1r Congrés Internacional d’Assistència Personal


Els dies 27 i 28 d’aquest mes de juny Predif organitza a Valladolid, amb la col·laboració d’altres associacions i fundacions, el 1r Congrés Internacional d’Assistència Personal i ho defineix així: L’Assistència Personal, figura per a la Vida Independent.

Si d’una banda, és positiu i engrescador veure com les grans entitats ja parlen de l’assistència personal com un suport per a les persones que necessiten assistència, per tal que puguin viure de forma independent, d’altra banda, nosaltres, les persones amb diversitat funcional que formem part del Moviment de Vida Independent –moviment internacional que va crear l’eina o recurs de l’assistència personal– temem que no es comprengui bé i de manera correcta els principis i objectius d’aquesta eina, basats en la filosofia de vida independent.

Podríem dir que, en essència, l’assistència personal es basa en la filosofia i els principis de vida independent i el primer d’aquests principis és que cada persona ha de rebre les hores que necessita. El segon és que la persona amb diversitat funcional controla i dirigeix la seva assistència personal.

Viure Independent és un procés de conscienciació, apoderament i emancipació. Aquest procés permet a les persones amb diversitat funcional aconseguir la igualtat d’oportunitats, els seus drets i participar en la societat.

Les persones amb diversitat funcional han de tenir el control d’aquest procés individual. Per aconseguir aquest objectiu és important el suport entre iguals. El Moviment de Vida Independent s’oposa a totes les entitats i associacions que treballen en el desenvolupament i manteniment de programes i projectes que promouen la dependència.

Pensem que ha arribat el temps, en què totes les grans entitats, fundacions, administracions i altres, col·laborin i participin en facilitar les eines i una política, perquè les persones amb diversitat funcional tinguin el dret a viure lliures, independents, en igualtat d’oportunitats.

L’assistència personal no és un programa més dirigit a les persones amb diversitat funcional, no, és un dret i no podem permetre que avui dia és qüestionin les hores d’assistència personal que necessita una persona per viure i, li concedeixen, per exemple, 6h o 7h, en comptes de les 12h que mínimament necessita per viure.

És temps de sortir de la dependència i de la llei de la dependència, de la invisibilitat i exclusió, és hora de començar a treballar i a crear lleis basades en la filosofia de vida independent. I, per fer aquest treball i aconseguir aquest canvi real en la vida de les persones amb diversitat funcional, cal la col·laboració de totes les entitats, les quals han de deixar els projectes assistencials i treballar perquè s’apliquin els drets de les persones amb diversitat funcional.

I, en la filosofia de vida independent, l’assistència personal no exclou a cap persona, tingui diversitat física, intel·lectual, mental o altres, sigui infant o gent gran. Tothom pot viure a la societat, sempre que tingui el suport o suports que necessiti.

I això és un dret i, com a dret, s’ha d’aplicar.

I, avui, basant-nos en aquest proper 1r Congrés internacional sobre assistència personal, hem fet aquestes reflexions i hem manifestat el nostre temor per veure com presentaran aquest recurs.

Nosaltres, que som persones que ens representem a nosaltres mateixes, no podem deixar de recordar el 1r Congrés europeu de vida independent que es va celebrar a Tenerife, l’abril del 2003, organitzat pel FVID –Foro de Vida Independiente y Divertad–, en el què hi vam participar unes 400 persones amb diversitat funcional de països diversos europeus.

Han hagut de passar 14 anys per començar a sentir a parlar d’alguns dels recursos del MVI –Moviment de Vida Independent– anys en què les persones amb diversitat funcional han continuat malvivint, sent dependents i fins i tot morint.

Ens agradaria acabar amb alguns paràgrafs sobre l’assistència personal del Manifest que es va publicar en aquest Congrés de Vida Independent, l’any 2003.

La asistencia personal permite a las personas con discapacidad física, sensorial, intelectual, y con otros tipos de discapacidad, dirigir sus propias vidas en nuestra sociedad, permitiendo una plena participación en todas las actividades humanas. Estas actividades incluyen entre otras, la posibilidad de tener hijos, sexualidad, educación, empleo, desarrollo humano y ambiental, ocio, cultura y política.

Las personas con discapacidad deben tener control sobre los servicios relacionados con la discapacidad y la vida independiente. Estos servicios incluyen la financiación pública, defensa de derechos, formación y apoyo, para quienes no puedan o no quieran tener el control completo de sus vidas.

Es inaceptable que los ciudadanos europeos con discapacidad, sean recluidos en instituciones por falta de alternativas adecuadas de vida independiente en su comunidad.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article