Les empreses socials: generant economia amb valors, una alternativa possible

No és cap exageració afirmar que l’entramat econòmic i financer que regeix l’economia global no funciona i, a més, és profundament injust. Un sistema fonamentat en l’afany de lucre individual, corromp i malversa, alhora que aboca la major part de la població mundial a patir les conseqüències de decisions preses amb mires exclusivament centrades a augmentar el benestar econòmic d’uns quants. Però, és aquesta l’única via? Estem condemnats a la resignació per manca d’alternatives? Avui podem dir amb el cap ben alt que no, que existeix una alternativa al capitalisme agressiu, que una altra manera de fer i viure l’economia és possible.

Diferents autors intenten en els darrers temps dirigir la nostra mirada cap a una altra direcció: en Muhammad Yunus (“Social Business”), en Jordi García Jané (“Adéu capitalisme: 15M-2031”) o l’ONG Setem (“Mirades globals per a una altra economia”), per citar-ne alguns. Aquesta literatura troba la seva especificitat pràctica en realitats com les de l’Olivera Cooperativa, l’Associació Entrem-hi, Ramats al Bosc o la Granja Escola Terapèutica l’Auró, totes elles iniciatives nascudes d’una altra manera de fer economia on la persona, els valors i la sostenibilitat (social, mediambiental i econòmica) són els eixos que regeixen el sistema, mentre que l’activitat econòmica tan sols és el mitjà. Les empreses socials, instrument indispensable de l’economia social i solidària, són organitzacions de persones que treballen per a l’eradicació d’una necessitat social, cultural o mediambiental concreta, gestionades de manera democràtica i participativa, i on l’activitat econòmica es converteix en una eina per aconseguir una transformació social. Parlem d’exemples concrets, visibles i palpables, parlem de casos reals que demostren que existeix una alternativa possible al sistema actual.

Ara bé, si tirar endavant una iniciativa emprenedora clàssica on la principal finalitat és el lucre, és complicat, impulsar una iniciativa d’emprenedoria social és una labor titànica. Les dificultats amb les quals es troben aquestes persones són múltiples, començant per l’accés al finançament, passant pel desenvolupament d’un model de negoci adequat i acabant per triar endavant l’estratègia correcta de comercialització dels seus productes i serveis. El fet de posar les persones com a centre neuràlgic de l’activitat econòmica, que tota la cadena de valor giri entorn a l’objectiu de transformació social, sens dubte afegeix complexitat a la mera gestió empresarial. No obstant aquesta dificultat addicional i connatural a l’empresa social, hem de tenir en compte que existeixen també avantatges derivades d’aquesta altra manera de fer economia: quan hom pensa en el seu propi benefici, hom pensa sol; en canvi, quan hom pensa en pro del benefici col·lectiu, les persones disposades a involucrar-se en la tasca es multipliquen. L’empresa social és més forta, més sostenible en el temps i més capaç d’adaptar-se als canvis que l’empresa clàssica, com demostren dades objectives (les cooperatives catalanes, per exemple, perden un 30% menys de llocs de treball que les empreses purament mercantils durant la crisi), perquè la seva finalitat última no és el lucre econòmic, sinó la transformació social, perquè la seva gestió interna és col·lectiva i perquè són capaces de competir en producte, servei i qualitat amb les empreses del mercat ordinari.

Les empreses socials, la responsabilitat generacional, la consciència de col·lectivitat i la sostenibilitat mediambiental són alguns dels elements que composen l’anomenada economia social i solidària, una alternativa possible i perdurable al servei de totes les persones.