Reflexions sobre el concepte de gènere i el consum de drogues


Per què quan pensem sobre gènere inicialment o inevitablement pensem en termes femenins?

Aquesta és una de les qüestions que es van debatre i sobre la que es va reflexionar en el marc de les trobades de Periferics (Xarxa d’ens i entitats que treballen en prevenció en l’àmbit de les drogues a Catalunya) per la qual agraeixo que se m’ofereixi l’oportunitat d’escriure aquest article.

Podem entendre que després de l’eclosió dels moviments feministes clàssics, el terme gènere s’associés a les reivindicacions de  les dones com a herència directa del mateix moviment i per altra banda també és comprensible que es mantingui aquesta idea perquè avui en dia encara no s’han equiparat ni de bon tros, els drets d’homes i dones, sobretot des d’una perspectiva global. Tanmateix és freqüent també apreciar com encara sorgeixen dificultats per normalitzar sensibilitats de caràcter gai, lesbià o transsexual.

El fet és que continuem estructurant social i culturalment la realitat de la sexualitat i el gènere de manera heteronormativa, és a dir, en termes binaris, dicotòmics, sexistes o reduccionistes.

El pensament o activisme queer, ha fet importants aportacions al respecte segons el meu punt de vista,  sorgeix als Estats Units als anys 80, i comença a qüestionar per primera vegada la construcció sociocultural del gènere basada en el binarisme sexual home-dona,  també a qüestionar al feminisme per partir de posicions heterocentrades i al moviment gai-lesbià-trans per buscar definicions i identitats socialment acceptades o disponibles amb la intenció de conquerir una identitat que permeti la socialització i legitimació de les seves peculiaritats, especificats o maneres d’entendre el cos, la sexualitat i en el fons la vida. Aquesta corrent de pensament també pretén donar cabuda a diferents pràctiques i tecnologies corporals relacionades amb la sexualitat i el plaer que tradicionalment es consideren estigmatitzants o no heterodoxes.
Per tant, sense endinsar-nos més en teories subversives, tant necessàries per a estimular el pensament crític, fem-nos aquesta pregunta... incorporem una mirada de gènere apropiada ens els nostres projectes, disseny de serveis/dispositius, investigacions…  en definitiva en la nostra pràctica professional? La resposta no és senzilla.

Si ho apliquem al món de l’atenció a les drogodependències i a l’estudi de les  diferents tipologies d’usos i abusos de drogues legals i il·legals,  podem ràpidament suposar, que si una determinada manera d’entendre el cos, la sexualitat, així com els rols atribuïts al gènere,  condicionen una determinada posició de les persones en les estructures socials (esdevenint avantatjoses per uns i negatives per a uns altres) una manera determinada de relacionar-se amb les substàncies psicoactives provocarà una reacció o resposta social semblant.

Si posem en un mateix pla aquests dos fenòmens socials, fàcilment se’ns proporcionarà un panorama si més no, complicat, no apte per a respostes que busquin simplificar la realitat social o que es posicionin des de perspectives moralistes.

Des del camp de la salut, fixem-nos com ambdós temàtiques (sexualitat i consum de drogues) tenen molt a veure amb les complexes llibertats individuals que recauen majoritàriament en la recerca del plaer, sigui corporal, intel·lectual, de caire social, afectiu... diguem-li benestar. El delicat equilibri derivat de l’exercici de les llibertats individuals i el domini del cos - com a element esculpit per la cultura-  esdevé doncs el pal de paller d’aquestes reflexions, entenent sempre el cos com un element socialment dinàmic que no escapa a les exigències de les estructures de poder.
Per tant si volem aplicar una mirada de gènere adequada a les complexitats de la realitat que ens envolta, sigui en el camp que sigui, hem de començar per esbrinar des de quin punt partim nosaltres mateixos, de quin grau de coneixement disposem al respecte i fins a quin punt estem disposats a canviar esquemes i aportar un marc d’actuació i interrelació prou amplis per no excloure a ningú dels drets fonamentals de protecció i d’accés a la salut, a l’educació i a les diferents oportunitats per assolir les condicions de vida bàsiques i necessàries per viure amb dignitat. No és fàcil despullar-se dels tabús i prejudicis amb els quals convivim, però val la pena fumar-se’ls i intentar-ho.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article