Avui, 25 de novembre de 2014, en ple segle XXI, es continua assassinant dones pel fet de ser dones. Des de les administracions sabem que totes les mesures seran insuficients si no hi ha una transformació de les relacions entre homes i dones dels models de comportament sentimentals i afectius. Avui commemorem el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones i tornarem a trobar-nos les administracions i la ciutadania per manifestar el nostre rebuig a la violència masclista i fer pública la nostra ferma voluntat de seguir treballant fins eradicar-la. Posem el focus sobre algun aspecte d’aquesta xacra i així podem anar identificant-la i avançant.
És el que hem fet enguany amb el Manifest unitari institucional. Hem posat la mirada en la violència masclista que pateixen les dones amb diversitat funcional. També hem dedicat a aquest tema una jornada tècnica on persones expertes en aquest àmbit han pogut traspassar el seu coneixement a 270 professionals dels sector de l’atenció a les dones i de l’atenció a persones amb diversitat funcional. Jornades com aquesta que acabem de celebrar són el punt de partida del treball tècnic i la visibilització de la violència que viuen aquestes dones, la millora de la seva atenció i accessibilitat als recursos, així com la formació de professionals.
En els darrers anys hem vist un gran avenç en el reconeixement dels drets de les dones i en la denúncia de les discriminacions que pateixen. Ara bé, tradicionalment, el concepte d’igualtat de gènere no s’ha tingut massa en compte en l’àmbit de la diversitat funcional. Això ha afavorit que aquestes dones siguin encara més invisibles i molt més vulnerables. Els estudis demostren que aquestes dones són víctimes d’abusos en una escala més gran que les dones sense diversitats funcionals. A la Unió Europea existeixen aproximadament 40 milions de nenes i dones amb discapacitat, i més del 40% pateix o ha patit alguna forma de violència. A l’Estat espanyol hi ha dos milions i mig de dones amb discapacitat, i el 30% estan incapacitades legalment. Aquest sol fet ja les fa més vulnerables perquè no tenen accés a la justícia i no poden denunciar.
A més, en l’imaginari col·lectiu, les dones amb discapacitat estan oblidades en base a uns estereotips que no tenen en compte la seva singularitat i les limiten. Cal que les visualitzem des de les aportacions que realitzen i facilitem la seva participació activa en la presa de decisions. Les dones amb discapacitat han de poder participar directament i tenir veu pròpia. Actualment només un 26% de les persones que formen les juntes d’aquestes organitzacions són dones.
És en aquest sentit que des de l’Institut Català de les Dones hem iniciat una interlocució amb les entitats que treballen a Catalunya amb la diversitat funcional per definir accions conjuntes que millorin la intervenció de les dones, adolescents i nenes amb diversitat funcional.
Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones
Montse Gatell
Montse Gatell i Pérez, presidenta de l’Institut Català de les Dones. Sabadell, 1971. Llicenciada en Filologia Semítica, especialitat d’àrab (UB-1994) i en Filologia Catalana (UOC-2013). Postgrau en gestió d’administracions públiques cursat a l’Aula d’Alts Estudis d’Electes-Associació Catalana de Municipis i Comarques i UAB (2006). Va ser alcaldessa de Castellar del Vallès (2004-2007) i tinent d’alcalde a l’ajuntament del municipi, on va coordinar l’Àrea Social i la gestió de les regidories de Cultura, Comunicació i Ensenyament (2003-2004) i de Joventut i Comunicació (1999-2003) en nom de CDC. Vicepresidenta del Fons Català de Cooperació (2004-2007), membre de la Comissió Mixta d’Educació (des de 2007), i assessora en temes d’igualtat i gènere a l’Associació Catalana de Municipis, des de 2007. Va treballar com a tècnica del departament creatiu de l’empresa Educa Sallent S.A. amb funcions de gestió de traduccions, correcció i creació de textos (1996-1998) i professora de llengua i literatura catalanes (ESO) a l’escola El Casal de Castellar del Vallès (1995-1996 i 1998-1999).
Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.
Per que sempre al mateix LA VIOLENCIA Contra la DONA ,, No es del tot Veritat .LA VIOLENCIA ES CONTRA LA DONA I FILLS , Mai recordeu als Fills que pateixen con les Dones moltes vegades tambe reben osties per defensar ala Mare .... LA Dona maltractada hu sera hasta quels Maltractadors no estiguin 20 anys dintra una presó he .
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari