De la necessitat d’integrar els serveis socials al Departament de Salut

Fa uns dies el Conseller de Salut, Antoni Comín, va fer una declaració en la que obria la porta a la integració de serveis socials dins del Departament de Salut amb la voluntat de donar resposta a les necessitats actuals.

Les millores, tal i com algunes experiències ens mostren, serien:

- La integració d'equips per a la millora de l'acompanyament professional a persones vulnerables i dependents.
- L'ampliació de l'atenció; com a atenció universal, tothom ha de tenir un contacte al llarg de la vida amb salut, moment i lloc que es retroalimenta amb la presència de professionals socials.
- L’aportació social sobre el coneixement del pacient i la seva realitat. Donar una mirada àmplia al concepte de bona Salut.

Els aspectes positius es poden aconseguir reestructurant i reforçant les arquitectures del sistema. La professió social (psicologia, pedagogia, educació i treball social) té unes característiques identitàries que s'han forjat des de dins de l'exercici pràctic i la formació teòrica.

Quan pensem en un sistema de serveis a les persones, centrat en el seu benestar, promoció i atenció, i ens fixem que la història ens mostra una evolució basada en el trànsit entre construcció d'estructures d'atenció social que van de la major a la menor implicació de l'Estat, ja veiem que no és gens fàcil apostar per una d’elles.

Al llarg dels temps s'ha parlat de la responsabilització del poble per sobre el poder de l'Estat (Tomás de Aquino), la comunió entre persones i Estat en la cura dels necessitats (Rousseau) o la totalitat del poder de l'Estat (Hegel), però: què representa l'Educació social dins de la construcció del model d'Estat?

Parlar d'acció social i en concret de l'educació social en aquest marc significa parlar d'identitat social de la professió i de l'àmbit d'acció social. Aquestes professions socials són la pedra angular entre la salut, l'educació i la justícia. Tres grans pilars dins de l'estat del benestar que són serveis bàsics en el nostre model de vida.

Cada un d'aquests àmbits, té unes característiques concretes que defineixen uns perfils professionals concrets. Especialitzats.

L'educador social, per exemple, té presència molt important en tots ells. L'especialista que treballa amb salut mental o que col·labora amb programes de promoció de la salut, té un rol diferent a aquell altre que ho fa en l'àmbit de justícia. No dir l'extens col·lectiu professional que s'encarrega d'aportar dins de l'àmbit educatiu formal i no formal relacionat amb l'educació.

Dins d'aquest triangle, rols professionals aparentment més genèrics, com són els educadors i treballador socials dels serveis socials de base, esdevenen el grup amb més flexibilitat, adaptabilitat i el més polifacètic de tots. Ja que la disposició a atendre qualsevol demanda d'acompanyament i d'intervenir en gradients diferents d'urgència en un moment donat, els fa especialistes en facilitar l'encaix amb els serveis i amb la resta de la ciutadania. Per aquest motiu és més beneficiós que organitzativament siguin independents de qualsevol altra àrea (salut, educació o justícia).

L'especificitat que suposa el perfil, la vocació i la representació d'una institució concreta, dota l'exercici de la professió social d'unes funcions, exercint unes competències i presentant uns perfils que no poden ser absorbits per altres àrees. Si això passés hi hauria una representació a nivell d'estatus més desequilibrada, subjugant una sota l'altre.

Al no ser aquesta una demanda de la ciutadania, ni dels moviments socials, la reestructuració implicaria una re-categorització dels serveis. L'ampli ventall d'usuaris dels serveis d'atenció a les persones quedaria redibuixada, de manera que dificultaria al meu entendre, l'accés de la diversitat poblacional als diferents espais.

També una unificació dels serveis socials i la salut a ulls de l'administració pública, implica una redistribució dels pressupostos i inversions. Aquest fet seria de tal impacte socioeconòmic, que suposaria una revisió de la despesa dinerària, amb l'impacte sobre la població que patiria retallades a nivell conjuntural.

Arribats a aquest punt i per contestar les declaracions del conseller, està clar que cal buscar una manera de millorar eficientment les relacions entre aquest elements de l'estat del benestar. Tot fa pensar que millorant la salut i l'educació d'una comunitat s'obtindran millores en la percepció subjectiva de la ciutadania sobre sí mateixa i que els serveis socials no caldrà que centrin gran part dels seus esforços en solucionar problemàtiques derivades de la vulneració de drets universals, podent-se centrar en la població amb dificultats personals i familiars.

Vull dir que amb les polítiques i situació actual, es fa més vulnerable a la gent del que seria en altres situacions. És interessant centrar els esforços en població amb dificultats personals i familiars que no pas les que es produeixen per una vulneració de drets universals (salut, educació, habitatge, etc...

Cal potenciar les relacions, a tots els nivells, dels plans interdepartamentals que fan la funció de teixir cosidures entre uns i altres departaments per millorar-ne l’encaix i facilitar una acció social centrada en la persona i no en els serveis. També disposar de recursos per a que la ciutadania pugui desenvolupar-se de ple dret i amb les necessitats cobertes. Queda clar que els serveis socials han de quedar amb les mans lliures per poder articular aquestes accions ja que són el motor que mobilitza la massa social ciutadana.