El gènere i el pes de la profecia autocomplerta

Els homes destaquen en matemàtiques. Les dones, en llenguatge. Ells són bons en orientació espacial. Elles, en contacte social. Aquestes són, per a molts, veritats irrefutables. Podem parlar, doncs, d’un cervell masculí i un femení? És el gènere un aspecte condicionat per la biologia o una construcció social?

El cervell dels homes és de mitjana 100 grams més pesat que el de les dones. Des del part, ells neixen amb aquest òrgan un 8% més gran que elles. El nombre de neurones, però, no varia segons el sexe i no s’ha aconseguit demostrar que a un cervell més gran li correspongui un major quocient intel·lectual.

Sabem que el cervell és plàstic i que l’experiència i l’educació el modelen, de tal manera que manca de sentit dir que n’hi ha un de femení i un de masculí. Com podem explicar, doncs, la baixa presència de les dones en àmbits científics o la d’homes en feines com la de mestre?

Una possible resposta al biaix professional és la pressió de la mateixa societat, que projecta estereotips de com han de comportar-se les persones de cada sexe. En altres paraules, hi ha hagut una extrapolació de les diferencies genitals a la totalitat de l’individu. La complementarietat biològica dels sexes en la funció reproductora, s’ha aplicat a qualsevol diferència comportamental, actitudinal i de funcionament psíquic de les persones.

Els estereotips inclouen creences (“els homes són uns analfabets emocionals”), expectatives (“mai podré ser tant bona enginyera com un home”) i atribucions causals (“hi ha més dones infermeres perquè elles són millors cuidadores”). Aquest conjunt d’idees formen part de la vida quotidiana i amaguen veritables judicis de valor.

Els estudis contemporanis mostren que la variabilitat interindividual és molt superior a la intersexual. A la nostra societat no hi ha directrius que obliguin a cadascun dels sexes a comportar-se d’una determinada manera. No obstant, és clara la influència d’una transmissió subtil d’allò que s’associa a cada un.

Un exemple ben evident d’això és el sexisme implícit en les joguines. Quan hem de fer un regal a una nena, rarament pensem en una construcció o un cotxe. Per contra, sovint ens decantem per una Barbie, una cuineta o una nina... Si tenim en compte aquesta realitat, no pot sorprendre´ns que elles representin la majoria dels cuidadors informals a Catalunya i que, en canvi, siguin minoria en les posicions directives.

Els rols femenins s’associen a tasques com la reproducció, la criança, la cura..., inscrites principalment en l’àmbit domèstic. Els masculins, per contra, tenen a veure amb allò productiu i són desenvolupats en l’àmbit públic.

La frase “think manager, think man” (pensa en un directiu, pensa en un home) és inequívoca i reflexa clarament la creença que per ocupar un càrrec en la direcció d’una empresa s’han de tenir trets vinculats tradicionalment als homes: lideratge, força, competència i intransigència.

Davant d’aquesta reproducció d’estereotips, no és exagerat parlar d’una mena de “gota malaia”, que pot desdenyar les dones de dedicar-se a camps dominats tradicionalment per homes. En altres paraules, les nenes que pensen que elles no són tan bones en matemàtiques sempre duran a terme pitjors exàmens... Vet aquí el pes de la profecia autocomplerta!