Una manera de fer

Durant les darreres dècades, el paper de les empreses socials del tercer sector ha esdevingut clau al nostre país per un doble actiu que suma i multiplica.

Per una banda, l’actiu del que fem. La missió, atendre i tenir cura de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables. Tasca que ha estat especialment clau durant aquests anys de crisi econòmica i de retallades de drets socials que estem vivint. Respostes decidides que han permès evitar que el desastre anés a més, sovint sense disposar de tots els recursos, fonamentada en la implicació i vocació dels professionals del sector i en l’aposta, des de la iniciativa col·lectiva dels impulsors de les empreses socials, que han gestionat amb responsabilitat les dificultats i les retallades.

Podria estendre’m per explicar la importància de la feina que fa el nostre sector. Però aquest cop algú que no conec m’ha donat un cop de mà. Llegiu si us plau, si encara no ho heu fet, El teu primer dia en un CRAE, article publicat fa dos dies pel Daniel Ortega en aquest mateix portal. Impossible explicar millor el paper dels educadors i de les educadores i dels centres en que treballen. Un relat breu, ple de sensibilitat i fidelitat a la realitat. Llegiu-lo i, sobretot, feu-lo llegir a tots aquells dels vostre entorn, aliens al nostre sector, que miren d’entendre que és això del sector social del que sempre estem parlant. Mil gràcies Daniel per ajudar-nos a explicar-nos.

Parlar de la necessitat d’explicar a la societat el que fem, de manera senzilla i efectiva, em porta a l’actiu del com ho fem. La tasca desenvolupada pels professionals es fa en el marc d’entitats que des de la iniciativa social s’han constituït en forma de cooperatives i altres formes jurídiques de l’economia social. Articular-nos empresarialment a partir de models de propietat col·lectiva, governança democràtica i participació real dels membres és la millor forma de reivindicar una altra manera de fer activitat econòmica, demostrant que la gestió empresarial amb valors és possible.

Parlem d’un sector d’activitat amb 1.500 empreses socials i 90.000 professionals. Amb aquests volums, gens menors, acreditar que una altra manera de fer empresa és possible ens pot ajudar a impulsar els elements transformadors en l’economia i en la organització social necessaris per resoldre molts dels problemes provocats per la falta de justícia social. Es tracta de passar d’una acció social pal·liativa i assistencial, necessària però insuficient, a una acció social transformadora que ataqui a la rel de les desigualtats.

El moment en que estem pot ser propici per fer un salt endavant. Per una banda, un tercer sector fort, que ha resistit les envestides de la crisi i que avança cap a la confluència amb les altres famílies de l’economia social per construir espais de trobada i interlocució. Per l’altra, un govern i uns ajuntaments que aposten per atorgar a l’economia social una paper clau en els serveis d’atenció a les persones. I finalment, mirant-s’ho des de fora i des del desconeixement, una societat esgotada i tensada que mira amb interès les noves formes de produir, consumir, crear i participar.

Aprofitar l'oportunitat passa, però, per superar alguns dels reptes que tenim. Cal sortir de la invisibilitat social en què encara està l’economia social, abandonar l’oasi que ens hem creat i donar a conèixer les nostres propostes, apostant pel treball des de la qualitat, l’excel·lència i els valors. I cal comunicar de forma entenedora, simple, a partir de la coherència entre el que fem i el com ho fem.

La coherència en l’acció dels professionals; la coherència en la gestió de les empreses socials. Dels valors declarats als valors practicats. Una manera de fer.

No hi ha cap comentari

Comenta aquest article