12 fronts i 3.200 entitats catalanes en la lluita contra les desigualtats

El 17 d'octubre té el reconeixement de ser el Dia internacional per l'eradicació de la pobresa, enguany a Catalunya, 3.200 organitzacions de l'àmbit de l'acció social, la cooperació, la pau i els drets humans presentaran un manifest i un document que recull més de 40 propostes en 12 fronts per fer del principi de justícia global, una realitat efectiva a l'hora d'impulsar polítiques.

Aquestes organitzacions treballen els 365 dies de l'any per un objectiu comú i des de l'heterogeneïtat promouen una transformació de les relacions de poder que generen desigualtats arreu del món. Per tal de sumar esforços en la denuncia i en la reivindicació, s'uneixen sota el segell de Pobresa Zero.

Avui, un de cada cinc habitants del planeta viu en situació de pobresa, la mateixa proporció que a Catalunya. Al món hi ha 1.200 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa i 800 milions en risc d'exclusió a causa d'alguna crisi o adversitat. Davant aquesta realitat inadmissible, els recents aprovats Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides plantegen full de ruta fins el 2030 perquè tots els països compleixin amb determinades fites com, posar fi a la pobresa en totes les seves formes, reduir la desigualtat entre i dins dels països i adoptar unes polítiques fiscals, salarials i de protecció que avancin en termes d'igualtat.

Davant la necessitat d'un model econòmic i social orientat a la justícia global, la plataforma Pobresa Zero reivindica la responsabilitat dels poders públics de desplegar polítiques predistributives, aquelles que actuen sobre les causes estructurals de la desigualtat, i redistributives, aquelles que actuen sobre els efectes de la desigualtat, per combatre la pobresa. Per aconseguir-ho reclama a les institucions que incloguin a la seva agenda política mesures en els 12 fronts que cal abordar en paral·lel i de manera immediata. El dret a l'educació, a l'habitatge i a la salut, així com l'eradicació de les polítiques racistes, el foment d'un comerç equitatiu entre països i el control de les transaccions financeres són aspectes on Pobresa Zero posa l'accent. Tampoc queden fora la necessitat d'auditar el deute públic i la de supervisar les inversions realitzades per empreses transnacionals. Així com la reivindicació d'una política publica de cooperació internacional coherent i justa.

No podem perdre més temps per actuar sobre les causes estructurals i globals de la desigualtat i per a això els poders públics s'han de reafirmar com a actors per la cohesió social amb l'objectiu d'oferir un marc internacional real d'igualtat d'oportunitats, afavorir la redistribució de la riquesa i garantir una vida digna per a totes les persones.