Els desposseïts i l’empatia


L’època nadalenca ofereix moltes oportunitats (tió, pare Noel, reis,...) per regalar o rebre regals, normalment, objectes físics. Però com triar els regals pels fills quan veient els anuncis diuen “el vull”, “el demano”, “meu”... i tenint ja la sensació de que tenen masses coses.

Recordo algunes joguines de quan era petit, a la dècada dels setanta, especialment les estones que em passava jugant amb avions de paper que em feia jo mateix i penjava amb cordills per la meva habitació. Segurament tenia altres joguines, però aquells fulls que em portava el meu pare del despatx i els cordills de llana que havien sobrat d’algun jersei que teixia la meva àvia o la meva mare eren tresors doncs eren els instruments que em permetien imaginar i crear.

En aquells temps l’UHF i l’VHF no oferien masses possibilitats d’entreteniment infantil. I el primer videojoc, una pantalla negra i dues ratlletes per jugar al tenis o al ping-pong, encara va trigar a arribar. I quan em sentia avorrit no tenia més remei que despertar la meva creativitat.

Quan anava al poble a Navarra, el meu avi em deia: “quin aigua més bona, la del poble és la millor del món”, “quin pa més bo, com aquest no en trobaràs un altre”... i així de tot el que en gaudia es transformava en el millor, sense discussió, i era impossible no sentir-se satisfet i content. L’avi, l’abuelo Jesús, em repetia que la vida era un regal.

En canvi avui en dia sembla que estem centrats més en el tenir i en l’entreteniment de consum ràpid. Cada regal és quasi el preàmbul del següent doncs té una vida molt efímera, l’iphone x ja ens fa desitjar l’x+1, i així gaudim molt poc del model x. Vivim al planeta capitalista Urras de la novel·la de ciència ficció “Els desposseïts” d’Ursula K. Le Guin, que ens dibuixa una utopia anarquista a Anarres, el seu satel·lit, on el protagonista ens diu: “quant menys tenia, més absoluta era la necessitat de ser.”

En la relació cervell-cor ara predomina el cervell, el tenir, el que no ens falti de res per garantir la supervivència. Però l’investigador Luciano Sposato exposa a la seva conferència “Secrets de la relació cor-cervell” que el cor sap abans que el cervell sigui conscient si la resposta que donem a una pregunta/situació serà favorable o no. Així, aquelles persones que tinguin més desenvolupada la capacitat de sentir els missatges que ens envia el propi cos, la intercepció, donaran millors respostes. Per tant ens recomana “científicament” que fem més cas al cor.

Potser doncs un bon regal podria ser escoltar més el cor, el propi i el dels altres, per desenvolupar una empatia equilibrada. Per fer-ho, una proposta interesant és la de parlar al voltant de grans preguntes com ens suggereix Kalina Silverman, com per exemple “què vols fer abans de morir?”, i recordar que la vida és un regal.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article