Dependència en caiguda lliure

Si fa uns mesos parlàvem de ‘La davallada de la dependència’, les darreres mesures adoptades pel Govern ens obliguen a tornar a alertar sobre el desballestament d’un sistema de protecció que, en lloc de desenvolupar-se i consolidar-se, es troba avui en caiguda lliure. Aquesta setmana, els treballadors socials ens hem pronunciat advertint de l’incompliment de la llei que suposa la suspensió de les Prestacions Econòmiques Vinculades a residència (PEV), que continuen vigents com a dret subjectiu, i del deteriorament de la qualitat assistencial que provocarà la reducció de ràtios o hores de personal a les residències geriàtriques, tal com planteja el Departament de Benestar Social i Família.

El nombre de beneficiaris de la llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) a Catalunya s’ha reduït entre juny i setembre en 3.425 persones, segons dades del propi Govern fetes públiques la setmana passada. Els motius adduïts: la mortalitat, el descens de sol·licituds i la restricció d’accés de nous usuaris. El fet que l’atenció als dependents lleus (de grau I, uns 57.000 a Catalunya) s’hagi aplaçat fins el 2015 explica en bona part la davallada.

Anant en detall a les mesures més recents, la suspensió indefinida de les PEV equival, donada la insuficiència de places públiques, a deixar en situació de desemparament les persones que no poden fer front al cost de la plaça en una residència privada. La qual cosa ens empeny a reclamar, un cop més, el compliment de la llei. És per això que el Col·legi de Treball Social ha demanat al Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars que estudiï la qüestió i emeti un dictamen.

Com a professionals que acompanyem les persones, treballem per garantir una vida digna a tota la població i som testimonis directes de situacions crítiques, d’extrema vulnerabilitat, no podem restar insensibles i considerem que, més enllà d’assistir les persones, la nostra tasca ha d’incloure la reclamació dels seus drets socials i de ciutadania.

A més, alcem la veu també com a col·lectiu professional afectat per una creixent pressió davant la dificultat de donar respostes adequades a les demandes que rebem i mirem d’atendre. A la impossibilitat de satisfer les necessitats dels usuaris, se suma sovint una manca d’informació i d’instruccions clares que incrementa encara més la tensió, i ara ens exposem a una possible reducció de llocs i/o hores de treballadora social a les residències geriàtriques que precaritzaria les condicions de treball i afectaria negativament la qualitat assistencial.

En relació a la darrera instrucció interna del departament de Benestar Social i Família sobre l’extinció, a partir del 30 de novembre, dels ajuts econòmics derivats de la LAPAD que estan rebent les persones ingressades en residència després que se suspenguessin les PEV, confiem en la cerca de solucions personalitzades a què s’ha compromès l’Institut Català de Serveis Socials aquesta mateixa setmana. Les treballadores socials en farem seguiment i denunciarem qualsevol intent de retallar serveis i prestacions en un àmbit que no ha estat mai dotat dels recursos necessaris i que en els darrers anys, quan més calia desenvolupar-lo, ha estat dels més castigats.