Sexualitat i diversitat funcional (yes, we fuck)


El proppassat 28 de novembre vaig participar en una conversa d’ètica aplicada sobre sexualitat i diverstat funcional. Es tractava de seguir, amb professionals del treball social, psicologia, educació social, medicina, infermeria, docents, mestres, investigadors i estudiants, el procés d’anàlisi i deliberació sobre l’esborrany del document "Diversitat funcional, afectivitat i sexualitat: Algunes qüestions ètiques que plantegen les relacions afectives i sexuals de les persones amb diversitat funcional amb necessitats de suport extens o generalitzat que viuen en residències" elaborat pel Grup de reflexió ètica aplicada del Consorci de serveis socials de Barcelona.

Va ser un debat intens i ric, i avui volia compartir aquí algunes qüestions que m’hi vaig plantejar:
  1. L’esborrany apunta cap a un document valent, força innovador i amb capacitat d’estimular el debat púbic sobre la sexualitat a les residències
  2. Cal ampliar, aprofundir i sistematitzar la fins ara minsa partipació directa en el debat de les persones amb diversitat funcional. Res sobre nosaltres sense nosaltres
  3. Malgrat les bones intencions, hi perviu un cert paternalisme (paper de la família), algun tic institucional (paper dels professionals) i una subtil naturalització de l’asexualitat (no s’identifica com a problema el més greu: la manca de demanda de vida sexual, només sembla problemàtica la gestió de la demanda)
  4. La sexualitat no és "la cirereta d’un procés de rehabilitació", és el motor més potent de creixement personal, desenvolupament de la pròpia personalitat i de les relacions socials. Com a tal, hauria de ser central i no secundari en la valoració i avaluació dels suports socials per a les persones amb diversitat funcional.
  5. El text traspua un constant "voler i no poder" malgrat proclamar que la residència ha de ser "com la pròpia llar de l’usuari" el cert és que la institució col·lectivitza la intimitat i la quotidianitat, i això genera una tensió que –si bé es pot millorar– és irresoluble. Em va fer pensar en la primera escena de "Bailo por dentro"
  6. En la mateixa línia del punt anterior, la figura de la incapacitació jurídica xoca amb les bones intencions i fa palesa la necessitat de transitar d’aquest sistema de substitució de la voluntat cap a un altre de suport a la presa de decisions
  7. Més enllà del "què podem fer per la sexualitat de les persones amb diversitat funcional" cal enfocar també la qüestió en la direcció contrària: què pot aportar la realitat de la diversitat funcional a la reflexió sobre la sexualitat humana en general

I amb totes aquestes reflexions encara bullint al cap, fa pocs dies vaig veure "Les sessions". Basada en textos autobiogràfics del poeta i periodista Mark O’Brien, narra la història de com un home amb tetraplègia enceta als 38 anys d’edat la seva vida sexual amb el suport d’una "terapeuta/substituta sexual". Com que, malgrat ser pràctica habitual en la Califòrnia dels 50 i 60, els seus pares no el van voler ingressar en una residència (l‘esperança de vida allà era de 18 mesos) en Mark feia vida independent amb assistència personal a casa seva (sí, sí, fa 40 anys ja es practicava aquesta alternativa a la institucionalització!)

Això em va dur a completar les reflexions abans esmentades amb les següents consideracions:

1. No hi ha dreceres. L’única manera de tenir una vida sexual plena és tenint una autopercepció positiva i una vida social rica i complexa. Malgrat viure a casa seva, la barrera d’un imaginari col·lectiu que infantilitza i asexua les persones amb diversitat funcional havia estat interioritzada per en Mark de tal manera que rebutjava el seu cos i no tenia gaires relacions personals. Tal com proclama la campanya Undressing disabilty, "Disability might not be sexy, but the people with the disabilities are"

2. La medicalització de la vida en general i de la sexualitat en particular és un mal camí. Dret a la salut, sí; reduir la persona a la condició de pacient i convertir la seva vida en un tractament, no. Les causes de l’exclusió sexual de les persones amb diversitat funcional són socials. Cheryl, l’assistent/substituta sexual, es veu desbordada per una realitat que no és mèdica ni medicalitzable

3. Fer vida independent autogestionant assistència no garanteix una vida sexual plena, però dóna oportunitats i possibilitats. El procés de creixement personal i d’autoaprenentatge d’en Mark alhora de relacionar-se amb les seves assistents i amb altres persones resulta il·lustratiu

4. La figura de l’assistent/substitut/acompanyant sexual pot ser un suport fonamental pel benestar físic i emocional de les persones que no tenen accés al seu propi cos i no es poden masturbar per elles mateixes. S’ha de regular i garantir com a dret

5. En tot allò que va més enllà de les tasques de masturbar qui no pot fer-ho per sí mateix i/o facilitar les relacions sexuals amb altres persones, el debat sobre l’assistència sexual resta obert. Al meu parer, s’hauria d’incorporar al debat general sobre la prostitució

6. Qui sigui favorable a la regulació de la prostitució pot trobar en l’àmbit de la diversitat funcional arguments i experiències dels seus beneficis extensibles al conjunt de la població. Qui estigui per l’abolició de la prostitució, pot incorporar la realitat de la diversitat funcional al procés de construir una sexualitat humana general prou rica i positivament apreciadora de la diferència com per eliminar la demanda de serveis sexuals més enllà de la repressió policial

La sexualitat, com a expressió intensa de la vida, fa palès el caràcter "ptolomeic" de figures més pensades per a sobreviure que per a viure i que assumeixen el sacrifici de la llibertat en nom d’una certa idea de la protecció, com les residències i la incapacitació jurídica. El gir copernicà que necessitem en l’imaginari col·lectiu de la realitat de la diversitat funcional ens durà a una societat més humana i més justa per al conjunt de la població. És un camí llarg, complex i apassionant, però de moment, si vostè -a diferència de qui escriu aquestes línies- encara no té diversitat funcional, quedis amb una idea molt simple: yes, we fuck!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

maria peralta i baixa bcn
2.
Molt interessant i sugerent article.La meva vida està dirigida per la por i la inseguretat respecte a la vàlua i atractiu personals i llavors temo i evito tant com puc les relacions socials. Enyoro la intimitat però l´hi tinc pànic. Malfio de la motivació d´aquells que se m'atansen: venen a mi perque no s'atreveixen amb altres dones, són vells,busquen orelles comprensives, etc. Autopercepció positiva, autoestima...els Reis no m'en han portat i jo no sóc capaç de generar-les...encara. Endavant companys i companyes valentes. Afecte i sexe. Erotisme, tendressa. Viure el cos amorosament.Tant de bó¡ Així sia
  • 9
  • 0

Comenta aquest article