Tiiiiiiiiit: Conviure amb un soroll constant les 24 hores del dia

Un 4% de la població catalana té acúfens, un símptoma originat per l’oïda interna que no té cura

–Jo sento un xiulet agut i constant –diu el Benet.
–Jo sento aigua que cau –diu el Josep.
–Aquest tot el dia es dutxa, és el més net de tots! –respon fent broma el Benet.
–Jo sento aigua i, puntualment, un so semblant a una fregidora –diu el Joaquim.
–Quan aconsegueixes conviure amb el so del teu acufen, tot va millor –sentencia el Benet.

Se senten, però no existeixen. La paraula acufen o tinnitus defineix un conjunt de sorolls que la persona percep com si fossin reals però, tanmateix, no hi ha font externa que els produeixi. Malgrat que no se’n parla massa, es tracta d’una situació que afecta el 4% de la població catalana de forma constant o, dit d’altra manera, una de cada 25 persones.

Les causes són molt diverses. Hi ha un seguit de patologies de l’oïda, com la malaltia de Mèniére, que comporten pèrdua auditiva i provoquen acúfens, explica el doctor Joan Domènech, que és otorrinolaringòleg. L’exposició a volums elevats de soroll i música o, fins i tot, alguns medicaments agressius també poden originar-los. Ara bé, hi ha alguns acúfens que són d’origen desconegut. D’entre tots només hi ha un tret en comú: són sons generats pel mateix sistema auditiu i que se senten durant les 24 hores del dia.

“El silenci és el pitjor enemic, perquè és quan més se senten”, diuen els testimonis

Precisament, la música és un dels factors que ha provocat que el Joan Masdéu, cantautor català, tingui acúfens: “Em van aparèixer l’any 2002, quan tocava amb els Whisky’ns. Vaig començar a sentir el so distorsionat en un assaig, el dia següent va aparèixer el xiulet i ja no m’ha marxat”. Masdéu assegura que el primer any va ser molt complicat però que després s’hi ha anat habituant.

Els tres amics coincideixen en dir que el silenci és el pitjor enemic, perquè és quan més se senten. Per aquest motiu el doctor Domènech recomana “evitar-lo, per exemple, posant-se música a la feina o la ràdio a un volum fluixet a la nit”. “L’objectiu és enganyar el cervell”, assegura.

El principal problema, apunta el doctor Domènech, és que no es poden mesurar perquè no és una patologia, sinó que és un símptoma, i això fa que no hi hagi una cura per eliminar-los: “No és un soroll real i, a més, es produeix dins un os, on no es pot accedir per col·locar-hi un electrode, ni es pot fer cap tipus de manipulació”. Per això, explica, l’únic que poden arribar a saber els especialistes és el què explica el pacient. Josep Boronat, que té acúfens i presideix l’Associació de Persones Afectades per Tinnitus (APAT), assegura que hi ha dies que els sent més fort que altres. Segons el doctor, “el volum i la intensitat varien segons el nivell d’estrès de la persona”.

“Els acúfens provoquen angoixa, depressió, intents de suïcidi i suïcidis sense intents”, diu el doctor Domènech

Els casos més greus poden arribar a comportar alteracions psíquiques i psicològiques. “Ansietat, angoixa, depressió, intents de suïcidi i suïcidis sense intents”, explica el doctor Domènech, són algunes de les conseqüències que poden arribar a provocar els acúfens. “Pot arribar a ser una situació molt dura i pot arribar a límits molt dramàtics”, afegeix.

Assimilar-ho, tot un repte

Segons Josep Ribas, psicòleg d‘APAT, “la primera reacció és de sorpresa. En un primer moment la persona no sap què li està passant, va a internet, buscar informació i llavors és quan s’enfonsa”. Internet és el pitjor enemic, però segons Ribas, la primera visita al metge també pot arribar a ser insatisfactòria: “El pacient va amb la convicció que el metge li solucionarà tot, però el doctor intenta simplement descartar que no hi hagi un problema greu i res més. Això fa que la persona se senti mal atesa”.

El dubte, l’angoixa de veure que no disminueix i la incertesa de no saber què fer porta els pacients a visitar, finalment, l’especialista: l’otorrinolaringòleg. Benet Solans, de 56 anys, defineix la primera visita a l’otorrino com “un calvari”. “Quan surts d'allà veus que ho tens per sempre i que allò no avança, et quedes molt fotut perquè no saps on anar”.

Tot i que els camins que han recorregut són molt diversos, tant Josep Boronat, el president, com Benet Solans o Joaquim Pérez han coincidit a APAT, la primera associació de l’Estat espanyol que va néixer, l'any 1993, al barri de Gràcia de Barcelona. Allà es troben els dimecres a la tarda. Un parell d’hores que els serveixen per posar-se al dia, compartir experiències, redactar la revista trimestral i, sobretot, sentir empatia, una empatia que tot sovint els manca fora d’aquest local del carrer de Providència. “Intentem que la gent no se senti sola”, diu en Benet.

Josep Ribas, psicòleg de l'associació APAT | Mar Barberà

Saber deixar l’acufen en un segon pla

També el psicòleg que els atén ha tingut acúfens i reconeix que “el sol fet de creuar el llindar de la porta de l'entitat ja tranquil·litza”. “La meva família no sabia què eren els acúfens i, quan ho vaig dir, no ho van entendre. A vegades encara no ho entenen ara”, reconeix en Joaquim i dona suport a l'afirmació de l'expert. De fet, el psicòleg els visita dos cops al mes per acompanyar-los en el que ells anomenen el “grup d’acollida”. Fan més fàcil l’aterratge dels nouvinguts, els donen eines per saber-ho portar millor i, sobretot, els donen informació.

Segons en Benet, que pateix acúfens, l'important és aconseguir “deixar el soroll en segon pla”

Precisament la manca d’informació és el que fa que, segons el doctor Domènech, hi hagi estafadors que s’intenten aprofitar de la situació i arrepenjar-se en la desesperació inicial per fer negoci. El doctor, però, reitera que un acufen “no té cura” ni un tractament eficaç. Segons en Joaquim, “quan no hi ha una solució tot es ven” i reconeix, juntament amb els altres companys, que compartir experiències a APAT i fer teràpia els ha anat molt bé per desinhibir-se i aprendre a conviure amb aquest símptoma provocat a l'oïda interna.

L’adaptació, doncs, és clau per aconseguir fer vida normal. Segons en Benet, l’important és aconseguir “deixar-lo en segon pla i no fer-li cas”. “APAT m’ha ensenyat a passar l’acufen a la part inconscient del cervell. És l’únic remei, perquè de medicina per curar-ho no n’hi ha”, assegura Boronat.

Sense protocol mèdic

Tampoc hi ha un protocol mèdic en tot l’estat. En canvi, països com França o Alemanya sí que disposen de protocols: “Seria tan senzill com agafar-ne un d’aquests dos països i traduir-lo”, diu Boronat, qui afegeix que “aquí cada metge fa el que bonament pot”. El president de l’entitat explica que un dels reclams que fan des d’APAT és precisament l’existència d’un protocol d’actuació. A més, demanen que s’estableixin clíniques especialitzades en acúfens –actualment gairebé no n’hi ha–, i que els acúfens constin en l’historial clínic ja que, segons mostren alguns estudis, és important tenir-los en compte i evitar certs tipus de medicaments.

La investigació també és escassa i la majoria és en mans d’empreses privades. Segons el doctor Domènech, “els poders públics consideren que com que és un símptoma i no es pot mesurar, no té massa importància”. Ara, però, reconeix que poc a poc, la societat mèdica pren consciència del que això significa.

“Els poders públics consideren que com que és un símptoma i no es pot mesurar, no té massa importància”, es lamenta el doctor

L’acufen no té cura i les causes que el provoquen són diverses. Ara bé, segons el doctor, la millor manera de protegir-nos és la prevenció, que és impossible amb els nivells sonors que hi ha actualment, per exemple, en discoteques, un dels principals focus de generació d’acúfens. El Joaquim explica que el seu fill, que és dj, no és conscient del perill al què està exposat: “Fes-li entendre a un ‘nano’ que no té cap problema que s’ha de cuidar… És molt difícil!”. Per això, asseguren que la prevenció des de les escoles és essencial.

Tot i que ja han après a conviure amb l’acufen, l’esperança mai es perd. El primer que fa Josep Boronat cada dia quan es lleva és escoltar-se: “A veure si avui ja no el tinc? –pensa–, però sí, continua amb mi”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Joaquim Perez L'HOSPITALET
1.

Reportatge molt ben elaborat, deixant molt clara la problemàtica dels acúfens.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article