Reflexions d’Educadores i Educadors Socials Sèniors cap a temes d’ara i de sempre entorn la professió

Durant les vacances d’estiu d’aquest 2016 vam entrevistar als i les membres del grup i projecte Sèniors del CEESC, educadores i educadors Socials majors de 60 anys, sobre diverses qüestions clau de la disciplina i la professió de l’educació social. Després, durant les últimes sessions de seguiment, que fem cada últim dimecres de mes a la seu del Col·legi, vàrem comentar i debatre conjuntament tot el que va sortir d’aquestes entrevistes. Ara us fem un petit resum del més destacat.

Evitant concebre els conceptes sobre valors i virtuts des d’una visió moralista, vam preguntar-los primer de tot, sobre quines qualitats positives creien que ha de tenir l’educador o educadora social. Quasi tots els Sèniors coincideixen en l’empatia, la proximitat i alhora, la professionalitat. També coincideixen en que compromís i conducta d’exemplaritat ètica, són les altres qualitats compartides en dur a terme les accions o les intervencions en relació amb les persones.

A la professió, en els últims anys, se li han sumat més tasques de gestió de les que li són pròpies, com les d’elaboració, implementació i avaluació de projectes o la documentació en relació al treball de camp, amb observacions i necessitats detectades. Aquesta càrrega perjudica l’essència del treball d’educadors i educadores? Aquí el debat està servit i mentre uns creuen que cal assumir-ho, com la gestió directa de recursos econòmics, responent a un reforç de la mirada professional i una major responsabilitat per tal de revertir la situació de la persona ateses, altres creuen que una major burocratització va en depriment de les altres tasques pròpies. On sembla que hi ha quòrum és amb el temps dedicat a aquest tipus de gestions afegides; si absorbeixen a l’educadora o educador o si no són complementàries, llavors sí que poden perjudicar a l’essència o retardar la presa de decisions i les corresponents actuacions entorn els subjectes atesos.

D’aquí apareix un altre debat entorn el treball a l’oficina enfront al treball comunitari i si la unificació dels horaris laborals ha perjudicat el treball comunitari dels i de les educadores. Una de les membres Sèniors respon que el creixement de les administracions o institucions que treballen per l’atenció a les persones ha fet més complex l’entramat i les tasques, però alhora, s’arriba a cobrir més necessitats. Un altre, opina que “en ocasions els subjectes o col·lectius atesos estan pendents dels serveis i no al revés, com hauria de ser”. De totes maneres, sí que es creu que aquests horaris marcats dificulten un treball comunitari, o treballar durant les hores on la gent practica el seu dia a dia, i que segurament en ocasions es pot revertir i seria el desitjable, però que tampoc es pot ser 24 hores educador o educadora social.

D’altra banda, a vegades, l’educadora o educador es pot trobar en una situació compromesa davant d’una incompatibilitat entre la política interna de l’organització i la resposta a la problemàtica real de la persona o família que s’està atenent. Què s’ha de fer com a professional? Des de Sèniors es creu que s’ha d’estar preparat per aquest tipus de situacions, dependrà del grau d’implicació del propi treballador però cal pensar en l’objectiu de la professió, el d’afavorir i millorar la situació de les persones a les que s’està atenent. Cal tenir coratge per si cal, lluitar per a que sigui així: senyalant les contradiccions que es manifesten i marcar els riscos ens els que l’administració, institució o empresa s’està instal·lant si manté el tipus de decisió o actuació controvertida. Les i els membres Sèniors creuen, en la seva majoria, que les organitzacions del tercer sector segurament són les més sensibilitzades davant l’opinió professional de l’educació social. Les empreses poden fer un canvi de plantejaments més ràpid si ho decideixen i l’organització interna de les administracions públiques és la més difícil de modificar.

Com sempre, en qualsevol entrevista o xerrada amb les i els Sèniors del CEESC, cal demanar-los consells. Són pous de saviesa de la professió i de la vida. Aquest cop els hi vam preguntar sobre què han de tenir present o de què han de ser conscients els i les estudiants d’educació social just quan acaben el Grau. Ens responen de tot i coincideixen en que han de formar-se contínuament. En ressalto quatre frases: “és una feina molt rica en les relacions humanes i com a tal té moltes dificultats a superar, les persones són molt complexes”, “ha d’estar convençut/da que és un agent de transformació i canvi social”, “la seva tasca bàsicament és treballar amb i des del conflicte i li espera incomprensió de bona part de la societat”, “un projecte professional tarda uns quants anys en poder concretar-se i dimensionar-se”.

 

---

NOTA: Article de Pep Guasch (tècnic d’activitats i projectes del CEESC que coordina el grup i projecte Sèniors) que no hagués estat possible sense Imma Jeremias, Joseba Jokin, Juanje Guerrero, Marilen Herrero, Mercè Òdena, Pepi Borràs, Montserrat Panareda i Julio Martinez, membres del grup i projecte Sèniors.