Dignitat i Salut Mental


¿És aquesta una vida digne per a les persones i familiars que passen o han passat per una problemàtica de salut? Per suposat que no ho és si interpretem la dignitat com un valor inherent a l’esser humà, com el dret de cada persona a ser respectat, valorat i a poder desenvolupar-se plenament amb les seves pròpies característiques. Reivindiquem una vida digne per a totes les persones amb problemes de salut mental i els seus familiars, i volem veure passes fermes que ens permeti anar avançant amb rapidesa.

Amb el lema: “Dignitat en Salut Mental” celebrem el proper 10 d’octubre el Dia Mundial de la Salut mental. Ho fem amb l’ intenció de compartir-ho amb tota la ciutadania i donar a conèixer els nostres objectius; objectius que ens competeixen a tots, perquè la salut mental tindria que ser una prioritat per a tota la societat. Si volem construir una societat més justa i cohesionada hem que posar-nos a treballar intensament en aquest sentit.

Estem parlant d’un àmbit que tindria que interessar, i molt, a la societat i als governs, tant pel gran número de persones afectades com per la complexitat de les respostes que necessitem articular. “Les problemàtiques de salut mental son un dels majors reptes que té la salut pública”, ens adverteix el Pla d’Acció Europeu en Salut Mental. Tenim que plantejar-nos accions a llarg termini, que ens permetin realitzar prevenció, atendre de forma més àgil i garantir una atenció de qualitat, amb dignitat, a les persones i als seus familiars. I tenim que realitzar-ho amb una finalitat clara, assegurar la seva recuperació i la seva participació en la vida comunitària.

A Catalunya hem avançat en alguns aspectes vinculats a l’atenció pública de la salut mental, però ens trobem lluny encara de poder donar una resposta eficient que permeti a les persones recuperar-se i prendre les regnes de la seva pròpia vida. Però, ens hem de preguntar, Per què estem encara tant lluny? Què tenim que fer per mirar cap el futur amb unes expectatives de canvi que ens permetin accelerar i anar més de pressa?

Necessitem més recursos i de major qualitat, que proporcionin un tracte digne, que tinguin en compte les persones, que les impliquin en la pressa de decisions. Existeix un dèficit històric en el desenvolupament de recursos de salut i socials, d’integració laboral i suport a la vivenda, per garantir l’accés a oportunitats. Però no és suficient, encara que sigui imprescindible disposar de més recursos, aquests tenen que treballar de manera coordinada per proporcionar una atenció integral. El pla integral de salut mental i addiccions recentment aprovat i que s’està implementant. Representa una gran oportunitat en aquest sentit i no podem desaprofitar-ho.

Ens trobem davant d’una problemàtica de tots, on tots tenim que buscar soluciones, on cadascú ha de reflexionar sobre que pot aportar i quin ha de ser el seu paper per garantir una vida digne als ciutadans que passen o han passat per una problemàtica de salut mental i els seus familiars.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Ferran Blanco Ros Girona
1.
Totalment d'acord, el problema ja no és tan sols el dèficit estructural de recursos, que dit sigui de pas afecta no només a les persones amb malaltia mental sinó al conjunt de la població, sinó la fragmentació dels recursos existents.

Treballar d'una manera coordinada sovint implica topar-se amb barreres jurídico-administratives degut a les diferents dependències del sistema. Necessitem trobar la fórmula magistral per a simplificar l'accés a determinats recursos, garantir que aquests es desenvolupen respectant la volició de la persona que els rep i evitar que tant professional com usuari tinguin la sensació d'estar corrent una cursa d'obstacles anant a peu coix.

A tall d'opinió crec que això s'ha d'aconseguir mitjançant la cooperació entre la xarxa pública i el tercer sector, especialment en el context de vulneració flagrant (degut a la coexistència de dos marcs legals aparentment contradictoris) de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat en què ens trobem.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article