Treballadors pobres, Sr. Rosell


L’altre dia el Sr. Rosell, president de la CEOE va afirmar que el treball fixe i segur era un concepte del segle XIX. Jo crec que en realitat el que era del segle XIX era l’ideal d’una feina fixe i segura. I ho era perquè efectivament les condicions laborals aleshores eren terribles: explotació infantil, salaris insuficients, jornades de 14 hores o més; una disciplina estrica que podia arribar als càstigs corporals, acomiadaments freqüents , condicions insalubres,... i en definitiva absència de drets laborals.

No és d’estranyar que l’aspiració i les lluites socials i sindicals fossin reclamar un treball digne. Es sabut que gràcies a això, gran part d’aquelles reivindicacions van assolir-se. No de cop, ni totes, ni a tot arreu,... però sí moltes.

Però també és sabut que ens trobem en un procés regressiu. De marxa enrere de gran part d’aquestes conquestes socials. Desgraciadament demanar un treball digne torna a ser notícia. El passat 12 d’abril en les Jornades treballadors pobres: l’exclusió dins del mercat de treball organitzades per la Universitat Ramon Llull es va posar en relleu el preocupant increment del que s’anomena treballadors pobres. Segons dades de l’OIT el volum de treballadors augmenta i actualment a Espanya podem dir que és d’un 22,2%.

El treball s’està convertit en una font d’inseguretat social i ja no serveix l’antiga solució de "més feina" per a estabilitzar la societat. Dependrà de quina feina. L’augment de treballadors pobres ens fa topar de cara amb la realitat: la crisi no és el resultat de la falta de creixement econòmic. Tot el contrari, és el resultat d’aquest creixement. El resultat d’un creixement desigual. Un creixement i una desigualtat que la produeixen els sectors més avançats de l’economia i és per això que segurament, tendiran a augmentar encara més si no li posem remei.

En el model que fa servir el Sr. Rosell per criticar la reivindicació d’un treball fixe i segur, ens vol fer creure que la pobresa és falta de feina i falta de creixement econòmic. La solució la planteja en termes de seguir desregulant el mercat de treball per generant més creixement industrial. I també més precarietat. Però això últim no ho diu.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Fran Viedma Rus
1.

Totalment d'acord....només recordar que el que mou als "senyors Rosells" és l'avarícia, que ja denunciava Aristòtil al segle IV a.C, "L'avarícia de la humanitat és insaciable". A veure si anem progressant!!!!!

  • 1
  • 0

Comenta aquest article