDC que es porten a terme en les àrees d’habitatge social tenen com a característica comuna l’origen dels barris en les dècades dels anys 60 i 70. Es tracta d’un moment d’expansió urbanística vinculada a la onada migratòria que estava vivint Catalunya en aquella època i que feia necessari acollir ràpidament les persones que arribaven a les ciutats. Degut a la celeritat que requeria la construcció dels nous barris, els veïns i veïnes evidenciaven una manca important d’equipaments, serveis, etc. que gràcies a les reivindicacions ciutadanes i del moviment veïnal dels anys 70 es van assolir. Tot i el nivell de benestar aconseguit en les darreres dècades, val a dir, que per la seva vulnerabilitat, la població d’aquests barris s’ha vist greument afectada per la crisi econòmica.

 

En aquest sentit, els plans de desenvolupament comunitari d’habitatge social són dinàmics i s’adapten i reinventen a la realitat social i a la conjuntura dels diferents moments. Així doncs, en l’actualitat algunes de les prioritats són aquelles accions comunitàries que poden donar resposta a la crisi econòmica, on mitjançant la implicació dels veïns i veïnes, així com de les entitats, serveis i administracions, es lluita per pal·liar els efectes de la crisi. Alguns exemples de projectes engegats recentment són les xarxes d’intercanvi mutu en les què s’intercanvia des de roba infantil, mobles o habilitats; o els tallers de reciclatge o costura en els què s’aprenen a arreglar i donar nous usos a diferents materials, alhora que es capacita a les persones en altres professions i habilitats.

 

Altres projectes d’especial rellevància degut a l’actual realitat dels barris són aquells que tenen per objectiu l’enfortiment de la cohesió social en aquestes zones mitjançant accions preventives que fomenten la inserció i la promoció de les persones, enfortint i restablint els vincles socials i comunitaris. En aquest sentit, projectes destacables són els espais de criança compartida on pares i mares comparteixen amb altres famílies les seves experiències i estratègies parentals; els espais intergeneracionals de joc i de treballs en els horts entre petits i grans; projectes que fomenten la identitat de barri, taules interculturals on es comparteixen percepcions, diferències i semblances entre cultures del barri, etc.

 

Des de l’àmbit de Programes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés coordinem i formem els tècnics i tècniques dels plans de desenvolupament comunitari d’habitatge social de la DGACC ( Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària) del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya assessorant, vetllant i coordinant el conjunt del programa, sense perdre les especificitats concretes dels 20 barris de Catalunya on es porten a terme aquestes iniciatives.