Centres especials de treball, mercantils o sense afany de lucre?


Els Centres Especials de Treball són empreses que asseguren un treball remunerat a persones amb discapacitat, garantint la seva integració laboral. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent. Són també un mitjà d'integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari. Des de fa uns anys assistim a un fenomen el qual no estàvem acostumats en l'economia social catalana: la irrupció dels Centres Especials de Treball Mercantils, que se situen o volen situar-se en mercats tradicionalment ocupats per entitats i empreses sense afany de lucre.

Sempre hem associat les empreses socials amb ONG, fundacions o entitats sense afany de lucre. Tanmateix, en els darrers anys s'ha percebut un increment d'empreses mercantils amb finalitat aparentment social. La primera reflexió que ens hem de fer és per què les empreses mercantils, que tradicionalment havien plantejat, les que ho feien, accions de responsabilitat social on sempre l'acció era finalista (donatius, sponsors solidaris..) ara proposen participar de la pròpia gestió del negoci en àmbits socials.

Semblaria una temeritat en un context en el qual l'atur de les persones amb discapacitat supera el 50%, fer distincions de les organitzacions pel seu origen en comptes de fer-ho pels seus resultats socials, per la quantitat i la qualitat dels llocs de treball que generen per a persones en situació de risc i vulnerabilitat. Però aquesta no és la qüestió principal que porta a les federatives de CET sense afany de lucre a discrepar d'aquesta irrupció sobtada dels CET mercantils. El fet clau en aquest debat és la contractació pública.

L'objectiu d'afavorir que les contractacions de serveis públics per part de les administracions vagi a parar a empreses socials és perquè en el mateix propòsit de cobrir un servei necessari per a la ciutadania, també hi hagi implícit uns beneficis per a les persones que donen aquest servei. Per posar un exemple: un servei de manteniment d'una àrea enjardinada dut a terme per un CET sense afany de lucre no només té l'objectiu de mantenir aquella àrea, sinó també d'inserir laboralment persones amb discapacitat per tal de formar-los i acompanyar-los en el seu trànsit cap al mercat ordinari de contractació.

Òbviament les federatives de CET sense afany de lucre no poden oposar-se a la llibertat de competència en el mercat de totes les empreses, siguin o no empreses socials, però el que sí que crec que és just que defensin és que en les contractacions de l'administració pública es tingui en compte els objectius socials de la mateixa activitat productiva, en el mateix pes que es té en compte l'oferta econòmica d'aquesta. Al cap i a la fi la missió d'un CET ha de ser cobrir una responsabilitat social que haurien de tenir tots els governs del món, la d'assegurar la igualtat de condicions en el mercat laboral de tots els seus ciutadans. Un CET en realitat no és una empresa, és una eina social que facilita el trànsit a la normalització laboral de persones amb discapacitat i com qualsevol eina social, ha de tenir en la seva missió última desaparèixer un cop s'hagi assolit aquesta realitat. En una societat ideal les persones amb discapacitat haurien d'estar plenament incloses en el mercat ordinari tal com s'afirma en el punt 4 de l'Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020: s'ha de possibilitar que moltes persones amb discapacitat tinguin ingressos per activitats laborals en el mercat de treball 'obert'.

Per tant hem d'optar per canviar el mercat laboral i afavorir polítiques d'inclusió de persones amb discapacitat a l'empresa normal, però mentre això no s'assoleixi, necessitem estructures intermèdies que ens permetin aproximar-nos al màxim possible a aquest objectiu ideal. I aquestes estructures necessiten d'un suport institucional per poder fer realitat aquest objectiu en comú. Les entitats socials, les empreses cooperatives sense afany de lucre, les associacions, les fundacions, en definitiva totes aquelles entitats que han nascut amb la missió de solucionar un problema social, com ara els CET que promouen la inserció laboral del col·lectiu amb diversitat funcional, aporten un retorn social al territori, són transparents, pròxims al ciutadà i fomenten la igualtat entre els ciutadans des de la responsabilitat moral d'aconseguir entre tots una societat més justa, una societat que en un futur ideal no hagi de necessitar-los.

I si aquest factor missional no és suficient per diferenciar-los dels CET mercantils en la discriminació positiva de les contractacions públiques, llavors hem de posar a sobre de la taula el factor no lucratiu. Quan parlem de pressupostos públics per serveis públics hem de poder parlar de finançament que, si hi ha una alternativa de servei de qualitat competitiva, la priorització d'una oferta no lucrativa enfront una que si que ho és, hauria de ser inqüestionable. Per tant garantint una qualitat tècnica suficient (per exemple definint una puntuació mínima per sota de la qual no es valora el projecte, sigui lucratiu o no, tota opció que garanteixi el màxim retorn comunitari (sense afany de lucre) hauria de passar per davant d'una opció que permeti que part dels pressupostos públics vagin destinats a generar uns beneficis particulars. Com s'entén que dels diners de tota la comunitat, surti beneficiat un de particular?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Carme Rodríguez Tejada
1.

Totalment d'acord Xavier. No sé si ho tinc ben entès, però sembla que els CETs mercantils també reben les mateixes ajudes que els CETs sense ànim de lucre, és així?

  • 0
  • 0

Comenta aquest article