El Recompte de persones dormint al carrer, una experiència d'Aprenentatge Servei


La darrera edició del Recompte de persones sense llar a la ciutat, promogut per la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) i en el marc de l'Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva, va generar diferents sinergies que volem posar en relleu mitjançant aquest article. D'entrada, recordem que l'objectiu de l'acció és doble, tenir la fotografia instantània d'una nit per saber quina és la situació real de les persones que dormen al carrer i aquelles que ho fan als diferents recursos d'allotjament de Barcelona i, al mateix temps, generar consciència en el conjunt de la ciutadania. Per fer-ho possible, cal la participació d'un miler de voluntaris.

Després dels voluntaris, un dels pilars bàsics del disseny i execució de l'acció del Recompte són les mateixes entitats de la XAPSLL que, amb el suport de l'ajuntament de Barcelona que també en forma part, han anat consolidant la campanya fins a convertir-la en una eina sensibilitzadora i un instrument que permet donar visibilitat a un fenomen que no para de créixer, com succeeix a altres grans ciutats europees.

Un dels objectius principals de la recent edició era ampliar la sensibilització. Calia sortir de l'entorn proper i convençut i arribar més enllà de les persones que estan en contacte com a voluntaris, educadors, responsables o auxiliars d'un determinat recurs. Aquestes són les persones i entitats que gràcies al seu acompanyament social aconsegueixen posar fre al sensellarisme i són, a més, els que tenen una visió més autèntica, empàtica i fiable del que amaga la motxilla de tantes persones que han tocat fons, fins que un dia es van trobar dormint al carrer. Arribar més enllà per fer comunitat, participar d'aquesta i activar la reciprocitat.

L'organització i difusió del Recompte es va dissenyar a partir d'un nou model que distribuïa la ciutat en punts de trobada per districtes, dotant aquests punts d'un equip de coordinadors formats per professionals de les entitats de la Xarxa i dels equips de carrer de l'ajuntament. Així, l'equipament esdevenia nucli i el coordinador coprotagonista al costat del voluntari. Ser punt de trobada de Districte implicava habilitar l'espai d'acollida del voluntari. Allà mateix, el coordinador acollia el voluntari, el formava i participava en la constitució dels diferents grups de cada barri. Amb aquesta metodologia, equipaments i recursos per a persones sense llar de la ciutat van esdevenir punts de trobada de Districte. La ciutadania hi tenia accés a l'espai i en molts casos s'apropaven per primer cop a la realitat del sensellarisme, mentre participava com a voluntari per una nit. Aquest dinamisme multiplica els efectes educatius i possibilita l'oportunitat d'ajudar persones i col·lectius amb necessitats.

Un altre canal per ampliar la difusió del projecte, va ser el d'apropar el Recompte a les aules de les facultats d'Educació Social i dels CFGS d'Integració Social. Moltes escoles i universitats van obrir les seves aules per explicar el Recompte i fruit d'aquest apropament, es van consolidar fins a tres experiències d'aprenentatge-servei a tres instituts a Barcelona i Badalona. Totes les experiències varen seguir com a fil conductor el treball dut a terme durant el curs al mòdul de context de la intervenció social.

Aquesta no va ser l'única pràctica centrada en l'aprenentatge servei. L'ajuda entre iguals també es va donar mitjançant accions tan simbòliques i potents com la participació com a voluntaris de persones que han estat vivint al carrer i que, per tant, coneixen millor que ningú el problema. La seva mirada, el seu testimoni i la seva experiència va ser clau a l'hora de donar sentit a l'acció i al mateix temps valorar la seva presència com havia succeït en altres edicions. Quan una persona participa en un cicle de donació, els efectes positius es multipliquen.

Un altre episodi d'aprenentatge servei es va produir en el moment d'organitzar el càtering als diferents equipaments o punts de trobada. Les persones acollides o vinculades a determinats recursos de la Xarxa van esdevenir autèntics protagonistes, elaborant o distribuint el càtering als voluntaris, construint així una relació educativa que els apoderava. Un altre exemple ens el va donar el taller de cuina d'un dels equipaments cívics de la ciutat adreçat a persones amb diversitat funcional, dedicant íntegrament la jornada del Recompte a l'elaboració d'entrepans per avituallar als participants. Protagonistes d'una acció compartida.

Tot aquest recull d'experiències pretenen reconèixer l'acció de l'altre com a base de la relació educativa, però també va de dignificar processos, de posar l'accent en la comunitat i, en definitiva, d'agafar el relleu de cara a futurs recomptes i altres accions amb la mateixa intenció de sumar i construir plegats.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article