Noves semàntiques sobre la bogeria

Sabem, a dia d'avui, que les persones portadores d'un diagnòstic psiquiàtric viuen, massa sovint, de manera deshabitada, això és, que pateixen en les relacions socials una deshistorització constant. Deshistoritzar és expropiar el sentit biogràfic, robar la semàntica particular sobre el que succeeix, comporta una espècie de fixació identitària. Deshistoritzar suposa, en fi, reduir a l'altre a la il·lusió de l'absolut,  "és treure i obviar la historia de l'individu, desentendre-la, desatendre-la." (Correa, 2012). La deshistorització de les persones amb diagnòstic psiquiàtric ve a correlacionar-se amb l'estigma o, fins i tot, en forma part, s'alimenten mútuament. La idea de malalt absolut és aquí el producte final d'ambdós. Amb tot, el que es produeix és una desarticulació identitària i, en conseqüència, una neutralització de la capacitat del subjecte per reestructurar-la. L'individu queda com deslegitimat per pensar-se i actuar. Socialment està fossilitzat, no se'l considera portador d'un discurs possible al voltant del seu patiment i en molts casos tampoc se'l considera amo d'algun tipus de coherència enunciativa. (Correa, 2010). I aquí paga la pena recordar les aportacions de Martínez (2012) quan ens diu que la bogeria no s'oposa a la raó sinó al sentit comú, a aquell comú compartit, a la convenció social que no per compartida és menys arbitrària tot i que hagi estat naturalitzada. La bogeria, doncs, deconstrueix aquest sentit comú i assenyala que encara està per construir el seu propi sentit comú. Els subjectes estan més ancorats als cossos que als discursos, deshistoritzats deia. Fer de la bogeria un motiu de pensament, motiu de reflexió ens pot ajudar a crear codis inclusius, un altre tipus de sentit comú,  amb més vincles i menys certeses. Però obrir la lògica del sentit comú també inclou la necessitat de suportar comportaments més imprevisibles, això és, deixar de relacionar-se des de la lògica de l'absolut. Fer de la bogeria doncs motiu de reflexió, discussió i debat és o pot ser historitzar les relacions amb aquests altres, articular espais que legitimin una-altra-manera-de-pensar-se. En definitiva, obrir-se a noves semàntiques sobre el fenomen de la bogeria i el sofriment humà.  He volgut, doncs, a títol reflexiu recollir la semàntica particular d'en Josep Puig –amic portador d'una etiqueta diagnòstica- sobre alguns grans temes, ara aquí inscrits en una biografia particular:
 

Arribar a estats mentals de consciència descriptibles però no compartits.

 

Respirar i apreciar cada alè d'aire quan entra als pulmons com una font de vida que t'ajuda a existir.

 

Em defineixen com una persona amb un 70,3% de disminució i em defineixo com un insondable.

Què vol dir insondable? 

Que no té fons.

 

La bogeria et dóna un plus que amplia la percepció i arribes a altres referents supranormals.

 

Que li encanta receptar pastilles. Mentre ella em vegi dins d'un pes sa (es refereix a portar una dieta equilibrada) i no li expliqui massa coses que la posin en escac i mat la cosa va com una seda, però quan la poso en una situació límit reacciona amb contundència. 
 

Què vol dir una situació límit?
És una transgressió de la norma de comportament genèric (cortesia, educació, aquestes coses).

 

L'estigma es reforça amb l'activitat. Vull dir que per exemple la gent que assisteix als centres de dia toleren i participen d'una determinada manera de definir-se, ells mateixos són els que es posen en aquest lloc.

 

Ho dic en castellà: en una noche tumultuosa vi un circulo que parecía no tener ni principio ni fin.

 

Per compartir experiències amb els demés. Per transmetre emocions de realitats que he tocat i explorar també experiències noves. Per fer treballar la part intuïtiva del cervell i per veure com la meva evolució espiritual és concordant amb la fàctica.

 

Pure expression of love.
 

Quan et trobis amb una persona en comptes de repassar-la de dalt a baix busques les seves virtuts I llavors actues com un pescador, tires la canya en la seva immensa profunditat i si aquell dia, sigui pel que sigui, trobes una moneda d'or és que ha saltat una espurna entre tu i ell i aquest compartir és tan maco que la propera vegada que us trobeu us mirareu com a germans. Això és vàlid per a tota la humanitat però expandir aquest amor universal és l'únic pel que val la pena lluitar.