La dignificació dels serveis socials


Des d’abans del 2008, i previ a la crisi econòmica del nostre país, els serveis socials ja han estat atenent i recolzant un nou perfil de població de usuaris, que mai s’hagués mirat com a receptors de serveis socials. Persones i famílies que s’han vist abocades a situacions dramàtiques, despullades dels seus béns i del seus recursos per la subsistència, doncs tampoc han rebut el reconeixement públic que mereixen, com a víctimes d’un sistema que té el poder en el capital representat per les entitats bancàries.

Encara que la Llei de la Dependència ha donat major protagonisme i visibilitat als serveis socials com serveis que donen accés a drets subjectius, no deixa de ser injust que no es conegui i es doni reconeixement a tota l'amplitud de la labor que exerceixen els serveis socials: famílies en risc de pobresa, menors i adolescents maltractats, dones víctimes de violència de gènere i el desemparament dels seus fills vers el poder d’una cultura masclista que els obliga a mantenir relació amb el seu maltractadors, persones amb discapacitat o malaltia mental, gent gran amb situació de soledat, persones amb conductes d’autodestrucció que es troben lligades a les seves addiccions, tota una població de tan variada i complexa problemàtica, que resulta difícil enumerar sense oblidar alguna.

Els serveis socials, són dels pocs serveis que assumeixen el ventall de problemàtiques variades i complexes que es troben en situacions de duresa i penositat i, des de l’anonimat. Tot plegat, des de l'escassetat de recursos de prevenció i bàsics. Moltes vegades des de les confrontacions polítiques dels diferents responsables o amb les retallades al sector, que van ser les primeres, molt abans que a la sanitat, la educació o la justícia, sense oblidar que aquests són els pilars del nostre Estat del Benestar. Però si existeix un recurs poderós, aquest són els tècnics de l’àmbit social, professionals que es troben al front, amb la convicció que la feina que desenvolupen serveix per la creació d’una societat més justa, igualitària i humanitzada.

Existeixen serveis públics que, tot i els recursos de que disposen (materials i humans) desenvolupen una labor fonamental en el sentit que, sense que ningú sigui capaç de posar veu al seu esforç, donen visibilitat a la lluita contra la desigualtat que
lliuren dia a dia.

Fa poc, han estat publicats, diversos informes i estudis (Síndic de Greuges, Estudi Fundació Jaume Bofill entre altres), que estan reconeixent el paper que juguen els serveis socials en la lluita per la pobresa i la exclusió a la nostra comunitat, tot i les dificultats en l’àmbit del sector públic.

Resta al marge, però, la tasca fonamental de la societat: experimentar orgull del sistema dels serveis socials de la mateixa manera que s’expressa en el sistema educatiu o sanitari. Quan arribem a la situació que la persona no senti vergonya d'anar a uns serveis socials, igual que quan va a una visita mèdica o porta els fills a l’escola, estarem dignificant la tasca social dels professionals del sistema públic.

Els serveis socials es troben en un nou paradigma. Molts professionals ens trobem desorientats. Els reptes de la nostre professió els trobem a un sistema públic emmarcat en una societat amb un sistema de economia neoliberal. El posicionament de la professió ha de ser, front els sistemes de poder mundial i models culturals que considerem que provoquen desigualats (patriarcat, capitalisme i colonialisme). A nivell global, la globalització econòmica no ha tingut un equilibri en el desenvolupament humà i social, provocant que es prioritzi allò econòmic davant d'allò social.

Despunten alguns tècnics que es troben en una situació a la professió en què no volem ser controladors de l’estat ni repartidors de misèria. És important prendre consciència sobre els paradigmes sociopolítics. El treball social actual és víctima de les contradiccions del model del Estat del Benestar social sorgit als anys 90 que se sustenta sobre les garanties d’un sistema de treball estable perquè aquest ha fracassat.

És urgent recuperar la tasca relacional i deixar aparcada l’acció professional basada en la gestió, cada dia més devoradora del dia a dia dels serveis socials.

Els moviments socials? Tenen un aspecte molt valorable i positiu, s’han apoderat i són una eina de participació ciutadana desplegada a tots els municipis i que ha de ser abordada per la administració. No s’admet deixar als professionals de primera línia,
com son els serveis socials sense armes (ni recursos ni eines) amb una delegació d’idees tancades, improvisades i a l'aventura que siguin els professionals objecte d’escraches. En tot cas, a la classe política! Són aquests els que marquen al sistema públic quins han de ser els recursos i eines per proveir als professionals per prevenir i gestionar situacions de pobresa.

Només des de la creació d’espais de reflexió i d’opinió, qüestió pendent a la nostra professió, i de participació als mitjans de comunicació sense pors en la defensa de la igualtat dels ciutadans, podrem avançar per viure millor de manera conjunta.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article