Adolescents i salut mental

Al Centre Obert de la Fundació Joan Salvador Gavina, al barri del Raval de Barcelona, fem, dins del projecte socioeducatiu amb menors, acompanyament psicològic amb adolescents, des de l’any 2010.

Degut que l’etapa de l’adolescència és molt delicada a nivell de desenvolupament i de individuació de la persona, hem facilitat, i considerem que és fonamental, que els nois i noies puguin tenir un espai personal i/o familiar de teràpia, on l’adolescent pugui expressar els seus neguits.

Durant l’adolescència apareix la necessitat de tenir respostes a preguntes profundes: Qui sóc? D’on vinc? Què penso i quina opinió tinc sobre mi mateix, sobre la societat on visc i el món que m’envolta? Quines són les meves arrels? Com és la meva família? Quina és la meva cultura (que moltes vegades no és ni la dels meus pares ni la del lloc on visc, sinó una tercera cultura, que, al cap i a la fi, haurà de a ser la meva)? On encaixo? Quin serà el meu futur? Què vull fer?

En aquesta etapa sorgeixen conflictes amb la família, amb els adults i les normes perquè, en definitiva, els adolescents volen sentir-se part del món, ser valorats i ser importants. És una època molt enriquidora i confusa alhora. Aquesta seria una descripció de les angoixes i neguits de qualsevol adolescent en qualsevol context socioeconòmic. Però què passa específicament als adolescents del Raval?

Els adolescents del Centre poden fer la demanda de teràpia directament als seus educadors/es o són els mateixos educadors/es qui la fan quan detecten la necessitat.
En el context sociocultural en que treballem, on la difícil situació econòmica que ha generat la crisi en la majoria de les famílies que atenem, s’ha agreujat la problemàtica dels adolescents a nivells d’alarma des de l’any 2013.

En el treball terapèutic observem que, a més dels riscos de salut mental que es solen donar durant l’adolescència -trastorns psicòtics, trastorns de la alimentació, trastorns adaptatius, trastorns de la identitat sexual, consum de drogues, trastorns greus de conducta, autòlisi, inseguretat, angoixa, baixa autoestima, depressió i ideacions suïcides,...- hem d’afegir una problemàtica que no és pròpia d’aquesta etapa del desenvolupament sinó d’una societat que està fallant a les generacions futures: el bloqueig emocional.

Els nois i noies del Centre es comencen a fer preguntes i volen respostes Comencen a ser conscients que les seves dificultats, malestar i neguits no només depenen del procés de créixer i de fer la transició d’infants a adults, sinó que també s’enfronten a situacions molt més greus: pobresa extrema i fins i tot passar gana, famílies sense cap ingrés al nucli familiar, estar en un procés de desnonament, estrès dins la família, aïllament social, violència intrafamiliar, situacions d’abús, indefensió, traumes, …

És fàcil trobar símptomes depressius, ansietat, obsessions, inseguretat, pors, agressivitat o davallades en el rendiment acadèmic que no són degudes a dificultats d’aprenentatge sinó a bloquejos emocionals.

Des de la Fundació Joan Salvador Gavina acompanyem el dol de tot el què perden, intentem que ells mateixos vagin construint la seva identitat contextualitzant-la dins una societat que, en teoria, dóna possibilitats i és protectora de la infància i adolescència però que els adolescents no acaben de creure’s.

Els adolescents intenten sobreviure a totes les proves que es troben a la vida, alguns perden la motivació, altres estan enfadats amb el món, altres veuen que és molt difícil trobar feina o emancipar-se, àdhuc pagar-se estudis superiors.

Per això partim de les seves fortaleses i capacitat de resiliència i fem un treball introspectiu per poder donar un sentit a les seves vides, poder projectar-se cap al futur, entrenar eines d’habilitats socials, de cura i respecte de sí mateixos, treballar la seva història familiar, augmentar la seva autoestima i, en definitiva, conèixer-se millor.

També donem resposta a al que s’anomena “Third Culture Kids”, un tipus molt singular de desorientació que pateixen nois i noies que són d’una cultura d’origen molt diferent a la cultura on han nascut i/o viuen. Això genera una identitat més complexa, donant naixement a una “tercera cultura”, la seva pròpia, on han de construir la seva identitat, moltes vegades amb valors culturalment contradictoris.

Hem pogut observar que, des del 2013, hi ha un increment de trastorns de salut mental i emocional que, moltes vegades, cal derivar a la Xarxa de Serveis Públics. Aquí ens trobem amb una sobresaturació d’aquests serveis, amb llistes d’espera de més de 6 mesos i, per tant, no es pot donar una resposta immediata a qui pateix el malestar.

Existeix la urgència de donar resposta i dotar de més mitjans als professionals que treballen en la Xarxa de Salut Mental per tal que es pugui fer front a les conseqüències que està provocant aquesta crisi social i que els adolescents estan manifestant amb símptomes de malestar.

La cura de la salut mental i emocional dels adolescents és fonamental per a donar possibilitats a aquests nois i noies de sortir d’un cercle viciós que la nostra societat està perpetuant.