L'envelliment actiu en els programes que pal·lien l'aïllament de les persones grans

El dijous 29 de setembre, la Fundació Cuberes Donlo va presentar al Palau Macaya de Barcelona l’estudi “L'envelliment actiu en els programes que pal·lien l'aïllament de les persones grans” encarregat al departament de Consultoria i Estudis de Fundació Pere Tarrés.

L’envelliment actiu s’entén com el procés d’optimitzar les oportunitats de salut, aprenentatge al llarg de la vida, participació i seguretat per tal d’aconseguir una millora de la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen (Faber, 2015).

L’estudi ha comptat amb la col·laboració d’organitzacions que disposen de programes que pal·lien l’aïllament de persones grans i del programa Radars de l’ajuntament de Barcelona. En aquests programes el voluntariat té un pes molt important: la persona voluntària fa un acompanyament presencial o telefònic a la persona gran que es troba en una situació de solitud no volguda, creant-se una relació afectiva entre ambdues.

En aquest acompanyament es pot anar desenvolupant una relació que té incidència en l’envelliment actiu de la persona gran i també del seu acompanyant, ja que sovint pertany a una generació anterior. Cal tenir present però, que el col·lectiu d’edat de la gent gran és molt divers i també la manera d’envellir.

En l’estudi es reflexiona sobre quin efecte té aquest acompanyament per a la persona gran amb solitud no desitjada: els efectes en la salut, l’aprenentatge al llarg de la vida, la participació i la seguretat.

Les conclusions extretes sobre els efectes de l’acompanyament en les persones grans són els següents:

- Es constata que la visita d’un acompanyant té un efecte en la salut emocional i alhora genera oportunitats d’optimització en la salut general, com ara la creació de rutines (s’organitzen per tal d’atendre a l’acompanyant quan arriba) o la possibilitat d’un augment de relació amb l’exterior, en aquells casos que hi ha acompanyaments en el carrer.

- Les persones entrevistades també expliquen que comptar amb acompanyants els ofereix alguns aprenentatges gràcies, principalment, a les converses que tenen. Es genera un intercanvi d’aprenentatges i possibles canvis en la visió que tenen les persones grans sobre altres grups d’edat.

- En referència al seu propi sentiment de seguretat, les persones grans en situació de soledat no volgut manifesten que la relació establerta amb la persona acompanyant els dóna un sentiment de seguretat, protecció i tranquil·litat.

- Si ens fixem en els canvis en la participació, les persones grans actives poden fruir de més oportunitats que, en definitiva, tenen un impacte positiu en la seva qualitat de vida.

Aquesta relació entre persona gran i acompanyant, que genera oportunitats sobre la salut, aprenentatges, participació i seguretat, es dóna en un context relacional, i per tant, en un context d’intercanvi en que ambdues persones poden obtenir-ne beneficis. Per tant, les persones grans tenen un paper actiu i afavoreixen que els seus acompanyants també es sensibilitzin sobre el propi envelliment.

Durant la presentació de l’estudi, es va dur a terme una taula rodona amb la participació d’experts en l’envelliment actiu i persones grans considerades actives, per tal d’intercanviar punts de vista. Tots van coincidir en assenyalar que l’envelliment actiu es dóna en tot el cicle vital. Per tant, la participació com a persones acompanyants de gent gran en situació d’aïllament promou una reflexió encaminada a adquirir hàbits i mesures per a envellir millor i alhora afavoreix l’equilibri de les quatre dimensions de l’envelliment actiu.

La principal conclusió de l’estudi de la Fundació Cuberes Donlo és que les persones grans en situació d’aïllament que participen en programes d’acompanyament, alhora que milloren la seva qualitat de vida, influeixen en la visió de l’envelliment dels seus acompanyants, esdevenint en definitiva, actors de sensibilització per a la resta de la societat.