De l’estat de benestar a l’estat social

“L’estat de benestar està en crisi”, “ens han retallat l’estat de benestar”, “cal recuperar l’estat de benestar”. Aquestes i altres expressions han posat els darrers anys el tema al centre del debat. Com sabeu, el concepte, que té l'origen en el "welfare state" anglès, nascut en contraposició al "warfare state" o estat de guerra després de la Segona Guerra Mundial, defineix el conjunt de polítiques que garanteixen l'accés de tota la població a l'educació, la sanitat i els serveis socials, així com a les prestacions per desocupació o jubilació.

Sens dubte, la creació i desenvolupament de l’estat de benestar al nostre país que va portar la democràcia, un estat de benestar des de l’òptica del model mediterrani en contraposició a altres com els models nòrdics o els anglosaxons, va permetre fer front a les grans desigualtats socials generades per una llarga dictadura fonamentada en l’autarquia, la corrupció i els interessos de les elits dominants. Ara, en que aparentment sortim d’un cicle de crisi profunda, amb retallades globals i disminució de les dotacions pressupostàries pels serveis bàsics, toca repensar el model cap a on volem anar.

El títol d’aquest article proposa un salt endavant, de l’estat de benestar a l’estat social. Ens referim a un estat social que garanteixi els serveis públics essencials, la vida digna de les persones i la seva participació real a la vida econòmica i social. Més enllà dels debats acadèmics que genera la conceptualització de l’estat social de dret en contraposició a l’estat de benestar, des dels fonaments ideològics que sustenten cadascuna de les propostes, parlem d’una proposta que permeti avançar més enllà de l’atenció als col·lectius més desafavorits cap a una societat més igualitària.

Parlem doncs d’un sistema social, polític i econòmic que faci possible enfortir serveis i garantir drets, per permetre a tot ciutadà mantenir el nivell de vida necessari per participar com a membre ple de la societat. Accés a serveis sanitaris, educació, prestacions de desocupació o atenció a discapacitats o gent gran. Però també a feina i habitatge digne, cultura, lleure pels infants o defensa jurídica. Un estat que garanteixi també la participació social i política i asseguri la redistribució de la riquesa mitjançant una fiscalitat justa i equitativa.

I entenem que l’economia social i el tercer sector, des de les propostes que han desenvolupat al llarg dels darrers anys, poden ser aliats naturals en el desenvolupament d’aquest estat social en la seva voluntat d’avançar cap a models de transformació que superin els models d’intervenció pal·liativa i vetllin per l’apoderament dels ciutadans.

De l’estat de benestar a l’estat social. Ens hi posem?
Josep Pagès i Canaleta de Cardedeu EL VALLWES ORIENTAL .. UN DE SOL NO PAS DOS
1.
JOAN ,, Per moltes pero moltes Familias Catalanes pobres i al atur Que MAL-VIUEN Con poden i les Dones grans jubiladas pensionistes de la tercera Edat que .. MAL VIUEN SOLAS soles petin molt JA Fa molt temps que tenen unaltra nom al bostra ESTAT DEL BENESTAR SOCIAL I FAMILIAR Ara li diuen ESTAT DEL MAL ESTAR ESTAT DEL PATIR GANA FAM FRIO .... .. Ara se ajuden als Refugiats I ELS POBRES I ATURATS CATALANS ¿ Qui els ajuda ? NINGU HE Ques morin son INVICIBLES NINGU ELS VEU NI POLITICS , NI AJUNTAMENTS NI GOVERN CATALÀ NI ELS VEÏNS Ningu li importa les Familias pobres que ja als pobles i ciutats QUES MORIN deuen pensar MENTRES Els hu tinguin tot Diners per fer grans festes LA CULTURA Tots els diners UN LUXE LA CULTURA EN TEMPS DE CRISI Con els PUTES COTXES OFICIALS Una ruina perCatalunya que no te diners per BECAS DE MENJADOR Pero si per mantenir molts cotxes oficial LUXE QUE DISFRUTEN EL POLITICS
  • 1
  • 0

Comenta aquest article