Filosofia de Vida Independent

L’ Observatori de Vida Independent (OVI) envia un nou article, sí, un nou article, però amb paraules repetides, les que anem escrivint, cridant i exigint, sense descans: Vida Independent, Assistència Personal, Habitatges accessibles, Renda mínima garantida i Igualtat d’Oportunitats. I les demanem perquè són els nostres drets i els de totes les persones amb diversitat funcional que romanen no excloses de la societat, sinó ignorades i invisibles en l’aplicació dels seus drets.

Les polítiques socials canvien, els partits també, i així veiem com van incorporant en els seus programes noves paraules, nous conceptes que ens fan creure que finalment els nostres drets, els drets de les persones amb diversitat funcional seran aplicats. Però aviat comprovem que els nous conceptes són buits de contingut, desprovistos dels principis de la seva filosofia, imprescindible pel veritable canvi de la vida de les persones.

La filosofia de Vida Independent descansa en un simple somni: que les persones amb diversitat funcional visquin en una base d’igualtat amb les persones sense diversitat funcional. El model de Vida Independent vol recuperar la dignitat de les persones amb diversitat funcional, afavorir la visibilitat de les persones que necessiten assistència, persones que segueixen atrapades en centres residencials, catalogades de dependents.

L’essència de la Vida Independent és la llibertat per poder prendre les decisions sobre la teva pròpia vida i viure en igualtat d'oportunitats a la comunitat. Però el govern continua sense aplicar una política basada en la Filosofia de Vida Independent, segueix amb polítiques com la Llei de la "Dependència i de l’Autonomia Personal", basades en la dependència, desigualtat i discriminació de les persones amb diversitat funcional.

Anima veure com s’inicia un programa públic d’assistència personal, però malauradament no es basa tampoc en la Filosofia de Vida Independent. Es basa en el pressupost, amb topalls d’hores, amb topalls individuals inacceptables i injustos en comptes de topalls globals com, per exemple, els del sistema de salut. I les persones amb més necessitat d’assistència en són les afectades.

Malgrat que els estudis i les experiències mostren que el model de vida independent és menys costós que el model institucional, segueix imperant la inèrcia de la política de la dependència. Tanmateix, les consideracions econòmiques no haurien de ser l'única justificació per invertir en Vida Independent. Hi ha criteris alternatius per guiar les decisions d’inversió pública, particularment aquells basats en la justícia social i en els drets civils i humans bàsics.