L'espai d'acompanyament familiar al casal: on la vulnerabilitat es transforma en oportunitat

Són les 17h d'un dilluns d’hivern qualsevol. Fa fred i el dia ha començat a caure, apagant mica en mica les escletxes de llum que travessen les finestres. Però no, el dia encara no s’ha acabat. El xivarri dels nens i nenes s'acosta i s‘incrementa, indicant que una nova tarda de diversió i joc al Casal en Família està a punt d'iniciar-se.
 
Avui les mares també assisteixen al Casal. És el dia de la setmana en què ens reunim per portar a terme la sessió grupal on treballem aspectes relacionats amb les competències parentals i benestar personal; és el dia en què fem d'aquesta estona un espai de trobada i de suport per als adults, un espai per a nosaltres. Tot i que els pares també hi són benvinguts, a la pràctica aquest s’ha convertit en un espai eminentment femení.
 
A mesura que el Casal es va omplint, els crits i l'entusiasme col·lectiu es contagia i, mentre els infants deixen les jaquetes i motxilles per reunir-se amb els seus companys i educadors/es, les mares entren a la seva sala. L'olor del cafè envolta l'espai fent d'aquesta entrada un moment de caliu, donant peu a una benvinguda especial, a un "¡buenas tardes chicas!" carregat d'experiències per compartir.
 
Seiem al voltant de la taula en la que les tasses i les pastetes ocupen un lloc privilegiat, en aquesta bonica xarxa que formem entre totes. "¿Cómo han ido estos días?¿Habéis hecho algo especial este fin de semana con vuestros hijos/as?". I mica en mica ens posem al dia. S'escapen alguns riures, apareixen comentaris positius i també d'altres que ens angoixen..."Pues Alba, la verdad es que me han dado la lata todo el fin de semana porque no querían hacer los deberes". "Nosotros lo hemos disfrutado mucho, además conseguí que el peque se vistiera él solo, ¡por primera vez!". És el seu moment. En aquest clima d’intimitat i confiança se senten lliures i relaxades, i comencen a fluir les vivències, les preocupacions i les dificultats del seu dia a dia com a dones, mares i companyes.
 
Amb aquesta escena quotidiana hi veiem reflectida l'essència del que es viu a l'inici d'una tarda al Casal en Família, on hi treballem amb l'objectiu de reforçar les famílies des d'una visió preventiva, tot guiant a pares i mares per a una realització més positiva de les seves responsabilitats parentals i oferint suport a tots els seus membres a l'hora de buscar respostes i solucions a les dificultats que es van trobant en el camí del seu desenvolupament personal i familiar.
 
I és precisament aquí on, en un servei d'aquestes característiques, hi trobem un dels seus punts forts: l'espai d'acompanyament, de benvinguda i de caliu, on cada una de les persones que el formem hi tenim un paper molt important; tant, que abans d'acomiadar-nos, recordem que el que s'ha generat durant la sessió és gràcies a que cada una d'elles hi ha estat present, que la seva presència és necessària per a que s'origini un aprenentatge ric per a totes.
 
Així doncs, en el nostre espai grupal per als adults, en què la finalitat és obtenir recursos per a millorar les habilitats comunicatives, relacionals i emocionals, posem especial cura en el tracte de l'ambient i les persones que hi participem, fomentant l'aparició de vincles estrets que faciliten la posada en comú de dubtes i dificultats que sorgeixen al llarg de l'exercici de la maternitat/paternitat.
 
En contextos i realitats familiars com els seus, on hi manca el recolzament social, la funció d'aquests espais i la calidesa dels seus retrobaments esdevenen primordials. El clima creat permet treballar aspectes com l'acompanyament emocional, límits, resolució de conflictes, models educatius...a la vegada que es promou la cura i el benestar general de la família, així com el treball personal i l'autoconeixement.
 
Durant les sessions, en les que partim d’un tema específic amb la seva part explicativa,  desenvolupem dinàmiques que ajuden a vivenciar el tema exposat, a través de la pràctica reflexiva de totes les participants. Aquestes sessions, per una banda, ens ofereixen la possibilitat d’obtenir nous coneixements, estratègies i eines, i per l’altra, ens permeten autoobservar-nos i prendre consciència que darrere les dificultats que apareixen al llarg de l’acompanyament als nostres fills/es hi ha sempre unes capacitats individuals que cal potenciar.
 
El més interessant és comprovar com, a través de les aportacions de cadascuna d’elles, de compartir les pròpies reflexions i escoltar les de les altres, es va creant un marc de relació tant nutritiu com necessari per a totes i que és, en sí mateix, el nucli principal del canvi que es dóna necessàriament en cadascun dels membres del grup.
 
Arriba l’hora de tancar la sessió. Valorem com ens hem sentit, què hem après i què volem seguir treballant. Ens acomiadem amb la satisfacció d’haver seguit teixint aquesta xarxa de suport i acompanyament, tot esperant amb il·lusió la propera trobada per seguir compartint experiències nodridores.