La constitucionalització dels drets socials, una proposta des del treball social

Fa una dècada el sistema de serveis socials a Catalunya es preparava per créixer i consolidar-se per atendre amb qualitat les necessitats socials d’aquell moment. Tanmateix, aquest procés es va veure sotragat, entre d’altres, per la crisi econòmica. En comptes d’emprendre aquest procés d’enfortiment, els serveis socials han patit un gir cap a l’assistencialisme i s’han vist abocats a ser el principal dispositiu d’atenció a les noves situacions de pobresa, desvirtuant-se així el seu caràcter promocional, preventiu i comunitari. En lloc d’abandonar el seu caràcter residual i de configurar-se com un sistema d’accés universal amb un objecte específic, s’accentua el seu paper de calaix de sastre, d’última xarxa que s’espera que reculli totes aquelles situacions que deixen de ser ateses pels altres sistemes. D’aquesta manera s’evidencia la incapacitat del nostre feble Estat del benestar de garantir l’accés als drets socials.

Els professionals de l’àmbit social hem denunciat les pèrdues que ha sofert el sistema de serveis socials, però el nostre paper no pot ser només reactiu. També hem de ser propositius i repensar els serveis socials en clau de futur. El compromís del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya amb la justícia social ens obliga a fer tanmateix les nostres aportacions en aquest moment constituent que està vivint el nostre país, com també estan fent altres col·legis i organitzacions, per fer un replantejament dels drets socials i, molt particularment, del dret als serveis socials. Així doncs, i amb la participació de persones del món professional i acadèmic, hem elaborat un document en què oferim la nostra anàlisi i propostes.

Partim de la constatació que les estructures bàsiques en benestar social (salut, educació, serveis socials, habitatge, ocupació, pensions i ajudes) creades a l’inici de l’etapa democràtica ja no serveixen per fer front a la situació actual. Ens trobem davant un canvi d’època, que reclama un nou paradigma en la concepció, garantia i efectivitat dels drets socials. Les velles respostes ja no serveixen per respondre a problemes nous i cada vegada més complexos.

En l’actual marc constitucional, els principals drets socials –els que es refereixen a la salut, l’educació, el treball, la seguretat social, l’habitatge– no gaudeixen de la mateixa garantia que els drets civils i polítics, ja que no es poden fer efectius directament, sinó que depenen de les lleis que els desenvolupen. Per altra banda, el dret als serveis socials, tal i com avui els entenem, es recull de manera exigua i confusa.

En aquest sentit, la primera de les propostes que fem en l’esmentat document és que els drets socials han de tenir la mateixa efectivitat, grau de protecció i garantia legal que la resta de drets fonamentals. I entre aquests drets cal un reconeixement explícit al dret universal i garantit als serveis socials. Així doncs, en un nou marc constitucional, els drets socials han de trobar un fonament sòlid que n’asseguri la seva efectivitat, i que els blindi davant les transformacions del context sociopolític.
En el document hem volgut aprofundir en una anàlisi específica dels serveis socials, sense deixar de banda la referència explícita a béns com la salut, l’educació, l’ocupació i l’habitatge, que són atesos per altres sistemes de l’Estat del benestar, per dos motius: 1) en tots aquests sistemes es fa necessari algun tipus d’intervenció social, i 2) la manera com es defineixen i configuren aquests altres sistemes influeix en la pròpia configuració del sistema de serveis socials, a qui tradicionalment s’ha assignat un paper subsidiari, traslladant-li les funcions rebutjades pels altres sistemes. Així doncs, hem proposat noves formulacions d’aquests drets socials per adequar-les a les noves realitats.

El grup d’experts ha coincidit en la necessitat de replantejar el concepte de serveis socials. En aquest sentit, les principals consideracions efectuades són les següents:

• El sistema de serveis socials té unes responsabilitats específiques que són: a) promoure l’autonomia personal, inclosa la capacitat de decidir, i atendre les situacions de dependència; b) contribuir a l’exercici dels drets i deures de les persones, especialment de les que per minoria d’edat o per dificultats en l’exercici de la capacitat jurídica necessiten protecció i mesures de suport per a la presa de decisions; i c) oferir suport per compensar les limitacions de desenvolupament personal i de relació i d’integració social i comunitària per raó de discapacitat, discriminació, manca greu d’oportunitats o les derivades de moments disruptius de la vida.
• Els serveis socials vetllen pel foment de l’autonomia-autodeterminació-capacitats, de la interrelació, de la prevenció, de la promoció, de la protecció, de la recuperació i de la cura.
• Per assegurar l’especificitat dels serveis socials i el seu desenvolupament cal excloure’n: a) les prestacions econòmiques per cobrir les necessitats bàsiques, que s’haurien de gestionar des del sistema de pensions i garanties de renda, i b) les funcions de determinació de la situació econòmica i social per accedir a recursos que corresponen als altres sistemes.

Us convidem a llegir el document i a sumar-vos al procés de repensar els serveis socials per encarar els nous reptes que tenim al davant.