L’arquitectura d’un procés de participació al tercer sector

En aquests moments en que les realitats que pateixen moltes famílies i infants s'agreugen, administracions públiques i entitats socials prenen un paper rellevant en el poderós repte de capgirar moltes situacions en el menor temps possible.
Per aquesta urgència, però, el repte s'ha de llegir en clau de cooperació i de coresponsabilitat: tant de les administracions que disposen de mecanismes per a produir canvis, com de les entitats i serveis que treballen als territoris, com, no oblidem!, d'aquelles i aquells que en seran els beneficiaris directes.

Aquí és on cal que qualsevol disseny i construcció de qualsevol mecanisme sigui pensat, proposat, acordat i realitzat entre tots els actors implicats.

Tradicionalment, el tercer sector ha treballat tècnicament en el disseny d'instruments de reconducció i reinserció de situacions de vulnerabilitat; generalment, s’ha fet internament des del si de cadascuna de les organitzacions i mirant des de dins per als de dins. Alhora, moltes vegades s'ha promogut dispositius des d'una expertesa i mirada un pèl allunyada de la realitat real, de les necessitats, prioritats i vivències dels protagonistes.

Sovint no els hem fet partícips al 100% del propi procés de definició i disseny d'aquelles mesures que posteriorment en gaudiran. Segurament, no hem entès que els canvis que podem arribar a produir no poden alienar construccions socioculturals preexistents a les nostres ciutats; hi ha patrons que cadascun i cadascuna de nosaltres portem implícits en el nostre sí pel fet de ser d’un lloc, haver crescut en un determinat entorn, pertànyer a un context familiar únic i haver gaudit d’unes oportunitats o unes altres.   

Per aquest motiu pren especial rellevància la importància de projectar i construir plegats; diferents mirades, diferents visions i diferents impactes.

Però sumant.

Heus aquí l'art de la participació. Heus aquí l’arquitectura dels processos de participació inclusius amb mirades de dins i de fora.

Podem parlar d'una experiència molt positiva, que és nova per a la nostra entitat i àmpliament recomanable: "Mirant al 20", el procés participatiu que hem endegat aquest darrer curs per a la definició del Pla Estratègic 2016-2020 de l'entitat. Conscients que no és una experiència única ni innovadora, sí és una experiència més en el camí cap a un canvi de paradigma en el nostre sector.

Hi ha participat tothom que ha volgut i s'ha sentit amb la pertinença i oportunitat de poder-ho fer i dir-hi la seva en un exercici de democràcia interna, i també externa, que ha pretès treballar en la definició del rumb dels projectes i serveis que desenvolupa l'entitat des de fa més de 13 anys. S’han habilitat al llarg del curs diferents espais i canals de participació, intentant adaptar les diferents capacitats de recepció als diferents participants.  

Ha estat un procés que s’ha allargat tot el curs escolar segons calendari previst i respectant els temps de maduració i reflexió que el disseny d’un full de ruta per a cinc anys havia de merèixer.

Construir no ha de ser un procés feixuc ni un procés en el què els participants s’hi sentin obligades i obligats. S’ha de partir d’una voluntat i una predisposició, i aquesta s’ha de fer néixer i alimentar. Serà important ser enginyosos per a desenvolupar un procés creatiu que inciti i motivi a la participació. A més, el fet d’escoltar a qui sovint no s’ha sentit escoltat, pot ser un exercici que en un inici es visqui amb desconfiança, distància i recança.

Per a cadascun dels diferents grups d’interès que hem volgut que diguessin la seva hem dissenyat un espai de participació diferent (també de temps i metodologia). Moltes vegades, per la càrrega de feina que tenen els professionals tècnics i pel poc costum que encara tenen de participació molts infants, joves i famílies que han participat, s’ha aprofitat avinenteses ja marcades a l’agenda de l’entitat. Un punt més de l’ordre del dia.  

S’havia de posar en alça allò que un dia vam rubricar que ens comprometíem a dur en el nostre viatge per sempre: ser transparents i gestionar la complexitat. Aquests dos valors havien de prendre protagonisme en el disseny i execució del full ruta de l’entitat. Per una banda, posar parets de vidre en el procés i compromís en el respecte de totes les propostes que sorgissin amb el convenciment que la nostra feina no pot ser fruit de les idees i valoracions d’un equip tècnic únicament, sinó que l’entitat ha d’emmarcar un dibuix traçat per moltes influències, necessitats, mirades i percepcions, fent-hi participar a tota aquella gent que hi té algun tipus de relació.

I per altra banda, entendre la diversitat del context i de les necessitats i recollir les voluntats multifactorials per a decidir entre totes i tots l’esquelet del pla de futur. Gestionar la complexitat és sempre un repte. Debatre, proposar i elegir des de la diversitat ha de ser un compromís inherent a futurs espais de participació al tercer sector.

Acompanyar per a una ciutadania activa i compromesa és el fi bàsic pel què el tercer sector crea sinèrgies i construeix dispositius per a afrontar la vulnerabilitat de certs territoris, col·lectius i famílies. Proveir de més recursos és un mínim bàsic pel què hem de seguir treballant, però fer-ho junts i plegats ha de ser un condicionant cada cop més estès i imperant en totes les polítiques socials. La participació de professionals, serveis amb els que ens relacionem i persones o col·lectius beneficiaris (o receptors, com millor ens identifiquem) ha de ser ja un imprescindible de les nostres dinàmiques internes del present i del futur.