La presència dels menors a les xarxes. Què fem els pares i mares?


Enguany els menors tenen una força presència a les denominades xarxes socials. Tanmateix, moltes de les problemàtiques associades a la infància i adolescència tenen a veure amb l'excessiu ús de les noves tecnologies per part d'aquests.

Potser no parlem d'una problemàtica tan actual, atès que el debat ja es va iniciar fa dècades amb els videojocs o la violència en determinats programes i sèries en horari infantil entre altres. No obstant això, és cert que la presència cada cop més activa de les esmentades xarxes socials (Facebook, Twitter, Snapchat, Instagram i un llarguíssim etcètera) ha modificat de forma contundent les clàssiques formes de sociabilitat. En aquest sentit els menors no estan exclosos d'aquest debat. Més al contrari acostumen a ser protagonistes de totes les problemàtiques relacionades amb l'ús (o abús) de les noves tecnologies que copen l'actualitat, tenint en compte la proliferació de notícies aparegudes en els mitjans de comunicació entorn de nous fenòmens com el ciberbullying, l'assetjament sexual a través de les xarxes, la propagació de vídeos de caràcter sexual entre adolescents a través de missatgeria mòbil instantània, etc.

Però que fem els adults? No trobo grans diferències entre les conductes relacionades amb les noves tecnologies protagonitzades per les persones menors d'edat de les adultes, almenys pel que fa a l'excés de promoció hedonista que utilitzem tots a través dels nostres viatges, els sopars en els restaurants, els esdeveniments esportius, culturals i socials que realitzem, etc.

Ara bé, aquesta excelsa promoció no suposa cap handicap quan la voluntat d'un mateix pondera aquesta exhibició d'imatges i missatges en les xarxes socials. El problema radica segons el meu entendre, quan som els mateixos adults com a progenitors els que pugem a les xarxes les fotos protagonitzades per les persones menors d'edat, en concret els nostres primogènits.

Aquest fenomen, conegut com a oversharing ja s'està estudiant en els països anglosaxons, on diversos estudis calculen que un menor de 5 anys ja té a l'esquena unes mil fotos penjades a la xarxa pels seus pares. Aquesta publicitat constant dels moments de vida quotidiana dels nostres fills (àpats, banys, dormir, parc, etc) genera progressivament una identitat digital del menor.

En cohesió amb aquesta nova identitat, es perd el dret a privacitat del mateix infant, tenint en compte que segurament no ha decidit per ell mateix que les seves imatges i/o accions quotidianes hagin estat promocionades a través de les xarxes socials. Tornem doncs a tenir una visió passiva del menor com a subjecte, quan semblava que havíem deixat aquesta visió en contraposició a un menor actiu pel que fa als seus drets i on es ponderava l'interès superior de l'Infant d'acord a les principals promulgacions legislatives tan internacionals com a estatals i locals. Una identitat digital creada i que pot ser perjudicial per al mateix menor quan aquest arribi a la seva majoria d'edat.

Segurament aquesta proliferació de la identitat digital dels nostres fills a les xarxes no va acompanyada d'una mala intenció per part dels progenitors. Més aviat, existeix una excelsa promoció en ares de dotar als nostres fills d'un gran reconeixement per part dels pares i mares que a més volen compartir els espais i accions quotidianes dels seus fills. Almenys d'això es desprenen imatges i vídeos relacionats amb les accions dels menors a l'escola (festivals, primer dia d'escola, etc) parcs (gronxadors, jocs a la sorra), viatges (platges, restaurants, etc).

Segons el meu entendre, es confon reconeixement amb promoció. Un excels reconeixement que genera una innecessària promoció dels nostres fills al submón del qual pertany l'era Internet. Un submón que no escapa d'altres perills més enllà de la creació de l'esmentada identitat digital. Com tots els fenòmens sociològics, no es començaran a prendre mesures per preservar la figura dels menors a les xarxes, fins que malauradament comencin a proliferar nombroses notícies als mitjans de comunicació relacionades amb problemàtiques generades per l'assumpte que ocupa les presents línies i que no siguin protagonitzades per la infància i adolescència sinó més aviat pel món dels adults que tinguin fins no lícits cap a les persones menors d'edat. Serà llavors quan començaran les campanyes de difusió i prevenció d'aquests perills que genera una profusió de la imatge dels nostres fills a les xarxes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article