Sortir de la crisi. Però, com?


L’últim consell de ministres de l’abril va presentar unes xifres moderadament optimistes de cara a la recuperació econòmica espanyola. El Programa d’Estabilitat Pressupostària del govern preveu recuperar els nivells d’ocupació previs a la crisi (és a dir, del 2007) el proper any 2020: tretze anys després. Un ritme de creixement que suposaria la creació de mig milió de nous llocs de treball al any.

El creixement de l’ocupació, però, no pot ser a base de llocs de treball de baixa qualitat o de temporalitat. En aquest sentit, més enllà de fer gala d’intentar recuperar els índex d’atur de l’any 2007, crec que fora bo que ens fixem amb la necessitat de canviar el model productiu. Possiblement, un mantra que ens acompanya des de l’inici de la crisi econòmica, però que és molt més complicat de fer possible entaforats a la política del dia a dia.

Fa pocs dies que vaig poder conversar, pausadament, amb un ex-president d’una entitat financera. La seva previsió, menys optimista que la del ministre De Guindos, em remetia a analitzar el creixement de la producció industrial comparada amb la del sector turístic. Espanya, malauradament, continua essent una economia depenent del turisme, i moltes vegades del turisme de baixa qualitat. La producció industrial espanyola va registrar, segons l’INE el 2016, un creixement de l’1,6%. No obstant, la millora és relativa al ser inferior al 3,3% de l’any 2015. No obstant, informa Deloitte, que al 2016 van arribar a Espanya 75 milions de turistes, un increment del 10,6% en comparació amb l’any anterior. En aquest indicador, explica la consultora, se li ha d’afegir el de la inversió hotelera, que per segon any consecutiu va arribar als 2.000 milions d’euros.

Les xifres ens permeten relativitzar l’optimisme del govern de Mariano Rajoy a l’hora de pontificar, per activa i per passiva, que Espanya sortirà de la crisi. Què significa sortir de la crisi? Simplement comparar dades estadístiques i poder trenar evolucions positives i negatives dels indicadors econòmics per fer titulars i piulades? Malauradament, la crisi econòmica va evidenciar una crisi molt més profunda, la del model de societat. La crisi ha estat una sacsejada en tota regla als fonaments de la nostra quotidianitat.

Per una banda, Espanya es va adonar que no tot s’havia de reduir al sol i platja i la necessitat de crear turisme de qualitat es va fer evident. Barcelona té un 14% del seu PIB associat al turisme, però a quin preu? Quantes veus s’aixequen ja anunciant –més o menys dramàticament– el col·lapse de la ciutats dels seflies? Per altra banda, les empreses entren en un estadi d’incertesa permanent, un innovar o morir. Simplement, i a tall d’exemple: fent una lectura a un dels informes de Deloitte sobre el sector turístic –precisament– es pot comprovar com les principals preocupacions del CEO per aquest any són “accelerar l’estratègia digital” de l’empresa (40%), millorar la personalització de la proposta de valor del producte (35%), preparar la companyia per treure avantatge de les tecnologies exponencials –big data, intel·ligència artificial i robòtica– (33%), i innovar (30%).

Conseqüentment, un dels altres derivats d’aquesta crisi és adonar-se que la digitalització és intrínseca al creixement econòmic. Exposava Enrique Santiago, directiu de Telefònica en una conferència a la UVic-UCC, que el 65% dels oficis del futur estan per descobrir i vindran associats a les potencialitats de la digitalització. No només hi ha nous oficis per crear, sinó que entrem en una etapa on l’educació es revoluciona per oferir programes de competències transversals per a poder fomentar habilitats com l’emprenedoria, la creativitat o el lideratge, claus per una adaptació immediata a un nou ecosistema darwinià. Adaptabilitat al medi... o al mercat.

Però, l’agressivitat del sistema també ens demana formar emprenedors o directius conscients de fomentar pràctiques socialment responsables en la seva gestió a les organitzacions. Potser ja hem sortit de la crisi del 2008, però si n’hem sortit ha estat havent remogut les bases del nostre mercat: en patrons de consum, de producció, formació i de gestió de les organitzacions.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article