El treball de les educadores i els educadors socials amb els/les delinqüents no comuns (o de guant blanc)

El món, tal i com el coneixíem, està canviant. Fins fa poc, gairebé no sabíem què era la prima de risc, les accions preferents, els imputats, els desnonaments, el deute d’un país i la seva condonació. I ara, a causa de múltiples factors -entre altres, la crisi i una societat constituïda en els valors democràtics, que amb les noves formes de comunicació està més sensibilitzada i ha pogut treure a la llum els casos de corrupció-, aquesta realitat s’ha fet més present que en cap altre moment de la història.

Històricament, els projectes de la professió s’han hagut d’adaptar a entorns canviants. És com quan les primeres famílies o persones de diversos països venien a casa nostra a cercar un futur millor i, alhora, una correcta adaptació al nostre territori, acolliment per part dels autòctons i acceptació de la societat. Ara, com en tantes situacions, se’ns presenta una nova fita: ajudar a un funcionament i repartiment de la riquesa més just actuant en el problema de soca-rel entre les persones delinqüents de guant blanc. Perquè tenim prou formació i bagatge i ja hi ha educadors i educadores socials que hi estan treballant.

Volem abordar, doncs, a l’hora de treballar-hi - i un cop la justícia hagi dit la seva- què passa amb el rebuig humà que sorgeix davant d’aquestes persones que delinqueixen en benefici propi, utilitzant la seva posició social o de poder, el seu estatus econòmic o els buits legals i, fins i tot, quan de vegades en fan partícips i/o encobridors d’altres persones amb xantatge econòmic, emocional o oferint-los un millor estatus social, de poder i/o econòmic.

Perquè l’opinió popular que generalment es té sobre aquestes persones és que actuen sense escrúpols davant de les persones i la societat i, per tant, no es mereixen “ni aigua”. És fàcil d’entendre, doncs, que hi hagi una certa animadversió vers aquestes persones i que un educador/a social es plantegi el seu criteri ètic abans de treballar amb aquest col·lectiu.

Per tant, quin tipus d’actuació cal? Sempre tenint present l’encàrrec institucional que es rep, l’educador o educadora social hauria d’atendre aquestes persones des del posicionament que es té davant d’altres delinqüents que tenen el mateix dret de:

- Ser atesos amb la dignitat que mereix qualsevol persona.
- No ser jutjats, doncs d’això ja se n’ha encarregat la justícia.
- Ser acompanyats en el seu procés de correcció, i reinserir-se en la societat.

Tenint en compte que estem parlant d’un col·lectiu específic pel que fa al tipus de delicte, les variables poden ser tantes com les persones que el configuren. Entre les quals podem destacar:

- L’encàrrec institucional.
- El tipus de personalitat.
- El tipus de perfil social de la persona.
- El tipus de delicte.
- El marc on es desenvoluparà la intervenció.

Per això és necessari fer un projecte personalitzat on és imprescindible la implicació de la persona motiu de la intervenció.

Però, quina ètica cal aplicar? i Què ens diu el nostre codi deontològic? Ens podem trobar que l’ètica professional pot entrar en conflicte amb l’ètica personal perquè precisament l’educador o educadora social, que s’ha format i majoritàriament treballa amb persones excloses, amb problemes econòmics i/o socials i que fa denúncia de situacions injustes. En aquest cas, a més, ha de treballar amb el causant d’algunes d’aquestes situacions. Però si canviem la mirada, l’educador/a social -precisament perquè s’ha format i ha treballat en aquests àmbits- és un professional totalment necessari dins l’equip interdisciplinari. En tot cas, és una decisió personal que cada professional ha de prendre en el moment que té l’oportunitat de treballar en aquest àmbit, valorant la riquesa que pot aportar-hi.

En el codi deontològic trobem elements que ens donen llum sobre el perquè del treball amb aquest col·lectiu. L’entenem (aquest codi deontològic) com un conjunt de principis i normes que orienten l’acció i la conducta professional, que ajuden l’educador i l’educadora social en l’exercici de la seva professió i milloren la qualitat del seu treball. Aquest codi es fonamenta legalment en la Constitució Espanyola, en la Declaració Universal dels Drets a les Persones (1948), en la Convenció Europea per a la Salvaguarda dels Drets de les Persones (1950), en la Carta Social Europea (1965), en la Convenció sobre els Drets fonamentals de la Unió Europea (2000), que fonamenten i legitimen l’educació social com un dret de qualsevol persona.

Aquest dret es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos socioeducatius i accions mediadores i formatives, que són àmbit de competència professional de l’educador social, i possibilita:

- La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa com el desenvolupament de la socialització, la sociabilitat, l’autonomia i la circulació social.

En el capítol III del Codi Deontològic, quan parla de l’educador o educadora social en relació amb els subjectes de l’acció socioeducativa, l’article 1è ens diu que: “En la seva relació amb la persona, mantindrà un tracte igualitari sense discriminació per raó de sexe, edat, religió, ideologia, ètnia, idioma o qualsevol altra diferència”.
Per acabar caldria reflexionar sobre aquest fenomen, que:

- Tal i com estem veient és de màxima actualitat, i apareix a partir de les actuacions de la justícia.
- És una intervenció sobre un col·lectiu que per als educadors i educadores socials és nou.
- Qualsevol professional, encara que no estigui en l’àmbit penitenciari, es pot trobar que en el lloc on habitualment treballa tingui algú fent una tasca per a la societat, que provingui d’un centre penitenciari i que sigui un delinqüent no comú o “de guant blanc”, com ara en un centre obert, casal d’avis, menjador social, etc., ja que que aquestes persones poden fer reducció de pena fent treballs socials en aquest llocs.

El treball que podem fer els educadors amb aquest col·lectiu presenta uns reptes nous, però que només podran donar resultats amb una bona coordinació i col·laboració amb els professionals i institucions que hi estiguin implicats.

I, per acabar, us deixem amb un conte per reflexionar, que el va utilitzar un educador social sènior en una activitat grupal amb delinqüents no comuns o “de guant blanc”, per treballar els valors de la responsabilitat, la solidaritat, l’honestedat… sempre des de l’empatia, la passió per la gent i la seva dignitat, l’acollida i l’acompanyament, i el convenciment que sempre hi ha una possibilitat de canvi.

“Enzo, un rico comerciante, visita a las comunidades indígenas del alto Orinoco y se horroriza cuando ve a Orawë, indígena yanomami tumbado tranquilamente en su chinchorro (especie de hamaca) mascando tabaco.
-¿Por qué no sales a pescar? –le pregunta Enzo.
- Porque ya he pescado bastante hoy –le contesta Orawë.
-¿Y por qué no pescas más de lo que necesitas? –insiste el comerciante.
-¿Y qué iba a hacer con ello? –pregunta a su vez el indio.
-Ganarías más dinero. De ese modo podrías poner un motor fueraborda en tu canoa. Entonces podrías llegar lejos en el río y pescar más peces. Y así ganarías lo suficiente para comprar una red de nylon, con lo que obtendrías más pescado y más dinero. Pronto ganarías para tener dos canoas y hasta dos motores y más rápidos… Entonces serías rico como yo.
-¿Y qué haría entonces? –preguntó de nuevo el indígena.
-Podrías sentarte y disfrutar de la vida –respondió el comerciante.
-¿Y qué crees que estoy haciendo en este momento? –respondió satisfecho el indio Orawë.”

_______________________________

Autors: Imma Jeremías, Montserrat Panareda, Joseba Jokin, Mercè Òdena, Maria Helena Herrero, Pepi Borràs, Juanje Guerrero, Roser Morató, Juli Martí i Julio Martinez. Grup de Sèniors del CEESC.