La qualificació de l'Assistència Personal

Un tema a debat que volem ficar sobre la taula és la Qualificació de l'Assistència Personal. Com en qualsevol professió, abans cal una formació i en aquest punt els membres de l'OVI de Barcelona hi estem d'acord.

 

Recordem que l'Assistència Personal va néixer en el marc del Moviment de Vida Independent. Tinguem molt present que l'Assistència Personal és un recurs econòmic i humà molt particular, que no té res a veure amb les cures familiars, ni amb les cures pal·liatives, ni amb la geriatria, ni amb l'atenció domiciliària. L'Assistència Personal és una professió alternativa a totes les anteriors, no complementària, sinó alternativa. Recordem que l'Assistència Personal es va gestar des de la necessitat de la mateixa gent, discriminades per diversitat funcional, de poder desenvolupar-nos en les nostres quotidianitats en igualtat d'oportunitats amb la resta de ciutadania.

 

Un o una assistent personal és un professional que es disposa per cobrir totes les necessitats i demandes de qui la o el contracta. Si l'Assistent Personal és el professional, la persona que la contracta per raó de diversitat funcional és el seu cap, la persona que li dóna feina.I per què diem que l'Assistent Personal no és un cuidador o una cuidadora? Perquè la seva tasca és permetre a la persona a la qual assisteix cuidar-se per si mateixa i deixar-se cuidar pel seu entorn en igualtat.

 

Actualment i des que les Oficines de Vida Independent van començar les seves experiències, les persones contractants hem format a les nostres Assistents Personals. Així com ens hem format nosaltres, compartint entre iguals experiències, dificultats i solucions. En general, als nostres Assistents Personals els formem des de l'observació, l'exemple i la pràctica. Cada 'cap', en funció de la complexitat de la seva sol·licitud, decideix com formar i durant quant de temps. L'entrevista, prèvia selecció, podríem dir que ja forma part d'aquesta formació. Perquè el més important en aquesta professió és saber amb qui treballaràs, quines actituds i habilitats demana, i que condicions ofereix. Després de l'entrevista, a l'OVI de Barcelona, ​​solem donar una formació pràctica en el que serà el lloc de la feina. I aquesta formació sol ser d'observació de com es maneja una Assistenta personal que està treballant ia continuació una posada en pràctica del que ha observat. En realitat l'Assistència Personal podríem dir que es genera cada dia, perquè és una professió de deixar-te guiar.

 

Per descomptat que no qualsevol persona és apta per a treballar com Assistent Personal. Aquesta feina és per a persones molt independents, per a persones coneixedores dels drets humans i per a persones conscienciades amb el benestar comú. Perquè un Assistent Personal no només neteja culs, que sí que ho fa, però també pentina, maquilla, perfuma, i atorga un sex-appeal únic i genuí. Un o una Assistent Personal té un nivell d'escolta potent, no anteposa els seus coneixements ni el seu estat d'ànim a les demandes del seu cap o la cap.

 

Que l'Assistència Personal és una professió està claríssim. Que aquesta professió necessita d'una formació,pot ser. Una formació variada en continguts, personalitzada per la persona contractant, també variada en les formes, entenent-se que cada relació contractual és única, i sempre optativa (un dret del treballador i del contractant), no obligatòria (un filtre ineficaç que limita la llibertat de la persona amb diversitat funcional). El que no veiem gens clar és que es tracti l'Assistència Personal com un recurs més per a l'atenció a les persones dependents, quan el que estem reclamant és Vida Independent en igualtat d'oportunitats amb la resta de la ciutadania.

 

Què persona està més legitimada per formar en la cura del cos i la intimitat que la mateixa persona posseïdora del seu cos i la seva vida?