Avortament lliure SÍ, avortament eugenèsic NO, suïcidi assistit lliure SÍ, suïcidi assistit selectiu NO


Vagi d’entrada aquest títol twittaire, malgrat no tenir compte de Twitter, per deixar clara la posició que intentaré explicar. Quan agafem un dret (avortament lliure, suïcidi assistit lliure) i el retallem reduint-lo a només un bocí focalitzat sobre un cert grup humà (dones, persones amb diversitat funcional, gent gran, persones malaltes…) definit per alguna característica personal (sexe, diferències funcionals, edat, malaltia…) ja no tenim un dret, tenim un dit acusador que assenyala dient “aquestes vides no són iguals, no tenen el mateix valor, no les protegirem de la mateixa manera, poden ser eliminades sense càstig” Per exemple, l’avortament de fetus femenins a països asiàtics, l’avortament de fetus amb diferències funcionals a Espanya, el suïcidi assistit per a majors de 70 anys a Holanda o el suïcidi assistit per a persones malaltes a Suïssa.

Cal notar que l’objecte de discriminació no són els fetus (que no són persones i per tant no tenen drets humans) si no les persones que tenen el tret diferencial que justifica l’avortament. A la Xina i a la Índia es discrimina les dones i a Espanya es discrimina les persones amb diferències funcionals, perquè aquestes practiques social i/o jurídicament acceptades, validen i reforcen un imaginari col·lectiu que visualitza les dones / les persones amb diversitat funcional com a éssers amb vides menys valuoses, menys dignes de ser viscudes. D’aquesta mirada discriminadora es deriven polítiques hostils contra aquests grups humans i, si no es combaten i s’aturen, acaben generant valors i polítiques nefandes pel conjunt de la població.

De la mateixa manera, el subjecte discriminador no és la dona que avorta, si no el text legal i/o la pràctica social tradicional que empara aquestes accions. Tanmateix, l‘avortament selectiu no és un acte de llibertat de la dona, si no una mostra de com la medicalització de la vida permet segrestar el dret de les dones a decidir sobre el propi cos per transferir-lo als metges. D’aquesta manera construim un imaginari col·lectiu que naturalitza la inferioritat de les dones a la Xina o el menysteniment de les persones amb diversitat funcional a Espanya. Es vol fer creure que hi ha “causes biològiques objectives i neutres” en comptes de construccions socials discriminadores i opressores.

Qui pensi que no hi ha cap problema en situar el centre de decisió d’aquestes qüestions en l’estament mèdic perquè aquest respon a “criteris objectius avalats per la Ciència” faria bé de recordar com la medicina va valorar en el seu moment l’extermini nazi de persones amb diversitat funcional, els manicomis, l’electroshock, la lobotomia, la histèria femenina, les mares nevera, la homosexualitat, la transexualitat, l’acarnissament quirúrgic amb “els deformes”, etc
Pel que fa al suïcidi assistit, el raonament és simètric. El dret a decidir sobre el propi cos i a morir amb dignitat hauria de ser l’únic argument per defensar el dret de tota persona al suïcidi assistit. Quan el contaminem amb restriccions basades en característiques personals com l’edat, la funcionalitat del cos o la malaltia, deixa de ser un dret per esdevenir pressió economicista i/o eugenésica sobre els més febles.

Cal entendre bé aquest detall. Les restriccions discriminatòries d’un dret no generen un dret restringit, si no quelcom essencialment diferent: una aberració jurídica i ética que posa en el punt de mira aquelles persones de les quals estem naturalitzant la seva inferioritat per la via de la medicalització de la vida humana i de la transferència del poder de decissió sobre el propi cos a la decissió des d’una Ciència suposadament neutra i objectiva. En la bioética de la diversitat funcional no s’hi valen dreceres, no funcionen. Avortament lliure SÍ, avortament eugenèsic NO, suïcidi assistit lliure SÍ, suïcidi assistit selectiu NO.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

anna toha andorra
2.

Antoni vaig estar en la teva darrera conferencia , al principat juntament amb l'esther , gracies per defensar el dret dels discapacitats , el meu fill ho es , a l'esther i a mi defensar el mateix que tu penses ens ha costat moltes critiques

  • 0
  • 0
Pedro México DF
1.

Estimado Antonio,
No soy catalanoparlante, pero he leído con autentica satisfacción su articulo: Enhorabuena!
Soy padre de un joven de 21 años con algunas dificultades.
Esa posición clara que diferencia la voluntad individual de la justificación social discriminatoria es la que hemos defendido mi mujer y yo siempre y me alegra muchísimo su brillante exposición.
De nuevo le felicito.
Un abrazo desde México DF

  • 0
  • 0

Comenta aquest article