Reflexions en relació als processos de dol


Potser és un tema poc agradable en època de vacances, part de l’any en que volem passar-nos-ho bé, oblidar els problemes de la feina, de la família, del barri, gaudint d’unes vacances fora de casa en entorns el més bonics possible...però, de pèrdues tots en patim. A l´estiu i a l’hivern. I després d’una pèrdua, tant si és la mort d’algú proper i estimat com si és una separació, la pèrdua de l'habitatge, de la feina de forma no volguda etc. cal passar per un procés de dol.

La pèrdua la podem definir com quedar privats de quelcom que hem tingut, en el benentès que ens podem referir a persones, situacions, coses etc. N’ hi ha de molts tipus: físiques, psicològiques o simbòliques... Les físiques son les més tangibles, les altres més intangibles: relacions, desitjos, somnis, il·lusions. En general les pèrdues físiques, com la mort d’una persona estimada, comporten múltiples penes psicològiques: la relació amb la persona estimada i les vivències que no tornaran mai més etc.Patim moltes pèrdues al llarg de la vida. La primera potser la sentim en néixer, quan ens separarem de la mare i ens hem d'espavilar a partir d’aquell moment. L´última pèrdua és la mort.

Quan ens trobem en aquestes situacions és inevitable passar per un procés de dol. El dol no és una malaltia, ni una cosa puntual sinó que és un procés, un camí que s’ha de fer i que no té un temps determinat. És un procés normal al qual no hem de tenir por perquè és el que toca. La no presència d’algú estimat és un procés que també depèn del reconeixement social. És personal i íntim però també té una dimensió social que pertoca als altres.

En el dol influeixen diferents factors. Per exemple, el significat de la pèrdua, en el cas d’una persona: què significava per a mi? quina qualitat de relació havíem establert? Diuen que com més conflictes hàgim tingut amb la persona que ens ha deixat més difícil és l’elaboració del dol. Un altre factor pot ser les circumstàncies de la mort, ja que és més fàcil elaborar el dol d’una mort anunciada: per malaltia, vellesa etc. que una mort sobtada.

El dol només es dóna quan hi ha afecte, basat en uns vincles que es van intensificant a mesura que passa el temps amb aquesta persona. No pensem mai que l'afecte s’acaben amb la separació, tant si és per la mort com per un allunyament. Llavors és quan s’inicia el dol. Si es segueix tot el procés de dol la persona afectada podrà trobar l’energia necessària per crear nous afectes. És un cicle que es repeteix al llarg de la vida o sigui cada vegada que es produeix una pèrdua o una separació.

Si la separació és molt traumàtica, la persona pot patir sentiments de soledat i abandonament molt forts inclús intentar-los pal·liar amb algunes estratègies negatives com la violència, les malalties psicosomàtiques, suïcidi, dependències diverses, etc. En aquests casos és imprescindible ajuda professional i terapèutica.

Els dols tenen unes etapes que cal passar: etapa de shock, quan es rep la notícia, negació emocional: es vol ser fort, dominar la situació, fer el que s’ha de fer... etapa de protesta, enfadar-se amb els metges que no van fer prou, el conductor que va provocar l’accident. Etapa de tristesa, de vegades es barreja amb la protesta, de vegades apareix l’angoixa. En aquesta etapa és quan la persona necessita més ajuda i recolzament per part dels qui l’envolten.

Una altra etapa és l’acceptació intel·lectual: s´accepta que la separació és real, que mai tornarà a ser com abans, la ferida no s’ha tancat i el sentiment de soledat és molt gran. Una altra etapa és l’acceptació global, ja es comença a integrar la pèrdua, a acceptar-la, a prendre consciència que la situació és irreversible...El patiment es va difuminant, ja no és tant intens i la vida va tornant, poc a poc, a fer el seu curs... Quan es recupera l’energia vital i la persona es sent capacitada per iniciar nous afectes es comença una nova etapa que porta cap a la curació emocional. És l’etapa en la qual hi ha la possibilitat de deixar el ressentiment i de perdonar.

Després s'arriba a una etapa en la qual es pot evolucionar interiorment. És l´última etapa de procés de dol i no tothom hi arriba. Si s’aconsegueix es pot aprofundir els vincles amb la persona que ens ha deixat. Es pot prendre consciencia del que hem rebut de l’esmentada persona, donant sentit al que ens ha passat i transformar-ho en una oportunitat de creixement, de maduresa i d’anàlisi de la fe, si es dona el cas.

Quan es passa un dol és fonamental l’acompanyament de les persones que tenim més properes, familiars, amics i amigues, però fer-ho bé no és fàcil. Cal oferir una actitud pausada, oferir ajut pràctic, tenir paciència, capacitat d’escolta i empatia. La persona que fa l’acompanyament cal que accepti les manifestacions a través de les llàgrimes, de les queixes, ha de mostrar comprensió i/o senzillament estar al seu costat.

De vegades cal escoltar molt, amb escolta activa, evitant el retorn amb paraules que impliquin raonament: filosòfic o religiós ja que la persona ha d’estar preparada per parlar-ne. L´ajut pràctic fa referència a ocupar-se dels infants, si n´hi ha, fer la compra, tràmits. Cal oferir ajuts concrets, no ambigus. L´empatia la tindrem si som capaços de posar-nos a la seva pell, d’imaginar-nos el que està passant, respectant la seva pena sense treure-li importància. També cal tenir paciència ja que en moltes persones aquests procés és llarg. El que passa el dol agraeix molt una actitud pacient sense forçar a fer activitats que no vinguin de gust perquè encara no toquen.

Per acabar una reflexió sobre com podem créixer després de passar per una situació dolorosa, de pèrdua irreversible.

De vegades la pèrdua d’un ésser estimat fa que ens centrem en el que és important a la vida: la qualitat de les relacions, de la comunicació amb els altres, l’amor compartit, la consciència de l´instant.També podem adquirir un respecte més gran per la vida en totes les seves formes: éssers humans, natura, animals, compartint el do de la vida, vida que cal protegir i buscar els mitjans de fer-ho.

També ens pot ajudar a prendre consciència de la importància de l’amor com a dinàmica fonamental de la vida. El dol ens ho pot facilitar. El creixement també implica acceptar la realitat de la mort, de que el temps de vida és limitat i que està en les nostres mans donar-li un sentit i un significat, i, finalment, el creixement del dol ens pot portar a comprendre que l’ésser humà és un ésser espiritual, tenim necessitats espirituals que sovint descuidem. En definitiva, el dol també  ens permet prendre consciència de la dimensió transcendent de les nostres vides.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Maria Mercè Corbella Serra
1.


Crec que és un article dels més complets que he llegit, sobre un dels temes que tothom alguna vegada l'hem tingut d'afrontar o en un futur haurem d'afrontar-lo.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article