Fer el bé fent el que millor saps fer


Text: Beatriz Castillo
Fundació Joia

Els consumidors actuals de productes i serveis són els nous responsables del canvi de cultura corporativa que estan vivint moltes empreses en l’actualitat, un canvi que busca satisfer les necessitats dels ciutadans i les exigències que fan a les marques: cobrir una necessitat, viure una experiència, i que els assegurin un compromís real amb l’entorn més proper. Però per què ara, i com ho fan?

La consultora Nielsen va publicar un estudi el 2012 on va concloure que el 66% dels consumidors de tot el món prefereixen comprar productes i serveis d’empreses que han implementat programes socials. Aquesta filosofia, segons la consultora, repercuteix en altres àmbits.

Més del 60% dels ciutadans prefereixen treballar per a aquestes empreses compromeses, i més del 58% hi inverteixen capital abans que en una organització que no contempla ni les persones ni el medi ambient.

Per a qualsevol director executiu d’una empresa multinacional o PIME, no tenir en compte aquestes dades seria desatendre i deixar d’escoltar una quota de mercat molt interessant per als seus negocis, i per això és en aquest moment quan entren en jocles empreses d’economia social i la famosa Responsabilitat Social Empresarial (RSE).

Convivència entre Responsabilitat Social i Economia Social

La línia que separa la RSE i l’economia social a vegades és molt fina. La Unió Europea defineix la RSE com «la integració voluntària, per part de les empreses, d’objectius socials i mediambientals en les seves operacions comercials i les seves relacions amb la resta d’actors implicats». A Catalunya costa trobar dades específiques que expliquin quin moment està vivint el país en matèria de responsabilitat social, però algunes d’aquestes dades són, per exemple, el nombre d’organitzacions amb el certificat SGE21 de Forética.

Aquest sistema de gestió ètica i socialment responsable s’ha consolidat com la primera norma europea que estableix els requisits que ha de complir una organització per integrar a la seva estratègia d’empresa la Responsabilitat Social. A Catalunya hi ha setze empreses i organitzacions que han estat auditades per aconseguir el certificat. Aquest no és, però, l’únic distintiu; l’associació +Responsables també té l’Etiqueta Responsable, que es basa en deu criteris medi ambientals, socials i econòmics, i actualment compta amb vint-i-dues organitzacions.

D’altra banda, les empreses d’economia social ja tenen impregnat en el seu ADN aquests criteris ètics, que les empreses ordinàries poden integrar voluntàriament dins dels seus objectius. Però aquesta tendència no és la més popular: Catalunya compta amb més de dos-cents centres especials de treball, més de quatre mil cooperatives i dues mil sis-centes associacions i fundacions del tercer sector que donen feina a més de cent mil persones, cosa que representa només el 2,8% del Producte Interior Brut (PIB) català, segons la Generalitat de Catalunya.

Actualment hi ha diverses iniciatives que defensen la convivència entre la RSE que puguin realitzar les empreses ordinàries i la cultura de les empreses d’economia social perquè hi hagi un espai on puguin retroalimentar-se i així donar resposta, entre altres coses, a aquest 66% de consumidors que exigeixen un compromís social per part de les organitzacions amb el seu entorn. Us presentem tot seguit un recull de quatre projectes que busquen crear aquest espai de convivència entre els dos models.

Xarxa d’Economia Solidària

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) és una associació sense ànim de lucre que agrupa diferents organitzacions. Aquest projecte, que ja té onze anys de vida, va decidir néixer perquè volien «promoure l’economia solidària per difondre principis solidaris, ser un lobby i crear i dotar d’eines als associats», explica Xavier Palo, membre de la XES, que afegeix que treballen d’una manera democràtica i autocrítica per aconseguir una transformació social.

Ja en formen part 112 organitzacions que paguen la seva quota, que pot anar dels 90 als 700 euros anuals, segons les seves dimensions. Per adherir-se a la XES també s’ha de passar una entrevista, i signar sis principis bàsics que van des del compromís amb l’entorn fins a l’equitat i la sostenibilitat ambiental.

Entre les eines que ofereixen està el Balanç Social, que «serveix per obtenir una fotografia de com està la teva organització», diu Palo, i compta amb setanta indicadors com el de poder de decisió, gènere i mercat social, entre d’altres. També tenen en marxa dues accions més que ja han aconseguit el reconeixement de la societat: La Fira d’Economia Solidària a Catalunya, on conflueixen experiències del sector, i L’ecosol, una moneda d’economia solidària. Palo conclou que totes aquestes accions «van un pas més enllà i amb més qualitat que la RSE, encara que sempre donarem la benvinguda a totes aquelles empreses que les realitzin perquè s’ho creuen, però no acceptarem les que les fan penjades d’una estratègia de màrqueting o realitzant pràctiques contradictòries».

Més informació: www.xes.cat

Respon.cat

El Consell de Cambres de Catalunya fa anys que treballa la Responsabilitat Social, però va ser el maig d’aquest any que va presentar una iniciativa concreta, el Respon.cat. La seva intenció, explica Josep M. Canyelles, coordinador del projecte, «és ser un organisme de referència per al desenvolupament de la RSE a Catalunya integrada dins l’estratègia i cultura empresarial».

Actualment en formen part trenta empreses, «la gran majoria PIME, cosa que suposa el 61% dels integrants actuals, i ens agrada molt, perquè històricament s’ha adjudicat la RSE a les grans empreses i això a Catalunya és fals». L’objectiu és arribar a les dues-centes el 2015, quan Respon.cat estigui ja constituïda com a associació. Canyelles confirma que ja han rebut la petició d’adhesió d’empreses d’economia social i fundacions, i «això és una bona notícia, perquè hi ha representació de sectors diversos i el sector no lucratiu cada cop hi mostra més interès».

El procés per adherir-s’hi consisteix en una aportació econòmica que va dels 1.000 als 3.000 euros, segons les dimensions. Aviat crearan grups de treball per començar a desenvolupar diferents línies i espais de col·laboració entre empreses i societat. «No descartem tampoc el desenvolupament d’accions semblants centrades en la Llei d’Integració Social del Minusvàlid i la col·laboració amb empreses d’economia social, però això serà més endavant, perquè primer ens hem de consolidar i mirar les grans línies de treball».

Més informació: www.linkedin.com/company/respon-cat

Xarxa d’Economia Social de Barcelona

Són vuit anys els que fa que està en marxa aquesta xarxa, centrada en la capital catalana. Potenciar l’economia social, l’emprenedoria social i la innovació és el seu gran repte, «i ho volem fer afavorint la inclusió social i laboral de persones en risc d’exclusió social i discapacitat visualitzant les bones pràctiques», segons explica Herminia Gil, coordinadora de la Línia d’Economia Social i Direcció Operativa de Promoció del Territori i Comerç de Barcelona Activa.

Aquest projecte, que centra molts esforços a oferir sortides laborals a aquestes persones en risc d’exclusió social, s’organitza amb comissions de treball, com la d’apropament a les empreses i la d’emprenedoria inclusiva, o el desenvolupament de clàusules socials. «Tenim la voluntat de compartir coneixement i fer visible l’economia social, i ho fem amb diferents activitats i obrint les portes a totes les organitzacions que hi vulguin participar», concreta Gil. Per afegir-se a la xarxa cal fer una reunió presencial, «on ens presentem les dues parts i veiem com podem treballar conjuntament».

Emparada sota el paraigües de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’àrea d’Economia, Empresa
i Ocupació i l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, agrupa cent organitzacions que treballen en un programa trimestral d’activitats flexibles per promoure l’intercanvi de coneixements i metodologies i la posada en marxa d’altres esdeveniments, «com la Fira d’Economia Social de Nadal, cursos de formació, conferències magistrals, tallers específics, taules rodones i trobades sectorials amb l’empresariat».

Més informació: http://w149.bcn.cat

Cercle de Negocis Ètics

Aquest projecte es va presentar el passat mes de febrer a Barcelona de la mà d’un equip d’empresaris. Un dels seus fundadors, José María Torres, director general de Numintec, explica que van decidir tirar endavant aquesta iniciativa perquè van constatar «que es parlava massa de corrupció i volíem crear un projecte diferent que busqués potenciar els projectes ètics que hi ha».

Aquest nou projecte ha decidit escollir l’expressió negoci ètic perquè creuen que va un pas més enllà de la RSE, «encara que queda englobada, però sempre que sigui una eina real i no al servei del màrqueting». Sostenibilitat, transparència i compromís són els valors que defineixen el Cercle, diu Torres.

Sembla tenir clar que obren les portes a la participació de qualsevol tipus d’empresa procedent del tercer sector, administracions públiques o empreses ordinàries, encara que de moment «estem treballant en la constitució i l’operativa del Cercle, per la qual cosa encara no podem informar de com s’hi poden adherir més empreses», concreta José María Torres. Aquest empresari té molt clar que «ser ètic és més rendible per a les empreses que no ser-ho», i explica que creu que la contractació de serveis a empreses d’economia social o centres especials de treball «és interessant», i aposta personalment «per la contractació de persones amb discapacitat».

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article