Gràcies

Vivim en una societat on sembla que el preu o el salari ja inclouen el reconeixement del servei que ens ofereixen. Fins al punt que acostuma a donar més les gràcies el venedor/treballador al client/cap/empresari: “gràcies per la seva visita”, “gràcies perquè tinc feina”.

Ja de petits ens ensenyen a contestar gràcies com un automatisme a qui ens dona alguna cosa. Fins i tot, de grans li ho recordem a l’infant amb una certa cantarella: “què es diuuuu?”.

També quan ens les donen el políticament correcte és un “de res” o “gràcies a tu”, o tornant al món laboral, “faig la meva feina”. I volem passar de seguida a la següent cosa, doncs sempre tenim molta pressa i moltes coses a fer. Fugim de l’emoció per seguir amb l’acció. I així buidem de força l’agraïment, i ens buidem a nosaltres mateixos. Se’ns desdibuixa el donar les gràcies entre iguals, entre companys i companyes, amb la família, etc. I a poc a poc, anem perdent el reconèixer tant el valor d’allò que ens ofereixen com de la manera en que ens ho han ofert. Per, finalment, necessitar una excusa per reconèixer i agrair.

Per tot plegat m’agradaria reivindicar el gràcies amb raons i sentiments. Sempre sincer i explicant tant el fet com les emocions que han involucrat, el per què, que ens aturi i ens faci adonar de com ens reforça individualment, com ajuda a construir el vincle entre emissor i receptor.

Si prenem la decisió de ser més agraïts tant en les grans com les petites coses i de fer-ho saber de la millor manera, podrem descobrir molts motius de celebració, segurament entendrem millor als altres, ens tornarem més empàtics i compassius. I potser llavors o al mateix temps, serem capaços de donar-nos el reconeixement que ens mereixem a nosaltres mateixos, en la justa mesura sense narcisismes ni falses modèsties. Si agraïm als altres i ens agraïm a nosaltres mateixos amb molta probabilitat ens farem més feliços.

Gràcies doncs lector/a per llegir-me, per permetre’m compartir les reflexions i sentiments, per provar algun agraïment més del que tens acostumat o compartir l’article o, simplement, somriure amb complicitat. M’ajudes a creure que podem construir junts un món millor.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article