Canviar de model


Les persones amb discapacitat han estat i segueixen sent vistes i tractades com a persones malaltes, considerades com a persones que es troben fora dels paràmetres de la normalitat establerts per la societat. Aquesta visió de les persones amb discapacitat, que encara predomina en la mentalitat de la societat i en la política social del nostre govern, impedeix l’avanç cap a la inclusió, la llibertat i autodeterminació d’aquest col·lectiu.

El model mèdico-rehabilitador que segueix dirigint de manera errònia la vida de les persones amb discapacitat té com a objectiu l’individu, el qual ha de rehabilitar, cuidar, ingressar en centres especials, entre altres solucions sempre apartades de la societat. La llei de la dependència i tots els serveis assistencials o assistencialistes del nostre país sorgeixen d’aquesta mentalitat i, tenen com a base el model mèdico-rehabilitador.

L’OVI (Observatori de la Vida Independent) i el Fòrum de Vida Independent inicien la seva lluita contra aquest model mèdico-rehabilitador introduint i aportant una nova terminologia per definir-se. No volen ser - i no ho són-  persones amb discapacitat, sinó que són persones amb diversitat funcional. Tenen dret a ser incloses i participar en la societat, com qualsevol altre ciutadà i ciutadana.
El Moviment Internacional de Vida Independent, (el FVID i l’OVI en formen part) que lluita pels drets civils de les PDF (persones amb discapacitat funcional), treballa segons els següents principis:
  • Les PDF són ciutadanes
  • Les PDF són expertes en les seves necessitats
  • Les PDF demanen la mateixa llibertat d’elecció i d’autodeterminació que tenen les persones sense DF (diversitat funcional)
Les PDF no volen ser objectes d'atencions i d’intervenció professional, sinó que volen ser subjectes de les seves vides. El dret a poder viure independent i ser incloses a la societat amb igualtat d’oportunitats queda conquerit en l’Article 19 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Però malgrat la proclamació d’aquest dret, el govern i l’administració del nostre país no ha presentat encara cap estratègia ni cap calendari per iniciar la desinstitucionalització de totes les PDF que segueixen ingressades en residències.

Els recursos imprescindibles per poder VI són:
  • Habitatge social adaptat
  • Assistència personal
  • Renda mínima
En aquest moment, sembla ser que hi ha un cert interès per les entitats polítiques i socials en el recurs o, tal com l’anomenen, el servei de l’Assistència Personal.

En realitat, l’Assistència Personal és un recurs o un suport que va sorgir del MVI (Moviment Vida Independent), per tal que la PDF pogués dirigir la seva vida i la seva assistència. Aquest recurs el proporciona el govern o administracions públiques mitjançant un pagament directe a la PDF, suficient, perquè pugui cobrir les hores que necessita per a les seves diverses activitats. 

La PDF contracta a un o més Assistents Personals i els elegeix segons els seus interessos i necessitats. Pel fet que l’AP (assistència personal) dóna suport a diverses activitats de la vida del PDF, i que es basa en els principis del MVI, la PDF és lliure en l’elecció i formació dels seus APs.

Canviar el model mèdico-rehabilitador per un model social i canviar la cultura de la dependència per una vida independent de les PDF no és fàcil. Però hem de preveure i evitar que es facin servir els nous conceptes, els nous recursos i les alternatives amb la mentalitat del model de la dependència.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article