El Perfil Fronterer

 La pràctica ens diu allò que la teoria no vol escoltar, i cadascú a la seva. Malauradament, en el dia a dia de la nostra intervenció socioeducativa hem de fer front a múltiples contradiccions, ens veiem obligats a callar i també, perquè no dir-ho, a abusar del 'no' com a resposta. Segurament però, les contradiccions són necessàries perquè ens qüestionen i callar o respondre un 'no' són aspectes que acaben formant part del paisatge.

En el meu cas concret i parlem de l'àmbit de l'exclusió social, la teoria i la pràctica es posen d'acord i ens conviden a incloure i promocionar a persones a la vida, a tornar a agafar el vol i el bou per les banyes. La realitat, en canvi, ens colpeja encara que el nostre cervell no ho accepti.

Per fer procés i acompanyar persones amb dificultats cal molta paciència i molta xarxa, tot teixint aliances. I a vegades tot és poc, insuficient i a sobre esdevé invisible. A vegades també, nosaltres mateixos som còmplices de l'exercici de l'exclusió i és poc ètic no reconèixer-ho quan és una evidència contrastada. Però entre la realitat i la voluntat hi ha un camí i, encara que estigui ple de pedres, ens ha de servir per anar junts i trobar respostes.

Quan parlem de situacions extremes, també parlem del perfil fronterer. Aquelles persones que no són d'aquí ni d'allà, que no voten ni tenen ganes de fer-ho, que estan absents però impacten (alarma) social, èticament i de manera presencial. Que no entren perquè no tenen l'edat mínima exigida, però que quan tenen l'edat són massa dependents i, si no són dependents, no estan documentats i, si estan documentats, no tenen pla de treball per ser un perfil massa crònic. Perquè al final, fins i tot arribem a sentir que no haurien d'estar aquí o que haurien de tornar allà (...). Tot és possible en el món de l'exclusió, aquell món que veiem des de dalt però pel que no ens han vacunat ni preparat per poder-nos-hi trobar qualsevol demà.

I la frontera torna a estar sobre la taula, s'amplia de manera gradual en forma de llista d'espera i s'il·lustra al passadís de les urgències d'un hospital públic.

Ens cal seguir utilitzant la imaginació de forma urgent, permanent i constant. Creativitat contra el poder de les normes que caduquen, que es poden canviar i no som conscients. Calen idees i cal ser flexible, optimitzar i donar oportunitats per tots els costats. Fins a fer desaparèixer les fronteres de les que hem tornat a sentir a parlar i que nosaltres mateixos hem creat, però que d’altres, aquells que realment les pateixen, mai se les han deixat de trobar.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

REBOLLO IZQUIERDO MARIA JESUS BARCELONA
1.

nosaltres som cómplices - barreres que nosaltres mateixos hem creat -

totalment d' acord

  • 2
  • 0

Comenta aquest article