El Fòrum de Vida Independent i les xarxes de coneixement emancipador

Del 19 al 21 de juny es va celebrar a Barcelona la III Trobada de la Xarxa d'Estudis de la Ciència i la Tecnologia de l'Estat Espanyol (esCTS), un espai interdisciplinari amb l'objectiu de posar en contacte les persones que treballen en l'àrea dels estudis socials de la ciència i la tecnología. Amb el suggerent títol de "I si no m'ho crec? Desfent i refent mons comuns" es volia qüestionar la tendència productivista dins l'acadèmia que condiciona fortament la seva activitat a índexs bibliomètrics, publicacions d'impacte i avaluacions quantitatives.

A la sessió de tancament sobre formes de "co-recerca" vam abordar la producció i gestió de coneixement en àmbits “no formals” al marge de l’acadèmia o en col·laboració amb aquesta. Concretament, es va estudiar com el Fòrum de Vida Independent i Divertat (FVID) ha generat (o està generant) xarxes de coneixement emancipador.

El FVID és una comunitat virtual per a la reflexió filosòfica i l'acció política al voltant de la realitat de les persones amb diversitat funcional. Des de la no estructura (sense estatuts, ni junta directiva, ni pressupost, ni seu ...) s'autoorganitza per la via d'un anarquisme pragmàtic que fomenta l'acció ciutadana directa. La manera de generar i compartir coneixement podrien assimilar-se, en certa mesura, a la investigació acció participativaⁱ i l'aprenentatge serveiⁱⁱ.

Per utilitzar eines socials tan complexes com l'assistència personal cal un bon "manual d'instruccions d'ús". Encara més, cal estimular el desig d'emancipació i la cofiança en què tal estil de vida és possible. Sorgeix així la necessitat d'articular una proposta formativa per a aquelles persones amb diversitat funcional que, necessitant suports generalitzats per a les activitats quotidianes, volem exercir el dret a una vida independent, amb plena participació social i en igualtat d'oportunitats amb la resta de la ciutadania.

Però, què necessitem aprendre? Com se'ns ha d'ensenyar? Les persones sense diversitat funcional aprenen a viure de manera independent vivint de manera independent, recolzant-se en el marc referencial que constitueix l'experiència similar dels seus coneguts, familiars, amics, personatges de ficció, etc. Les persones amb diversitat funcional hem viscut -quan no se'ns ha aniquilat- exquisidament segregades en institucions o amorosament arraconades a la cura de la família, no tenim un relat social dens i variat que faciliti aquest aprenentatge vital pel qual transita la resta de la ciutadania .

Cal crear xarxes socials de cooperació i autocapacitació mitjançant el suport entre iguals, en què el coneixement basat en l'experiència vital pròpia sigui compartit en horitzontal i no imposat en vertical per "experts" sense diversitat funcional. Aquesta via emancipadora es pot estructurar en forma d'aprenentatge servei, i així ha estat la nostra experiència a l’ Oficina de Vida Independent de Barcelona per tirar endavant un projecte de suport a l’autogestió de l’assistència personal per a fer vida independent des de 2006.

Si bé l'aprenentatge servei constitueix una estratègia d'acció molt potent per aconseguir la transformació social mitjançant l'educació -com ensenyar-, la creació de xarxes de coneixement emancipador requereix completar la proposta metodològica aprofundint també en la generació mateixa de coneixements -què ensenyar-. Cal trencar la relació de dependència intel·lectual respecte al coneixement establert oficialment, creant un nou saber que sorgeixi de la fusió del coneixement científic amb el que prové de l'experiència vital pròpia mitjançant un procés de diàleg crític. Aquest enfocament es força asimilable al que es coneix com a investigació acció participativa.

L'aprenentatge servei i la investigació acció participativa es complementen, matisen i enriqueixen mútuament per teixir xarxes de coneixement emancipador, i aquest és un fet que resulta interessant més enllà de l'àmbit de la diversitat funcional. Les dues propostes metodològiques comparteixen la necessitat de convertir els que eren "objectes d'intervenció" en "subjectes actius en la construcció i transformació de la seva pròpia realitat", facilitant l’empoderament dels individus i dels grups oprimits que els permeti recuperar nivells de control i responsabilitat sobre la pròpia vida com a element indispensable per a la seva veritable emancipació.

Com a exemples de col·laboració entre el FVID i l’acadèmia trobem els citats a la página 31 del recent article d’Antonio Madrid “Nothing about us without us¡ El movimiento de vida independiente: comprensión, acción y transformación democrática”, o l’edició del llibre “Deconstruyendo la dependencia. Propuestas para una vida independiente”. Fora de l’àmbit universitari, resulta especialment interessant l’experiència compartida entre el FVID i la Agencia de Asuntos PrecariosTodas aZien que va culminar amb la publicació de “Cojos y precarias. Haciendo vidas que importan”.

La construcció d'aquestes xarxes de coneixement emancipador requereix establir relacions de partenariat i sinèrgies entre el món de l'educació, poders públics, moviments socials, ONG’s i, en general, tots aquells actors que assumeixen el compromís de transformar una realitat social marcada per la injusta distribució de recursos i oportunitats per a un exercici efectiu de tots els drets humans.

Les xarxes de coneixement emancipador constitueixen una proposta per contribuir al desenvolupament d'una ciutadania activa, responsable i compromesa amb la justícia social. Pocs paradigmes com aquest es fonamenten en principis, objectius i mètodes que responguin tan acuradament als reptes per a una educació de qualitat en el segle XXI que plantejava l'informe de la UNESCO "Educació: hi ha un tresor amagat a dins" (Delors, 1996): "aprendre a ser, aprendre a fer, aprendre a aprendre, aprendre a viure junts".

-