La propera?

La ciutat, a mig gas. Però hi ha coses, i, sobretot, hi ha persones, que no poden esperar.

Els que fa anys que treballem al tercer sector sabem que intentar moure segons què durant el més d’agost és un esforç completament inútil. També sabem, ho hem hagut d’aprendre per tal de sobreviure, que pretendre que les nostres entitats visquin només gràcies a ajuts, subvencions i convenis públics és el primer pas cap a la seva desaparició. Ho sabem, ho hem vist moltes vegades, des de fa uns anys el nombre d’entitats del tercer sector només ha fet que enxiquir. Però tot i que ho sabem, i tot i que fem mans i mànigues cercant i, si tenim sort, obtenint altres fonts de finançament, ara sí que ja no podem més. Serà la nostra la propera entitat que haurà d’abaixar la persiana i dir “fins aquí hem arribat”?.

A veure, que aixequin les mans aquelles entitats del tercer sector que a dia d’avui, 22 d’agost, sàpiguen quines de les subvencions sol·licitades aquest any 2016 els han estat concedides. Ui, quantes poques mans... A veure, provem d’una altra manera: que aixequin les mans aquelles que a dia d’avui hagin cobrat alguna (no, totes no, només alguna) de les subvencions o convenis del 2016. Uf, encara menys... ja no demanarem que aixequin les mans aquelles que no deuen diners a ningú, proveïdors o treballadors, perquè ja em veig a venir el resultat. Suposo que si vull veure moltes mans aixecades la pregunta hauria de ser “a quines entitats se´ls deuen encara diners de subvencions d’exercicis anteriors”, oi?

Doncs, francament, amb tot aquest escenari, probablement sí, la nostra entitat sigui la propera. I possiblement n’hi hagi d’altres... A no ser que algú vulgui compartir amb nosaltres alguna solució que els funcioni. Entitats companyes del tercer sector, com ho feu vosaltres? És que, com un deia al principi, de debò, ja no podem més. Tenim problemes de liquiditat, sí, però el pitjor és que veient el que hem vist darrerament, hem perdut completament la fe i la confiança en els organismes que se suposa que ens han de fer costat. Creieu que ho fan expressament? Creieu que és la seva manera de dir-nos que val més que ho deixem estar?