Quatre estratègies per a idiotitzar-nos


A continuació, seguint algunes de les tesis de Santiago Alba Rico en El naufragio del hombre (2010), citaré quatre estratègies d'idiotització de la ciutadania utilitzades pel sistema capitalista amb l'objectiu d'esborrar el pensament crític. La finalitat no és una altra que poder pensar, justament, les accions de resistència contràries.
 
Primera estratègia d'idiotització: convertir les coses en mercaderies de consum.
 
En primer lloc, en el sistema capitalista tot s'ha convertit en mercaderia de manera que es confonen les coses, s'esborra la frontera entre les coses-de-menjar, les coses-d'utilitzar, les coses-d'admirar, les coses-d'estimar… per convertir-les, a totes elles, en coses a consumir. El capitalisme consumeix pomes, catedrals, cotxes, hamburgueses, paisatges, cossos… Veiem, doncs, indiferència (manca de distinció) entre aquestes coses, unida a la idea d'infinit, de no-límit, de consum repetit i il·limitat. És una il·lusió d'immortalitat que mata (al món natural i al món cultural). Tot es consumeix, sense límit i de manera indistinta. Fent un exercici d'imaginació podem pensar, doncs, que la desmercantilització de les coses té a veure amb la recuperació de les coses mateixes, ja no mercaderies com és el cas, sinó justament coses amb un valor diferent a l'atorgat pel capitalisme. Deixar de consumir mercaderies per passar a tornar a utilitzar les coses.
 
Segona estratègia d'idiotització: impossibilitar l'avorriment i divertir-se fins a rebentar.
 
En segon lloc, hi ha dues maneres d'impedir pensar a un ésser humà: obligar-lo a treballar sense descans i obligar-lo a divertir-se sense interrupció (Alba Rico, 2010). Cal estar molt avorrit per posar-se a llegir i encara més avorrit per posar-se a pensar. Per això l'avorriment –com a experiència nua del temps- és una activitat dissident i crítica. El tedi és la quintaessència de la saviesa deia el poeta Leopardi. 
 
Tercera estratègia d'idiotització: confondre les pròpies necessitats amb les necessitats de reproducció del sistema capitalista.
 
En tercer lloc, el capitalisme és un sistema de producció que té les seves pròpies necessitats i aquestes no tenen perquè coincidir amb les necessitats socials o humanes de tots aquells que habiten la societat capitalista (Alba Rico, 2010). L'habilitat del sistema consisteix en convertir les necessitats del sistema en necessitats dels individus fins al punt que hom desitgi justament el que el sistema capitalista necessita per seguir reproduint-se.
 
Quarta i darrera estratègia d'idiotització: accelerar la vida rendibilitzant qualsevol activitat per a fer-nos més productius.
 
En quart lloc, el capitalisme és un sistema productiu que no pot aturar-se, que no pot alentir el pas, fer pauses, parar-se a descansar (Alba Rico, 2010). És como una roda de ratolí en la què cal córrer per córrer encara més ràpid. L'única manera de començar a parlar i a pensar és aturar-se. Així que aturar-se també és un acte dissident. Deixar de fer-se un mateix productiu, produint i consumint, fent i corrent sense sentit o amb un sentit merament mercantil. Deixar de fer-nos empresaris de nosaltres mateixos, rendibilitzant processos, formacions o qualsevol cosa que fem i passar a convertir-nos en subjectes que alenteixen el ritme, que es fan improductius. La utilitat de la inutilitat, fer-nos improductius i en aquest (re)fer-nos, recuperar la nostra humanitat. Reeducar-nos en la lentitud.

-

Llibre recomanat: Santiago Alba Rico  i Carlos Fernández Liria (2010) El naufragio del hombre. Hondarribia. Argitaletxe Hiru.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

ramon fontanals
2.

Sincerament crec que els autors d'aquest llibre es poden integrar en aquell grupet de pseudo intel.lectuals que creu que la massa és idiota. No crec que calgui avorrir-te per posar-te a llegir o a pensar. Que els expliquins als milions de persones a l'atur si han tingut temps d'avorrir-se i si fruit d'aquest avorriment han començat a llegir Plató o Foucault, o simplement a llegir.

  • 0
  • 0
Josep M Armengou
1.

Molt bona aportació. Moltes gràcies.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article