Hi havia una vegada…

Us presentem una recopilació dels millors contes i còmics per explicar la salut mental als més petits de la casa i per als que ja no són tant petits.

Moltes vegades costa trobar aquelles paraules o exemples que ens poden ajudar a explicar als nens que a casa hi ha una persona molt propera a ells que està patint un trastorn mental. D’altres, els que ja no són tant nens, saben perfectament el que està passant però tenen pors i inquietuds perquè és un terreny nou que encara no han trepitjat. Utilitzar els contes i còmics pot convertir-se en una eina molt senzilla i accessible per als pares per trobar resposta a les preguntes que passen pel cap dels nens i adolescents.

Contes pels més petits

Dídac Micaló és l’escriptor del conte ‘Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres’, i junt amb el Roger Ballabrera, el il·lustrador, ha creat un llibre on expliquen el trastorn bipolar però sense fer esmena explícita d’ell en cap moment. La història diu que és com “si un dia visquessis com si fos el teu aniversari i uns altres dies com si et tallessin les ungles dels peus, cosa que no agrada gens als nens”, explica Micaló.

El conte narra la història d’un nen que va cada dimarts a visitar al seu tiet que té un trastorn bipolar. Juguen a les bromes imaginàries, que és “com imaginar-se que estàs a un riu que és de xocolata, o que la neu és de nata i la fruita dels arbres està confitada”, il·lustra Ballabrera.

El conte va sortir a la llum gràcies al ‘Premi Contes d’emocions: si em coneixes, m’entens’ 2010 de l’associació de Bipolars de Catalunya, i el recomanen a nens a partir de cinc anys. Ara tornaran a treure una nova edició per cedir a les escoles i utilitzar aquesta història per anar als centres a explicar què són els trastorns mentals.

Saber explicar que la culpa de l’aparició del trastorn mental no és de ningú i que això que li està passant al pare, la mare o al germà no és contagiós és el que també fa el conte ‘El abrigo verde de Fufú’ (Ed. AstraZeneca).

Aquí els protagonistes són una família de guineus. El pare guineu comença a tenir uns comportaments estranys i surt al jardí amb un abric verd molt lleig i una borsa de la compra al cap. Fufú, el fill, decideix inventar-se un pare nou mentre el van a visitar a l’hospital. El llibre, que es recomana per a edats preescolars, és un material que sovint utilitza FEAFES per a la sensibilització.

Contes per als que pregunten per què

Arriba una edat on els nens i nenes deixen d’acceptar les explicacions que els poden donar els adults i comencen a preguntar “per què”. Quan es tracta dels trastorns mentals a vegades ni els propis adults saben trobar una resposta que sembli raonable a ulls d’un petit.

 “El pare ens va explicar que la psicosis significa que tens pensaments desordenats, et tornes estrany i pots escoltar coses que no estan passant en realitat”, així defineix el pare de la Mía, la protagonista de ‘El papá de Mía está raro’, la malaltia que li han diagnosticat i que fa que estigui ingressat a un hospital. Aquest llibre arriba des de Finlàndia i està editat per l’Associació Nacional de la Família que promou la Salut Mental. Recomanat per a nens a partir de 12 anys, vol explicar que encara que el pare de la Mía està malalt, ella pot continuar fent la seva vida i divertint-se.

‘La madre de Mark está deprimida’ és de la mateixa col·lecció i amb moltes preguntes que planteja el protagonista, el Mark: “He fet alguna cosa dolenta per a que la mare estigui enfadada amb mi?, hauria de preguntar-li a la mare per què està enfadada amb mi?, per què la mare sempre està cansada?, si està malalta, on li fa mal?, ja no m’estima la mare?”. Preguntes que sorgeixen per la depressió que pateix la mare del Mark.

I per quan les preguntes ja són massa complicades, es pot recórrer a la guia-còmic ‘No estás solo’, recomanada de 6 a 12 anys però que utilitza uns escenaris i vocabulari que potser poden costar d’entendre a un nen de 6 anys. Encara que sigui en blanc i negre, respon a preguntes com: “millorarà el pare?, què puc dir a l’escola?, per què el pare actua d’aquesta manera?, com puc demostrar al pare que l’estimo?, què passa si el pare torna a posar-se malalt?, o amb qui puc parlar d’aquest tema?”. Preguntes i respostes que ajuden a entendre què passa pel cap del nen i com ho pot explicar un adult.

Històries pels que ja no són nens

‘En Max i la seva ombra’ (Ed. Proteus) és un conte de José Luis Regojo, professor d’adolescents, i qui reivindica la lectura de contes a l’edat adulta. Té molt clar que la història que explica acompanyada amb les il·lustracions de la Laura Borràs que fan que la mort sigui molt més càlida, té una interpretació molt diferent si la lectura es fa acompanyant l’adult al petit. “Si la lectura és fa amb els pares, serveix per parlar temes que normalment no es parlen com la mort, la depressió infantil o el suïcidi”.

Si una cosa té de diferent aquesta història de les altres és que l’afectat és el propi nen. El José Luís ha tingut temps de saber com han rebut el llibre diferents col·lectius: “una escola l’ha utilitzat per a nens de 5 i 10 anys i les mestres el que diuen és que tenien elles més por que els nens a tractar aquests temes”. El Max, el protagonista, descobreix que té una ombra que li persegueix a tota reu. Aquesta ombra és la mort i el Max parla i comparteix silencis amb ella fins que pren una decisió, “una decisió molt subjecta a interpretacions”, diu Regojo.

Aquest llibre va néixer després que un amic del José Luis se suïcidés i rebés la trucada de la germana d’aquell home per preguntar-li com podia explicar als seus fills el que havia passat. També va rebre un missatge d’una dona a qui se li va suïcidar el seu marit “i va decidir adquirir el llibre per explicar al seu fill quan sigui gran com va morir el seu pare”, o la matança a Newton (Estats Units), continua, “on hi havia una família catalana i el tiet dels nens els va enviar el conte perquè van ser dels nens que van estar tancats a classe fins que el noi va parar de disparar i matar”.

El Guillermo Carandini és dibuixant i guionista i ha decidit fer-se autoeditor a través del gènere autobiogràfic. El còmic ‘El día de la victoria’ explica la historia del pare del Guillermo, un home que va patir un trastorn bipolar i que els últims anys de la seva vida els va passar al Perú, abans de tornar cap a Barcelona.
“El còmic és un relat d’aquell viatge que vaig fer, de la visita als llocs on va estar el meu pare i coneixent les persones que ell va conèixer”, explica Carandini.

Creu que el còmic dóna la possibilitat d’entendre el trastorn bipolar i de donar un toc d’atenció a la societat per explicar que els familiars també viuen el trastorn mental. Considera que és un còmic destinat a una edat més adulta perquè no entra en la categoria d’aventures ni fantàstica.

El Guillermo està content perquè ha pogut tirar un projecte de crowdfunding cap endavant amb més de 100 mecenes i 6.176 euros. Ara començarà la seva distribució al Saló del Còmic de Barcelona i per diferents botigues de Madrid i la ciutat Condal.

‘Una historia sobre Luis’ és el còmic que va crear el Projecte Chamberlin i està indicat per a joves de 12 a 16 anys, però el seu autor i director de projecte, José Colis, diu que “ha estat i és de gran ajuda per als pares perquè lluita per treure aquesta incertesa que tenen”.

És un còmic que envien gratuïtament a les escoles, centres o qualsevol persona que estigui interessada en poder llegir-ho i va acompanyat de material complementari que es troba al web per explicar el per què, com i què fer amb la esquizofrènia, el trastorn mental que pateix el protagonista, però també per escoltar la música que li agrada al Luis, material de treball o la versió en anglès. “És un còmic que hem arribat a enviar a Argentina, Mèxic i Costa Rica”, explica Colis.