Invertir en persones al servei de persones

Fa pocs dies ha sortit publicat un informe de la Fundació Jaume Bofill en què s’afirma que les activitats extraescolars milloren l’aprenentatge i les habilitats socials dels infants, i especialment d’aquells menors que estan vivint situacions de major vulnerabilitat. Però una de les dificultats que posa de manifest l’estudi és l’accés a aquestes activitats.

Els que tenim fills petits sabem els costos d’aquestes extraescolars, que no tothom es pot permetre. Per aquest motiu, els que treballem amb infants i adolescents sabem que l’accés a aquest tipus d’activitats són un altre motiu de discriminació i exclusió social. Quan un infant veu que els seus companys fan determinades activitats, que ell també voldria fer però no pot per raons estrictament econòmiques, es sent discriminat, es sent malament i, sovint, fins i tot culpabilitza els seus pares i mares de no permetre’ls ser com els demés. Quan un infant no pot anar de colònies o fer una sortida de cap de setmana amb els seus companys, es sent diferent i es revela contra aquesta situació perquè no té les mateixes oportunitats que els seus amics.

Des dels centres socioeducatius estem fent una tasca molt important en la lluita contra la pobresa i l’exclusió, intentant que els menors més vulnerables puguin gaudir dels mateixos drets i oportunitats que altres infants. Sovint no se’ns valora la tasca que desenvolupem, que passa desapercebuda en el dia a dia, però tenim un paper primordial, juntament amb altres agents socials, en el desenvolupament integral dels infants, possibilitant eines i recursos que d’altra manera serien inassolibles.

Quan llegeixes informes com l’esmentat, és quan t'adones de la importància d’aquesta tasca silenciosa. A través del reforç escolar, a través de l’esport, a través del lleure, estem possibilitant un desenvolupament integral dels infants més indefensos en igualtat de condicions que els altres menors i estem realitzant una tasca preventiva que pot evitar situacions de fracàs escolar i, el que encara és pitjor, de fracàs personal.

Però per a desenvolupar aquesta feina calen recursos. El dia que ens creiem que els infants són el futur de la nostra societat, que una bona educació i un bon desenvolupament personal contribuirà a tenir ciutadans corresponsables en la construcció d’una societat més justa i cohesionada, aquell dia veurem com s’incrementen els pressupostos d’inversió per a la igualtat de drets i oportunitats dels infants. Nosaltres tenim les millors eines per a contribuir en aquesta responsabilitat: les persones, educadors i educadores compromesos, treballadors i treballadores socials, psicòlegs i pedagogs... Però la seva feina, sovint poc valorada, s’ha de pagar i no sempre es faciliten aquests recursos. En l’àmbit social no necessitem grans màquines ni grans inversions en tecnologia, perquè nosaltres treballem amb persones i per a les persones, de fet, amb el potencial més gran que tenim en la nostra societat. Per tant, la nostra principal inversió ha de ser en persones que acompanyen a altres persones. Així serem capaços de construir una societat més justa i cohesionada.