Decisions polítiques per a lluitar contra la pobresa

Encara que des del Govern de l’Estat se’ns vulgui convèncer que la crisi econòmica ja ha estat superada, res més lluny de la realitat. L’evolució de la pobresa en les famílies i, per tant, també en la infància, no ha parat de créixer, any rere any, des del 2008.

Recentment han estat presentats diversos informes(*) sobre la pobresa i les seves conseqüències, on apareixen una sèrie de dades que ens han de mantenir en alerta.

• En primer lloc, en relació a la renda per càpita, en els darrers anys hi ha hagut una evolució decreixent i constant i un increment del 5,4 % en l’índex de desigualtat a Catalunya.
• La despesa de vivenda suposa 1/3 (33 %) de la despesa de les famílies, dada molt elevada tenint en compte que en alimentació es gasta el 15 % de la despesa familiar, en salut el 3,5 % i en educació el 1,7 %.
• La destrucció d’ocupació s’ha incrementat cada any i la poca ocupació creada ha suposat una gran precarització, de manera que avui dia ja no es pot associar la pobresa a manca de treball, sinó que estan apareixent de manera creixent grans bosses de treballadors pobres. Fins ara, eres pobre per no poder treballar. Ara ets pobre, treballant unes jornades laborals inacabables però molt mal pagades.
• No podem passar per alt que en les darreres estadístiques disminueix el nombre total de persones aturades degut, per una part al treball estacional corresponent a l’època estival (per tant, es tracta de treballs temporals), però per altra banda degut també a l’expulsió de les estadístiques de les persones aturades de llarga durada i sense cap prestació econòmica. Aquest col·lectiu ha anat en augment però no està considerat dins de les estadístiques oficials de les persones aturades.
• L’atur juvenil, per sobre del 55 % de la població menor de 25 anys a Espanya, està castigant tota una generació que ni tan sols ha pogut entrar al mercat laboral i adquirir una mínima experiència professional (hem passat del 18,1 % d’aturats menors de 25 anys l’any 2007, al 55,5 % l’any 2013). Per altra banda, la franja de població expulsada del mercat laboral major de 55 anys, pràcticament ha quedat exclosa de la societat i condemnada a la pobresa crònica, per la resta de la seva vida. No oblidem que les persones que prenen les decisions sobre el mercat laboral són les persones acomodades i que tenen una vida amb tot tipus de luxes garantits fins al final dels seus dies. Per tant, el patiment dels exclosos no els crea cap tipus d’afectació ni remordiment.
• En relació a l’evolució de les llars amb carències materials severes, s’ha passat del 4,5 % de les llars l’any 2009, al 6,1 % l’any 2013. Per tant, també el nombre de llars que pateixen pobresa severa va en augment. Una dada significativa és que l’any 2009 hi havia 2,1 famílies, de cada 100, que no es podien permetre el luxe de menjar carn, peix o pollastre cada dos dies, mentre que el 2013 no ho podien fer 3,4 famílies de cada 100. Tampoc oblidem que, en aquestes famílies, hi viuen molts infants que necessiten una alimentació equilibrada per al seu desenvolupament físic i psíquic.
• Sembla que, segons els experts, s’està iniciant un període de recuperació econòmica, però aquesta no està arribant a les famílies (només afecta a la macroeconomia). S’han incrementat molt les diferències entre rics i pobres. Per tant, en els casos en què la millora econòmica arriba a les famílies, només està afectant a les famílies riques del país. Els rics, cada vegada són més rics, i els pobres, cada vegada són més pobres. La reactivació econòmica del país no significa una millora en la situació general de les famílies, sinó que la franja de famílies en situació de pobresa va incrementant-se.
• Finalment, cal destacar que a Catalunya hi ha 685.000 persones (prop de 200.000 llars) que es troben en situació d’exclusió severa. Realment és molt preocupant.

Aquestes dades ens obliguen a prendre ràpides, decisions polítiques i legislatives per a lluitar d’una vegada contra la pobresa al nostre país. No pot ser que tinguem la consciència tranquil·la i desviem responsabilitats cap als altres mentre hi hagi tantes persones patint. Hem d’estar indignats i proactius. I seguim sense acceptar l’excusa de què no hi ha diners. La destinació dels pressupostos de les Administracions no deixa de ser una decisió política (si inverteixes en un lloc ho deixes d’invertir en un altre).

--------------------