Papallonejar

Com a professionals de l’àmbit social no parem de relacionar-nos i acompanyar a papallones persones que no paren de papallonejar. Van d’un lloc a l’altre fent un zig-zag continu. Semblen perdudes, potser ferides en les seves ales cobertes d’escates, o en els seus cors no del tot reconstruïts. A les papallones podem trobar-les papallonejar per a tots els continents del planeta terra: des del nivell del mar fins a les muntanyes més altes i des dels tròpics fins a les regions més àrtiques. Però una papallona, com també moltes altres persones, poden arribar a “pecar” de no caminar (o volar) en línia recta.
 
Com bé diu l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs al seu article “El singular vol de la papallona” al diari de El Periodico, el verb papallonejarsignifica sentir-se atret ara per una cosa, ara per una altra. Aquests éssers doncs, no tenen un únic objectiu: potser perquè encara no l’han cercat o inclús perquè no ha arribat el moment adequat, o vés a saber si a hores d’ara encara no s’han sentit del tot especials.
 
Per a mi, una papallona persona és un ésser volàtil, inconstant, fins i tot podria dir fràgil, però que amb el temps sortirà de la crisàlide per esdevenir millor. L’educador/a o professional d’aquest àmbit, és un dels encarregats per acompanyar a volar, a passar de crisàlide a papallona adulta. Un procés tan variable com el mateix cicle de vida d’aquests insectes de colors vistosos: des d’uns pocs dies fins a mesos d’acompanyament, des de la llarga distància o des d’una posició molt més propera.
 
Que volin alt i sense destí concret; tant se val on vagin i on parin; a l’indret que aterrin o el món que es trobin. Nosaltres, estarem al costat veient com cauen i possiblement, com molts d’ells tornen a aixecar-se per tornar a papallonejar de nou. Animem-los a no caminar (o volar) en línia recta, i així, quan arribin al destí somiat, el món serà molt més gran i accessible per aquests éssers que ja no voldran deixar de bategar les ales mai més.