La utilíssima inutilitat de les humanitats

Vivim obsessionats per la utilitat, tot el que fem ha de tenir una fi, servir per a alguna cosa, i aquesta ofuscació l'hem portat, malauradament, al camp de l'educació. Ara l'important ja no és la bellesa o l'interès que té el que aprendran els nostres fills, sinó per a què els servirà, què ocupació trobaran amb aquests coneixements, i quina retribució obtindran a canvi en el seu futur laboral. Tendim cada vegada més a menysprear el coneixement pel coneixement. No obstant això, aquesta necessitat de convertir totes les nostres activitats en quelcom instrumental ens converteix també a nosaltres, a poc a poc, en simples eines, purs engranatges productius perfectament substituïbles per qualsevol altre individu. Malgrat el que podria semblar, la filosofia ens adverteix que és quan no fem res quan som més profundament humans. Quan en lloc de fer, simplement pensem, llavors ens convertim en éssers insubstituïbles i únics, però malauradament, en aquests temps això de pensar està tan mal vist ... Només cal veure el dramàtic abandonament de les humanitats, aquest coneixement que, als ulls de bona part de la modernitat, no serveix per a res. Per això avui, benvolguts lectors, vull explicar-vos la història d'un dels primers "humanistes" dels que tenim notícia, Tales de Milet.

Allà pel segle VII a. de C. a Tales se'l considerava un dels set savis de Grècia, i els seus conciutadans de Milet es sentien molt cofois per això. La seva saviesa resultava molt útil per a la ciutat, en una ocasió fins i tot, els seus coneixements van fer guanyar una batalla a l'exèrcit de Milet, ja que el savi va construir una presa que va permetre als seus soldats travessar un riu i sorprendre així a l'enemic. Però a poc a poc, els milesis van començar a preocupar-se, Tales semblava cada vegada més distret, embrancat en reflexions abstractes que no semblaven tenir cap utilitat pràctica. Ell els contestava que l'important no era saber coses útils, sinó simplement saber, buscar la veritat i comprendre el món. Els habitants de Milet entre la burla i el menyspreu van començar a cridar-li "filòsof", és a dir, el que estima al coneixement. Per si fos poc, un dia, mentre caminava sumit en els seus pensaments, va caure a un pou. Una esclava tràcia que tenia fama de graciosa va riure mentre li deia que, a força de voler saber les coses del cel, s'oblidava de les que tenia davant dels seus peus. Aquest incident va fer vessar la paciència de Tales, que va decidir venjar-se dels seus conciutadans. Així, gràcies als seus coneixements va deduir que aquell seria un bon any de pluges i que per això la collita d'olives seria extraordinària. El nostre filòsof es va dedicar a comprar amb gran avenç, totes les premses per fabricar oli, i quan va arribar l'abundant collita, els habitants de Milet van haver de pagar un preu altíssim a Tales, per utilitzar les seves premses!

Avui dia, malauradament, la nostra societat s'assembla molt a aquella en què va viure Tales. El prejudici de la utilitat s'ha estès d'una manera grollera, reduint el món a pura causa i efecte, a simple mecanicisme. I no obstant això, hi ha coses molt més importants que servir per a alguna cosa. Un món sense poesia, sense literatura, sense humanitats en general és un món gris, condemnat a la barroeria i la vulgaritat. El món útil i tècnic, a més, i malgrat el que pugui semblar, no resol en realitat cap dels autèntics problemes de l'home, ja que com va escriure el filòsof i matemàtic Ludwig Wittgenstein, fins i tot en el cas que s'arribessin a respondre totes les preguntes científiques possibles, els problemes de la vida seguirien totalment intactes, ja que els problemes radicals de l'ésser humà no es poden resoldre des de la "utilitat". Per això hem de rebutjar la desconsideració indiferent a la qual estan sent sotmeses les humanitats, ja que correm el perill de convertir-nos en individus prosaicament pràctics, mancats d'autèntica fantasia, sempre preocupats per la nostra feina i el nostre compte corrent, independentment que aquest tingui molts zeros o gairebé cap. Indiferents davant el sublim, mancats de qualsevol sensibilitat artística, reduint la realitat al purament material, rebutjant qualsevol tipus de sensibilitat i d'espiritualitat. La cultura occidental contemporània ha convertit al coneixement una eina de poder, separant-lo de tot component ètic. Això ens ha convertit en éssers probablement més eficaços, però menys savis i sobretot molt més infeliços. Hem de tornar a posar l'accent en l'acció transformadora del coneixement, i especialment de la capacitat de l'humanisme per elevar-nos i permetre'ns una major comprensió de la realitat del que ens envolta. No hi ha res, en el fons, més pràctic i útil. I quan l'embogida inèrcia de la nostra societat ens faci dubtar, sempre podrem recordar al gran Tales de Milet.