Nosaltres, que som persones amb diversitat funcional i que moltes vegades hem rebut assistència mèdica i diferents tractaments a l’hospital Guttmann, ens alegrem del nivell científic i la qualitat assistencial d’aquest centre. Però, si llegim la descripció del projecte Meridiana que presenten diu:
L’OVI, entitat innovadora i creadora d’un projecte de Vida Independent, que forma part de la xarxa internacional de Vida Independent, que som expertes i defensores de la seva filosofia i principis, no podem ignorar i silenciar no només la utilització errònia i confusa dels conceptes que fa servir l’Institut Guttmann en descriure el seu projecte, sinó allò més greu de tot, que corrobora la continuïtat de la institucionalització de les persones amb diversitat funcional, donant-los confort, seguretat, però no independència."Una proposta per a una opció de vida autònoma, inclusiva, independent, activa i de qualitat, i la creació d'un centre avançat en neurorehabilitació"D'una banda, donar cobertura a les necessitats de les persones amb una gran discapacitat, que necessiten l'ajuda de terceres persones per a les seves activitats diàries i que podrien beneficiar-se d'un servei d'apartaments tutelats amb serveis especialitzats, que els permeti desenvolupar, per si mateixos, un projecte de vida independent, normalitzador i raonadament assequible.
D'acord amb la missió de l'Institut Guttmann i la seva trajectòria de 50 anys d'experiència en el tractament integral de les persones amb lesions d'origen neurològic, sorgeix el "Nou projecte Meridiana" amb una doble finalitat:
I de l'altra, l'oportunitat d'estendre els nostres coneixements i experiència en l'àmbit de la neurorehabilitació a altres àmbits de la neurociència, com les demències, la salut mental, els trastorns en el desenvolupament del nen... mitjançant programes innovadors i de qualitat, que facilitin el tractament integral d'aquests problemes neurològics.
Entenem que és difícil que una institució com la Guttmann pugui comprendre i anar més enllà de la visió mèdico-rehabilitadora perquè certament és la seva especialització. Per això, seria bo ser-ne conscient i deixar de crear, dirigir i organitzar les vides de les persones que, malgrat tinguin alguna diversitat funcional, ja no són malaltes o no es veuen com a tal. L’únic que necessiten en aquesta nova etapa són recursos suficients per poder viure independent com qualsevol altra ciutadana.
Seria encara interessant i positiu si aquest projecte tingués com a objectiu facilitar i donar suport a les persones a travessar les diferents etapes en les quals es troben, com poden ser: viure a l’hospital, en una residència, pis individual o compartit amb serveis comuns, per acabar vivint fora de la institució i viure independent i lliure com qualsevol altra persona sense diversitat funcional. Però per aconseguir aquest objectiu, caldria que totes les etapes fossin de pas, i sense perdre ni allargar l’objectiu de viure independent a la comunitat.
Així i tot, la nostra experiència ens diu que s’ha d’evitar la institucionalització, sigui quin sigui el seu confort i qualitat. Acabem l’article amb la definició de Vida Independent, segons la xarxa europea ENIL:
Vida Independent és la manifestació diària dels drets humans basada en polítiques de diversitat funcional. La Vida Independent és possible per la combinació d’un conjunt de factors ambientals i individuals que permeten que, totes les persones amb diversitat funcional tinguin el control de les seves vides, amb l’oportunitat per elegir i decidir sobre on viure, amb qui viure i com viure.
L’accés a tots els serveis ha de ser sempre en igualtat d’oportunitats, permetent que les persones puguin escollir l’organització de la seva vida diària. Vida Independent requereix l’accessibilitat de l’entorn, transport accessible, disponibilitat d’ajudes tècniques, l’accés a l’assistència personal que cadascú necessiti i serveis basats en la comunitat.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari