Pobresa, ocupació i utilitat social

Aquest passat 26 de setembre, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), ha organitzat a Barcelona les Jornades Nous camins de lluita contra la pobresa. L’atzar ho ha fet coincidir amb la presentació de l’informe d’Intermón Oxfam. De tot plegat en podem treure algunes consideracions importants sobre pobresa, ocupació i utilitat social.

Per una banda, per si no ho teníem present, Intermón Oxfam amb el seu informe La trampa de la auteridad ens recorda que la pobresa no és una contingència. No és fruit de l’atzar. No es tracta d’una casualitat. Tot el contrari, és un procés que s’alimenta. És el resultat de l’evolució de determinades actuacions impulsades per diferents estaments en representació del poder econòmic. Així, és erroni pensar que l’actual situació és el resultat de la crisi financera iniciada el 2008. Els fonaments que han permès l’augment de la desigualtat s’inicien molt abans i han estat provocats.

Per altra banda, veiem com la nova pobresa pren forma de precarització general de les condicions de vida. Durant les jornades organitzades per ECAS diferents experts han pogut identificar les condicions d’allò que Guy Standing tracta com una nova classe amb un conjunt propi d’inseguretats: el precariat. El més significatiu, és que les persones deixen de puntuar en relació a l’ocupació com ocupats o desocupats i passen a formar part d’un estadi intermig, de llimbs social. Estadi on les persones queden detingudes esperant redempció. En tot cas, és important saber que allò que caracteritza a la persona precaritzada és la pèrdua del vincle social.

En aquest punt és important advertir com algunes dinàmiques derivades del neohigienisme i adreçades a la classificació de les poblacions poden renovar la seva complicitat amb els corrents neoliberals aplicats al camp social. Estandaritzant les situacions a través d’afirmar la correlació entre pobresa/precarietat i desviació social. En elles el perill és que el dèficit sigui el tret característic de la persona, estigmatitzant-la.

Davant d’això és important recordar el que apuntava José Ramón Ubieto en el Seminari d’atenció a la nova pobresa organitzat per Insercoop i per la U.O.C.: cal restituir la utilitat social del treball. Davant de l’obsolescència programada de les persones i de tot el catàleg de sistemes per certificar-ho, cal que des de l’acció social i educativa es proposin maneres de reintegrar la persona per la via de la seva utilitat social. Donant valor social a l’actiu de cada persona tenint en compte la gran transformació que ha suposat la pèrdua de seguretat en el treball com a mecanisme d’inclusió social.